Altra escola és possible?

En un moment en què es parla del Pla director de l'Educació Especial a Catalunya, i que aquest pla incorpora conceptes com ara el d'escola inclusiva ens va semblar necessari conèixer el que hi ha al darrere d'aquest enfocament.

Ens va moure la idea de millorar l'atenció dels alumnes amb NEE, i per tant millorar la nostra pràctica. També teníem present certa insatisfacció pel fet de que malgrat els avenços, l'atenció d'aquests alumnes està molt supeditada tant per la disponibilitat de recursos especialitzats com pel model d'intervenció que es planteja. Sovint la manca de recursos ens fa oblidar la reflexió sobre l'enfocament més eficaç per millorar el rendiment de tots els alumnes.
L'atenció dels alumnes amb NEE no ha deixat del tot la consideració d'una actuació marginal, afegida al centre ordinari ni està del tot incorporada a la dinàmica del centre ordinari. Els alumnes amb NEE continuen sent primer de tot alumnes de l'AEE i dels especialistes que els atenen. Ben és cert que ja no ho són exclusivament.
L'aprofitament del temps que hi són a l'AO està sovint limitat per les metodologies que s'hi apliquen. S'ha avançat en la implicació dels professors de l'AO, però molts plantejaments de l'ensenyament-aprenentatge i les dinàmiques del grup-classe fan que sigui difícil incorporar efectivament aquests alumnes. Encara la presència d'aquests alumnes es viu com a una càrrega que nosaltres com a especialistes tampoc no podem alleugerar doncs o no intervenim a l'aula ordinària o no disposem de prou temps per recolzar la intervenció del/la mestra.
Hem millorat la coordinació i en el fet que l'AEE no sigui quelcom desconnectat del que es fa a l'AO. Les ACI son més coherents i l'alumne/a amb NEE poden compartir més activitats amb els seus companys.

El primer que ens ha convençut dels plantejaments de l'escola inclusiva ha estat el context de cooperació que proposa. Pot repercutir molt positivament en la nostra satisfacció professional doncs trenca la separació entre la tasca del mestre d'AO i la dels especialistes, planteja compartir objectius, activitats i responsabilitats, trenca l'aïllament de les intervencions. En aquest sentit, com a Grup de treball proposem avançar en la incorporació dels alumnes amb NEE a les activitats de l'aula ordinària, i potenciar l'organització que faci possible la col·laboració encara més amb els i les mestres de les AO.
Arribar al que pot ser una escola inclusiva no és només incorporar tècniques, estratègies o activitats com ara el treball cooperatiu a l'aula, el treball de dos mestres amb el mateix grup o dur a terme certs programes d'ensenyament. Les reformes proposades per l'Administració són necessàries però no suficients per què es produeixin canvis significatius en els centres. L'escola no esdevindrà inclusiva només per què així quedi recollit al Pla director. Cal fer un procés de reflexió com a escola, cal la voluntat d'introduir canvis. Suposa un procés de canvi i millora de l'escola en què el protagonista és la mateixa escola.
Es tracta d'encetar un procés a partir del que s'ha fet, del que som, de les condicions que temin, del que volem aconseguir. A partir també de les nostres possibilitats d'èxit.
Pel que fa a l'atenció de les NEE, primer cal definir les condicions que ha de tenir una escola per anomenar-la inclusiva, i dins d'aquest plantejament és quan hi caben les diversitats, i en concret les necessitats educatives especials.

  • Els obstacles que veiem són:
    L'individualisme com a valor i metodologia per treballar i aprendre. L'aïllament de les intervencions. L'aïllament de l'escola del seu entorn.
    L'enfocament segons el model mèdic de les necessitats educatives especials i els dèficits i dificultats dels alumnes.
    L'homogenització: els mateixos aprenentatges per a tots, de la mateixa manera, al mateix ritme, amb els mateixos recursos.
    La manca de recursos.
    La manca d'espais de coordinació, i de temps per a la planificació conjunta.
    El paper del mestre entès com a transmissor d'informació.
    L'acció per l'acció i el canvi pel canvi, sense reflexió ni avaluació.

Plantejaments que afavoreixen:

La convicció de que tots els alumnes poden aportar coses al grup.La riquesa de la diversitat.
El valor del treball cooperatiu. La convicció de que en grup s'aprèn i treballa millor.
El valor potencial del grup com a lloc d'aprenentatge.
La importància de l'aprenentatge actiu.
El valor de les experiències prèvies.
La importància de l'avaluació.
El valor dels processos i necessitat de temps per consolidar els canvis.

També cal:
Evitar que la incorporació d'aquest nou enfocament sigui viscut com a una nova forma per retallar els recursos especialitzats per l'atenció a les NEE. Preveure la dotació d'aquests recursos.
Facilitar el canvi de model encetant els processos de reflexió i anàlisi al si de l'escola.
Facilitar l'acompanyament i el recolzament que necessiten aquests processos. Facilitar la flexibilització del sistema, i respectar els ritmes d'incorporació dels diferents centres.
Facilitar dins els PFZ la incorporació de l'enfocament inclusiu a totes les activitats de formació.