Les relacions amb les famílies des de l’AEE. Algunes situacions difícils i propostes d'afrontament: Document elaborat pel Grup d'Aules d'Educació Especial. Ripollet, Juny06.

1. Volem aconseguir col·laboració, però veiem que la família es troba lluny d’entendre les necessitats dels seus fills o filles tal com nosaltres les entenen, que fan valoracions molt diferents, o directament contraposades a les nostres.

Propostes:

• Plantejar les entrevistes com un procés de construcció d’una realitat compartida.
• Fer servir i desenvolupar habilitats personals i professionals com ara: l’escolta activa, l’assertivitat,l’empatia

2. Volem aconseguir l’acceptació per part dels pares de les dificultats del seu fill/a per aprendre però a l’hora voldríem evitar que aquesta acceptació sigui una justificació per no fer res, o si les neguen, per tenir expectatives poc realistes respecte al futur dels seus fills.

Propostes

• Analitzar com ens sentim respecte al contingut, i al procés de l’entrevista, quins afectes ens mou. De vegades ens costa plantejar problemes per por a ferir.
• Tenir en compte els moments clau en les famílies, la lògica necessitat de ser normals: canvi de centre, acabament de l’etapa, accés al món laboral...
• Considerar la necessitat d’un acompanyament a les famílies en el procés d’acceptació del handicap. Comptar amb la col·laboració d’altres professionals:Treballador/a social, psicopedagog/a....o d’altres serveis.

3. Volem fer una orientació sobre aspectes que poden ajudar al desenvolupament dels seus fills/es, però ens topem amb resistències i desqualificacions que no ens deixen avançar.

Propostes:

• Analitzar si el que estem plantejant és una situació de rivalitat pares-mestres
• Analitzar si amb el que hem plantejat només volem confirmar les nostres expectatives
• Ser conscients de la influència de les expectatives, actituds i experiències, en les relacions amb les famílies. Tenir presents les expectatives dels mateixos pares en la relació amb nosaltres i amb els seus fills/es.

4. Sovint tenim la percepció de que les relacions amb les famílies ens superen com a professionals, no n’hi ha prou a mantenir un seguit d’entrevistes al llarg del curs per a aconseguir una relació de col·laboració família-escola i ens costa d’entendre algunes reaccions de negació, o d’indiferència.D’altres vegades ens trobem amb intents d’ocultació, o justificacions per minimitzar les dificultats que tenen el nens i les nenes de les AEE. Tampoc entenem les resistències que mostren els pares i les mares a l’hora de posar en pràctica els consells i les recomanacions que els hi fem. De vegades ens semblen situacions clarament de delegació i ens sentim com a dipositaris de tota la responsabilitat, altres cops ens trobem en situacions d’enfrontament obert o amb punts de vista clarament enfrontats.

Propostes:

• En aquests moments és quan hem de fer un exercici d’anàlisi i reflexió, per una banda de les nostres actituds i expectatives i per l’altra, dels objectius, de la manera de plantejar les trobades amb els pares, el context en que les fem.
• Resituar la relació amb les famílies, tenint en compte que el context ens condiciona, a nosaltres i a les mateixes famílies,. tenir cura de les relacions i la comunicació que es dóna en el context escolar.

5. Sovint plantegem orientacions que posen a les famílies en una situació difícil doncs les enfronten amb les seves mancances i pors al canvi.

Propostes:

• Plantejar l’entrevista des del punt de vista de les capacitats de la família, i dels recursos que en té per atendre les necessitats del seu fill.
• Plantejar-la des de la confiança en els recursos per afrontar els canvis, però alhora tenir en compte les avantatges i els inconvenients del canvi proposat.
• Calibrar la quantitat i la qualitat de l’acompanyament que necessita la família per fer el pas cap a un canvi, abans de plantejar-lo.
• Per comprendre la dinàmica del sistema familiar no podem fer servir una anàlisi causa-efecte lineal, si no plantejaments de tipus complex on els elements estan interrelacionats.

BIBLIOGRAFIA:

• Cabrera, D. Funes, J. Brullet, C : Alumnado, familias y sistema educativo. Ed. Octaedro-Fies, Barcelona 2004

  Cunningham, C , Davis, H. Trabajar con padres, marcos de colaboración.Ed Siglo XXI 1988

  Dowling, E , Osborne, E: Família y escuela. Una aproximmación conjunta y sistémica a los problemas infantiles. Ed. Paidos 1996

  Milicic N.: “La promoción del buen trato en el ámbito familiar, escolar e institucional”.2004.

  Osborne, E: “Trabajando con la escuela como un sistema”, de. Papeles del Psicologo 1992

  Planas i Sisquella, M.: Cooperar amb les famílies dels alumnes amb necessitats educatives especials: aproximació a un model sistèmic relacional en un centre educatiu. Llicència d’estudi 2002-2003. Departament d’Educació.

  Salzberger,I.i Osborne, E.: L’experiència emocional d’ensenyar i aprendre. Ed. Rosa Sensat Barcelona 1989

  Sorrentino, A. M. Handicap y rehabilitación. Ed. Paidos. 1990

  Vargas, T , Polaino-Lorente, A: La família del deficiente mental. Ediciones Piramide 1996