Els aborígens
Tornar a recursos

 

Qui som?
    Els aborígens som els primitius habitants d‘Austràlia. Hi érem molt abans que l’home blanc arribés a les nostres terres i se les quedés com si fossin seves.

Actualment som més de 350.000, repartits en centenars de famílies ètniques. Parlem més de 250 llengües diferents però la majoria tenen una arrel comuna.

Estem escampats per tot el continent i la majoria de les illes. Cap al nord, a les illes properes a Papua Nova Guinea, hi ha uns germans nostres: els illencs de l’Estret de Torres.

Dalt

Una mica d’història: la lluita pels nostres drets
   

Els aborígens vam arribar a Austràlia fa uns 60.000 anys, procedents de les illes d’Indonèsia i Nova Guinea. Els meus avantpassats ja feien servir eines de pedra i també ocre vermell per a preparar pigments per pintar les pedres o decorar els seus cossos.

Durant milers d’anys, els aborígens van ser els únics habitants d’Austràlia. No va ser fins el segle XVIII, el 1770, que un famós explorador anglès, el tinent James Cook, va arribar a Austràlia i en va prendre possessió en nom de la corona anglesa. 

Quan James Cook va arribar a Austràlia, els aborígens érem  un centenar de tribus, parlàvem llengües diferents i vivíem de la caça i la recol·lecció de fruits. No sabíem què volia dir la propietat privada.

De seguida se’ls va acudir als anglesos què farien amb aquelles noves terres: servirien com a presó. Les que tenien al seu país se’ls havien fet petites.

Així que el 26 de gener de 1788 arribaren a Austràlia els primers colons: eren tots lladregots d’entre 16 i 35 anys. Per als australians blancs, aquest es va convertir en el Dia Nacional d’Austràlia. Avui dia encara ho celebren.

Fins el 1868, any en què arribà l’última flota de presos, van venir a la nostra terra 160.000 convictes. Els problemes entre ells i nosaltres, els aborígens, van sorgir de seguida: érem dues cultures massa diferents, però el més greu era que ells no ens volien entendre. Creien que acabaríem per desaparèixer i per això ens van treure de les nostres terres i ens van tancar en reserves, com als indis de Nord-Amèrica.

A les reserves, es vivia molt malament. De fet, sobrevivíem gràcies al raccionament del menjar. Això vol dir que ens en donaven molt poc, una mica cada dia.

Anys més tard, durant la Primera Guerra Mundial, es van tancar moltes reserves. Les terres van ser donades als grangers i als aborígens no ens va quedar més remei que anar a viure en barraques prop de les ciutats, en zones plenes de misèria i fam.

D’aquesta situació els blancs en deien “el  problema aborigen”. Com que no desapareixia la nostra raça, van haver d’inventar altres sistemes. El nens aborígens eren robats de les seves cases i portats a famílies on se’ls acostumava a viure la vida de l’home blanc. Es convertia els nens en pagesos i les nenes en criades. Creien que així, al cap dels anys, tots els aborígens viurien com els blancs i desapareixeria “el problema”.

Cap als anys 60, es va entendre que això no seria així. Molts de nosaltres vam dir que “no abandonarem les nostres terres, ni la nostra cultura; les nostres famílies no seran com les de l’home blanc.” Va néixer el moviment dels drets de la terra. Els aborígens començàvem a lluitar pels nostres drets.

L’any 1967 vam aconseguir que als aborígens se’ns declarés Ciutadans australians amb dret a vot. Això vol dir que teníem el mateix dret que els altres australians a dir-hi la nostra. Gràcies a això, l’any 1976 s’aprovà la llei dels drets de la terra aborigen. Tornàvem a tenir dret a les terres que ens havien pres als nostres avantpassats. Però encara hauríem de lluitar uns anys més per que això fos efectiu.

L’any 1993,  el Tribunal Suprem d’Austràlia va dir que “la terra aborigen, abans que arribessin els anglesos, no era una terra buida -“terra nullius” en llatí- i, per tant, no estava ocupada després de la invasió britànica.” En resum, aquestes paraules volien dir que els aborígens recuperàvem els nostres drets sobre les terres que teníem abans que arribessin els anglesos.  

Des d’aquest dia, si un aborigen vol recuperar la seva terra ha de demostrar davant del Tribunal dels Aborígens i de la gent de l’Estret de Torres que li pertany, que és descendent d’aquells que hi vivien abans de 1788 i que ha tingut una relació contínua amb aquest lloc. Això s’anomena el Títol de Terra Nadiua.

Dalt

Les nostres creences
    Els aborígens creiem que tot ve del  “Temps dels somnis”, l’època en què tot va aparèixer a partir del caos i el desordre. Els espectres van sortir i van recórrer el país seguint les línies de la cançó. A cada lloc deixaven un rastre de música i donaven nom a les coses.
Com a personatges representatius tenim:
  • LIRU, la serp verinosa.
  • KURPANYUNGU, el dingo dolent (una mena de gos salvatge).
  • MALA, la llebre ualabí.
  • KUNIYA, la serp pitó que va arribar al mont ULURU portant els seus ous.

La serp Kuniya

Alguns d’aquests personatges són animals, d’altres tenen forma humana, o de planta, i d’altres no tenen forma de res conegut. Molts d’ells han originat accidents geogràfics referits a grans batalles, refugis o d’altres fets.

L'Uluru

El rastre de tots ells pot seguir-se per tot el nostre continent i són l’arrel de la nostra cultura: la TJUKURPA.

Dalt

L'art dels aborígens
    Els pobles aborígens d’Austràlia hem estat artistes creatius durant milers d’anys. Hem practicat la pintura, l’escultura i el gravat damunt de materials com la terra, la pedra, la fusta, la fibra, les pells, les plomes i el cos humà.

Molts artistes consideren el seu treball com una cosa que representa el dret legal a la seva terra i les seves cerimònies tradicionals.

És una obra molt valorada a nivell internacional i molt apreciada pels col·leccionistes i les galeries d’art de tot el món.

Dalt

La bandera aborigen
    La bandera aborigen va ser dissenyada per Harold Thomas, un aborigen de l’Austràlia central.

El color negre representa al poble aborigen, present, passat i futur.
El color  groc  representa el sol, donador de vida.
El color vermell representa la terra, el vermell ocre i la nostra relació espiritual amb la terra.
La bandera va convertir-se en un símbol per a tot el nostre poble quan va hissar-se a l’Ambaixada Aborigen a Canberra, l’any 1972.

Dalt

L'Ambaixada en una tenda de campanya
   

Unes persones del nostre poble, cansades que es neguessin els seus drets sobre les terres, van plantar damunt la gespa del Parlament d’Austràlia a Canberra una tenda de campanya, el dia d’Austràlia de 1971.

Aquesta tenda es coneix com l’ambaixada aborigen i molts de nosaltres la visitem per a manifestar la nostra protesta per les males condicions de vida del nostre poble.


“El nostre somni encara dura, creiem que la nostra societat ha de seguir existint, com existeix des de fa 40.000 anys. Sempre hem estat aquí i sempre estarem en la nostra terra. Perquè la terra no és nostra, no ens pertany, nosaltres pertanyem a ella.”

Text de la tribu dels Koori

Dalt

Tornar a recursos