Els habitants de la Mediterrània

 

La zona de la costa atreu a molts milions de persones d'altres països

Als països mediterranis viuen actualment més de 400 milions de persones. La densitat de població de la zona és una mica superior a la densitat mitjana del conjunt del planeta, però la població es concentra en una estreta franja litoral. Hi ha diverses ciutats que superen el milió d'habitants: Alexandria, Istanbul, Nàpols, Trípoli, Alger, Barcelona, Marsella, Gènova, etc.

Tot i que no es una àrea de densitats humanes molt altes sí que és cert que la majoria de la població d’aquests països s’acumula en una franja costanera estreta que no supera els 50 km d’amplada.

Cal tenir en compte que aquesta mateixa zona costanera ha suportat ja, al llarg de la història, la presència de nombroses civilitzacions que, en conjunt, han contribuït a modificar el paisatge i que actualment acull a molts milions de persones d'altres països que estiuegen a les seves platges.

Els problemes del medi ambient son gairebé sempre proporcionals a la quantitat de població que hi ha. Les ciutats més grans tenen més problemes de contaminació d’aigües, de residus sòlids i de contaminació de l’atmosfera. És per això que la pressió humana sobre l'ambient depèn en gran mesura del creixement de la població .

Amb les dades de la taula es poden calcular les taxes anuals de creixement de la població de 16 països mediterranis. S'hi veuen diferencies importants i també, en conjunt s’aprecia que els països que no pertanyen a la UE creixen més que no pas el que en són. Els càlculs de la població per l'any 2025 o 2050, en el supòsit que es mantingui la taxa actual d'increment donarien una distribució de la població entre el països de la UE i els que no hi pertanyen força diferent de la que hi ha actualment.

Patera amb 26 africans

El fenòmen de la immigració, important els darrers anys, provoca el flux d'habitants dels estats africans cap els estats de la unió europea. Les normatives comunitàries i dels diferents estats d'Europa han intentat regular aquestes entrades. L'entrada d'immigrants "sense papers" a Itàlia, França i Espanya principalment, crea certs conflictes. 

Molts africans moren cada any intentant trevessar l'estret de Gibraltar amb fràgils embarcacions, les pateres. Quan arriben, molts immigrants són repatriats als seus països d'origen. Per altra banda, la baixa natalitat als estats europeus, especialment a Catalunya, i la manca de mà d'obra, aconsellen l'entrada d'immigrants. Moviments humaintaris, polítics i O.N.G. acullen i lluiten per la defensa d'aquestes persones que entren com a "emigrants il·legals"

 

 

ESTAT

Habitants 1995 i anys abans (milions)

%  població urbana    1995

Vehicles 1991 (milers)

Emissions CO2 (milers de tones 1991)

Albània

3,4              1,6 (1960)

37,3

--

6.247

Algèria

28,6           11,8(1966)

55,8

760

55.194

Egipte

58,5          30,0 (1966)

44,8

500

81.667

Espanya

39,3          35,2 (1974)

80,7

12.537

219.877

França

57,8           52,6(1975)

72,8

23.810

374.113

Grècia

10,3            8,7 (1971)

65,0

1.777

72.866

Israel

5,9              3,1 (1972)

92,7

848

35.566

Itàlia

57,9          54,9 (1975)

70,5

28.200

402.516

Líban

3,0             2,1  (1970)

87,2

--

8.361

Líbia

5,4              2,2 (1973)

86,0

450

43.069

Marroc

28,3          15,3 (1971)

48,4

719

24.197

Síria

14,8            6,3 (1970)

52,4

119

29.766

Tunísia

8,9              4,5 (1966)

59,0

330

14.810

Turquia

62,0          35,5 (1970)

68,8

1.864

142.555

Ant. Iugoslàvia

24,1          20,5 (1971)

60,7

3.600

87.225

Xipre

0,7              0,5 (1960)

--

187

--