Les Plantes del Mediterrani

Hi ha una sèrie de plantes que són característiques de l’àrea mediterrània. S’estenen per les ribes de la conca mediterrània de forma coincident.

El primer problema a què s'han d'enfrontar les plantes mediterrànies és la manca d'aigua durant l'estiu. Les plantes s'adapten amb l'enduriment de les fulles, sovint cobertes de pèl per la cara inferior i amb estomes que es tanquen per evitar la transpiració durant les hores de més insolació.

A les zones més àrides hi ha espècies que eviten els problemes estivals amb la pèrdua de fulles.

L’alzina, el garric, el cirerer d’ arboç, el llentiscle, el pi blanc, l’ullastre, el garrofer, la sabina i el margalló són uns quants arbres del Mediterrani. Alguns d'ells de talla molt petita. La tala i l'aprofitament per a llenya, i sobretot els incendis, són les causes de la transformació dels boscos en matolls.

        Foc al bosc (Biosfera)

Moltes plantes mediterrànies presenten adaptacions que les fan resistents al foc: són capaces de rebrotar després dels incendis. Per exemple, el margalló i el garric comencen a formar brots nous poques setmanes després del foc. Les arrels i tiges subterrànies, poc danyades pel foc, són capaces d'iniciar la regeneració de la planta sencera

Entre les espècies conreades hi ha dues molt abundants a tota la conca mediterrània: l'olivera i el raïm.

Si vols practicar una mica clica el mussol: