Cetacis: Balenes i dofins

Al Mediterrani es poden veure amb certa freqüència catxalots i dofins. S’han trobat divuit espècies de cetacis. A la taula figuren les onze més comunes.

* C (comuna) R (rara)

• Els cetacis mistacocets (balenes i rorquals) tenen estructures triangulars còrnies (barbes) al paladar en lloc de dents. S’alimenten de crustacis petits i peixos que aconsegueixen agafar gràcies a filtrar grans quantitats d’aigua per la boca a través de les barbes (micròfags).
• Els cetacis odontocets (dofí, catxalot, orca i altres) tenen dents i s’alimenten de presses mes grans que capturen de forma activa i voluntària (macròfags).

La respiració del cetacis es fa de la següent forma: Per un orifici que s’anomena espiracle situat a la zona dorsal cefàlica penetra l'aire i expulsen una barreja d'aire y vapor d’aigua. Poden enfonsar-se a profunditats molt elevades, fins i tot a centenars de metres. Presenten els aparells respiratori i circulatori adaptats a aquestes profunditats. La caixa toràcica és molt flexible i la sang amb concentracions molt elevades d'hemoglobina. Algunes balenes que viuen en mar freds emmagatzemen la seva energia gràcies a la gran capa de greix que envolta tot el seu cos i migren i es reprodueixen en mars càlids com el Mediterrani, on pràcticament no ingereixen aliments.

La població de balenes ha disminuït molt a causa de la pesca massiva d’aquests animals i per això molts països com Japó i Noruega (Països que tradicionalment han pescat moltes balenes) han firmat un acord de protecció de les balenes. Organitzacions ecologistes com Greenpeace fan importants campanyes de conscienciació del problema.