El nècton

El conjunt d’organismes  pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria del organismes del nècton són peixos, però també hi ha rèptils (tortugues), cefalòpodes (sípies i calamars) i també mamífers com els dofins i les balenes.

Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques (viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental), però també n’hi ha d’oceàniques (habiten sobre els talussos continentals).

El nècton pot viure a profunditats molt diverses  però les espècies que habiten els tres medis són diferents: epipelàgic (0 - 200 m), mesopelàgic (200 - 1.000 m) i batipelàgic (més de 1.000 m).

Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie de espècies de mida petita  i de vida curta amb una gran capacitat de reproducció i que s’alimenten de plàncton.  La sardina i el seitó que s’agrupen formant grans bancs, són exemples d’aquest tipus de peixos. El sorell i el verat també pertanyen a aquest grup. El peix més gros que s’alimenta de plàncton  és el tauró pelegrí, que pot fer més de deu metres de longitud i és completament inofensiu.

sardina	seitó	sorell	verat

Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària caracteritzat per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues  de gran mobilitat. S’alimenten  de peixos pelàgics. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols son exemples de aquest segon grup de peixos. 

Als medis mesopelàgics i batipelàgics  el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits amb òrgans sensorials molt desenvolupats i òrgans lluminosos que tenen funcions no gaire conegudes. Entre aquests peixos alguns s'alimenten de zooplancton i altres són depredadors d’altres peixos.