P5. Com treballar la música a través d'un conte
 
En aquesta proposta expliquem un conte sobre Vivaldi que ens serveix per introduir qualsevol audició d'aquest autor.
Aquesta història ens explica que fa uns 200 anys enrere existia una ciutat màgica anomenada Venècia.

Era màgica perquè estava travessada per carrers plens d'aigua. Per aquest motiu, la gent d'aquella ciutat havien d'agafar una barca i uns rems i navegar pel mig dels carrers quan volien anar d'un lloc a l'altre.


En aquesta ciutat màgica va néixer un noiet de cabells de color panotxa i mirada dolça. Li van posar de nom Antoni Vivaldi. L'Antoni provenia d'una família de forners de Venècia que feien el millor pa de tota la ciutat.
El pare de l'Antoni, el senyor Vivaldi, es llevava cada matí ben d'hora per anar al seu forn a treballar.

Quan l'Antoni sortia de l'escola, agafava la seva barqueta i anava cap al forn per ajudar al seu pare a coure el pa i fer unes bones coques. I com li agradava, a l'Antoni, ajudar al seu pare!

  
Però des de ben petit, el pobre noi va començar a tenir problemes de salut, patia asma, una malaltia que el feia tossir molt i ofegar-se. Quan l'Antoni tenia els atacs d'asma no podia dormir. Aleshores el seu pare, entendrit i preocupat, li tocava el violí dolçament durant hores i hores, fins que a l'Antoni a poc a poc li anava passant aquella tos tan forta. Podia passar-se nits senceres, embadalit, escoltant com el seu pare li tocava el violí.
I va ser per seguir les passes del seu pare que a l'Antoni li va agafar la dèria de voler estudiar música i aprendre a tocar el violí tan bé com el seu pare. I així ho va fer.
Des de ben petit va créixer estudiant molt i practicant llargues estones amb el seu violí.
Va arribar a fer-ho tan i tan bé, que quan va ser gran tots els qui l'escoltaven l'anomenaven «el mestre del violí».

I com que li agradava tant i recordava sempre el seu pare amb tanta tendresa, va decidir anar a tocar el seu violí a una escola de nens orfes perquè va pensar que aquests nens no tenien pare que els pogués tocar el violí com ho havia fet el seu. No cal dir que aquells nens van estar molt contents.




 
A mesura que passaven els anys, l'Antoni cada cop en sabia més i cada cop tocava millor, fins i tot va arribar a inventar la seva pròpia música per tocar-la amb el seu violí. Aleshores va començar a viatjar per tot el món per ensenyar la seva música a tothom. Tocava música de tota mena.
Alegre, trista, ràpida. lenta... Tocava sol o acompanyat per grans orquestres.

Per tot arreu on tocava, tothom quedava meravellat de tan bé com ho feia, i és que com l'Antoni Vivaldi havia nascut en una ciutat màgica, s'havia convertit en un gran mag de la música.
Podem explicar aquest conte acompanyat d'unes fotografies de Venècia, de Vivaldi i algunes d'un violí que ens serviran de suport a 1'hora d'explicar el conte i, al mateix temps, ens ajudaran a mantenir l'atenció dels menuts.
En acabar el conte parlarem de l'obra «Les quatre estacions» i de com Vivaldi, que a causa de la seva malaltia havia d’estar moltes estones sense sortir, observava a través de les finestres el pas i canvis del temps, així és com va intentar explicar per mitjà de la música el que veia durant les estacions.

*Escoltarem a continuació algun fragment de l'obra, a parer del mestre, descrivint amb paraules el que aquella música intenta expressar, de manera que els nens ho puguin imaginar. L’audició s’ha d’anar repetint, de manera que la puguin reconèixer.

*Es poden tenir a l’aula diferents elements propis de cada estació, identificar-los quan soni el propi fragmanet, donar-ne a algun altre nen i dansar, expressar els sentiments, amb parella, individualment, en grupets... L’expressió musical es pot fer lliure o bé guiada, sense ser forçada, per la mestra. Es pot fer amb material encara que no sigui el propi de l’audició com: mocadors, plomalls, batutes, pilotes...

* Definir la música amb adjectius: trista, suau, alegre, marxosa, per descansar, per ..., i després es poden relacionar amb les corresponents qualitats de la música: lenta, ràpida, forta... És important que expressin verbalment el que ells senten, tot és vàlid, són els “seus” sentiments.

*Tot això es pot representar gràficament en paper d’embalar, pissarra, conjuntament o bé individuament ...

*Poden inventar algunes músiques, ritmes, sons que serveixin per representar...uns cavalls que surten al camp tranquil•lament, que galopen quan ja hi són, que mengen, que els pollins mamen, que descansen... fins a contruir una historieta.

Amb aquesta activitat els petits comencen a conèixer diferents qualitats de la música, alguns autors importants de la història de la música i molts altres aspectes que, a més a més, estan interrelacionats amb les altres àrees, però sobretot a gaudir en escoltar alguns fragments de les seves obres.