Representa un esforç per a tots plegats: nens, pares i educadors. Però el que ho viu més intensament és el nen, doncs li costa d’entendre que els pares el deixin en un lloc desconegut amb altres persones.
Els adults hem de fer el possible perquè aquesta adaptació sigui suau, curta i agradable. Podem ajudar al nen fent un horari més curt durant els primers dies, i mitjançant una assistència continuada i sent puntuals a l’hora de recollir-los, l’ajudarem a fer que l’adaptació a la Llar sigui més fàcil.

Cal que els pares acompanyin al nen a la Llar sense presses, fent un acomiadament breu, sense fer-ho d’amagat i havent-ho explicat prèviament. El nen ha d’entendre que ara li diuen adéu, però que més tard el vindran a buscar.

Per portar a terme aquesta adaptació, ho hem organitzat de la següent manera:

Els alumnes entraran a la Llar a partir de la 2ª setmana de setembre i en jornada completa. Entraran tots els nens que ja havien assistit a la Llar i els nous ho faran en règim de mitja jornada, i de forma esglaonada, de 4 en 4, segons previ avís.

No s’ha d’aprofitar l’anada del nen a la Llar per treure-li els bolquers, xumets...

Durant l’adaptació es poden presentar alguns canvis fisiològics (descomposicions, pèrdua de gana...) Això no cal viure-ho amb angoixa, doncs es normalitza aviat. És convenient, intentar seguir els horaris d’alimentació i descans en què es trobarà a la Llar, uns dies abans de començar.
Desitgem que aquesta reducció d’horari no suposi cap problema major, ja que com hem explicat, està pensat per una millor adaptació del nen.
Cal avisar a l’educadora en cas d’haver de recollir el nen, algun altre familiar, amic o veí.