L'Abel Ferrater va néixer a la Selva del Camp el dia 30 de juny de 1917, fill de Joan Ferrater i Maria Hortet. Tenia un germà, Joan, quatre anys més gran que ell. El seu germà dibuixava i pintava i ell volgué imitar-lo i, per aquest motiu acudia, d’amagat del seu pare, a l’acadèmia del pintor Ferré Rabascall, a Reus.

L'Abel vol fugir del nucli familiar i accepta la mobilització militar com un alliberament. Resulta ferit i a l'hospital de la Savinosa coneix a una infermera amb la que comença una relació que no prosperarà. Amb ganes de viatjar i conèixer món, se'n va a Mèxic. Allí entra en contacte amb la colònia catalana exiliada de la guerra civil i, l'agost de 1951 presenta una exposició a la seu de l'Orfeó Català de la capital. Aquesta exposició li obre les portes al mercat americà. El fet d’anar venent paisatges li permet guanyar-se la vida, però té necessitat d’innovar: escultures de fang, pintura sobre vidre,... A la dècada dels seixanta, quan mor el seu pare, decideix tornar a la Selva. S’estableix a la finca de la Rasa que ha heretat i transforma el mas en un xalet-estudi amb un aire californià.

Va morir el 25 d’agost de l’any 1999, deixant tots els seus béns al poble de la Selva del Camp.