Breu història resumida de Santa Joaquima de Vedruna

1-JOAQUIMA DE VEDRUNA: del seu naixement fins al seu casament.

2-JOAQUIMA DE MAS: del seu casament a la seva viudetat.

3- Joaquima del Pare Sant Francesc

4- L'obra de Santa Joaquima

1-JOAQUIMA DE VEDRUNA: del seu naixement fins al seu casament.

El naixement de Joaquima no és noticia sinó per als seus. Se n'alegren els seus pares Llorenç de Vedruna i Teresa Vidal. Va néixer a Barcelona el 16 d'abril de 1783.Sense fotografies, costa trobar referències de la seva infància.
La cinquena entre set germans, se sent, alhora, protegida pels grans i responsable dels que la segueixen.Teresa, vuit i Francesca en té quatre anys quan neix Joaquima. A ella la seguirà:Josep Joaquima , Mariana i Maria.
De la mare Teresa Vidal i Oriols Oïunda de Cabrera de Mar, en consta com es va descriure per tots i cadascun dels seus fills fins el dia de la seva mort.El pare Llorenç, treballa a l'Audiència com a procurador causídic .

Joaquima, que més tard promourà l'escola femenina, no va al col.legi. La majoria de les famílies benestants i generalment nombroses tenia a la llar un preceptor que proporcionava un ensenyament bàsic i elemental sense dret per anar a la Universitat La formació quedava completada amb la doctrina cristiana apresa a casa i a la parròquia. privilegiada. Amb el temps Ramon serà membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, de la cambra de comerç i regidor perpetu de Barcelona .

Amb la decisió que la caracteritzava, Joaquima demana a la priora de ser admesa , ja que desitja viure com a religiosa, però la seva edat, 12 anys, resulta un impediment.

Teodor de Mas era l'hereu d'una família de terratinents de Vic, era també procurador causídic a Barcelona. Els 70 km de distància entre Barcelona i Vic eren aleshores un trajecte que no permetia caps de setmana a la llar familiar.Un bon dia el jove procurador demana una entrevista al seu col·lega el conseller. Però no tracta de plets sinó de propostes molt personals, el casament amb Joaquima que accepta la proposta del seu pare per la devoció que li processa.

inici

2-JOAQUIMA DE MAS: del seu casament a la seva viudetat.

El casament se celebra el diumenge de pasqua de 1779.La primera filla és l'Anna, després Josep Joaquim, Francesc, Agnès, Joaquima.

Les batalles del napoleó queden lluny de nosaltres. Per a ells foren tràgicament propers. El 1808 els francesos ocupaven Barcelona i el que disposava d'una segona residència abandonava la ciutat. El manso Escorial de Vic ofereix seguretat. Mentre, el marit es reclutat per l'exèrcit coma a capità de reserva. Els francesos ocupen Vic per primera vegada l'abril de 1808.
Joaquima recordava tota la vida el seu vint-i-sisè aniversari, fugint amb els seus fills, pel Montseny.
Una font que avui porta el seu nom i una masia en les soledats de la calma són testimonis vius de Joaquima en aquells paratges feréstecs.

La postguerra està farcida de seqüeles. La família torna a Barcelona. A Vic ha deixat enterrat en Francesc, de 5 anys, i la Carlota, que no havien arribat a complir el primer any. Però també la Toedora ha nascut a Vic.
En Teodoro torna a obrir el despatx, a Barcelona naixeran les dues petites, Teresa i Maria del Carme.

La salut de Teodoro a quedat malmesa de resultes de la guerra. Però se sent animat i coratjós.

Però el 1816 una tuberculosis acaba amb Teodoro només amb 8 dies. Han passat 17 anys, de casats. Quelcom es manté inesborrable en la vida de Joaquima: la confiança en Déu que és pare, la contemplació de Jesús a la Creu, assumint tot dolor humà i donant sentit al sense sentit i coratge per seguir endavant, malgrat tot.

Si la fe s'enforteix en la dissort, també els sis fills, diversos d'edat i temperament, donen alè a la vida de Mas. Caldrà fer front a les prestacions econòmiques dels cunyats i preservar el patrimoni dels fills, caldrà una previsió molt gran de paciència i fortalesa.

Joaquima es realista. D'ara endavant viuran al Manso Escorial. Joaquima no deixa de ser la viuda d'un hisendat amb títol nobiliari, amb la complexa responsabilitat d'un mas, amb terres, bestiar, masovers, sotmès a plets i contribucions.
Afegeix el seu vocabulari ciutadà el ric patrimoni de la parla rural.Té temps per a llargues hores de pregaries en els indrets més humils de la casa. Alhora gaudeix amb els jocs infantívols de les nenes més petites, mentre les educa amb la senzillesa de la pràctica i l'exemple.
Joaquima passa els anys de la seva viduïtat a Vic, entre 1816 i 1826. On la Joaquima pràctica i realista s' anà amb la Joaquima espiritual, que guarda en el més pregon del seu ésser aquella vocació primera: ser tota per a Déu.

Joaquima, com una antena parabòlica recull en el manso escorial la varietat de canals per on arriben els crits i murmuris de les misèries humanes, de les mancances dels homes i les dones i els infants del seu temps.

Fou el 1819, un dia que Joaquima recordarà sempre, quan la cavalleria la va deixar davant l' església dels caputxins per conèixer Fra Esteve el qual Joaquima prengué com a director espiritual.

És un temps de pregària intensa, d' un refermat compromís amb els més pobres i marginats de Vic.

L' estil de "dona" Joaquima és objecte de comentaris i critiques per part dels que se senten avergonyits que una senyora del seu llinatge es faci amb gent de baixa categoria. La llibertat de Joaquima es reforça contemplant Jesús, que essent ric es va fer pobre per nosaltres.

Havien assassinat el bisbe i la diòcesi de Vic restà vacant durant uns anys. L'Abril de 1825 va fer la seva entrada a la diòcesi ausonenca el bisbe Pablo de Jesús Corcuera. Res no queda deixat de banda: l'atenció a les filles petites, el seguiment dels plets que amenacen el patrimoni de l'hereu, els consells d'àvia recent a la nora i a la filla casada, trets de la llarga experiència materna.

inici

3- Joaquima del Pare Sant Francesc

Sis de gener de 1826, En un a gèlida matinada, qui sap si alentida per la boira endormiscada arran de terra, Joaquima s´ apressa camí del palau episcopal, on pronunciarà els vots religiosos. És la primera d una comunitat a punt de néixer.

El Manso Escorial té les portes obertes, perquè la vida religiosa escollida per Joaquima no queda reclosa entre parets sinó que es projectarà en dos camps: l'educació, la sanitat.

• L'ensenyament
  L'ensenyament femení es troba sota mínim a principis del segle XIX. El 90% de la població és analfabeta i el 10% d'alfabetitzats correspon a la població masculina.Joaquima tracta de tots aquests problemes ajuntaments i juntes locals d'instrucció primària ,per portar a terme la seva obra educativa. Miraria d'aconseguir el màxim nivell docent. Així la lectura no es redueix als mínims, s'estudien les quatres regles aritmètiques i les labors s'incrementen.També es pot dir que depassa l'oficialitat i crea l'escola graduada, perquè en els contractes amb els ajuntaments deixa la vivenda per a una petita comunitat, que passa amb els ou d'una mestra, però a la pràctica dedica tres germanes a l'ensenyament.Procura sempre que el nivell docent dels centres sigui de qualitat, preparant les germanes des del noviciat. Aquest ensinistrament és fa més rellevant si es té present que no existien escoles de magisteri fins a l'any 1845 i,encara només per a mestres de nois.

• La sanitat
  La tasca es centrarà en dos tipus d'establiments : els hospitals i las casa de caritat.

Una publicitat sense màrqueting expansionarà ràpidament l'obra de Joaquima.L'actuació satisfactòria de les religioses ve reforçada pels pares de les alumnes en el cas de les escoles i pels familiars o els mateixos malalts pel que fa als hospitals.

La situació política va jugar el seu paper en la propagació de l'obra; unes vegades afavoria la seva tasca, altres, en canvi, la frenava.
En gran atzucac arriba de la mà de la situació política. El vigor intens superarà les dificultats exteriors, però la guerra passà factura: l'exili de Joaquima amb algunes germanes, instal·lades a Perpinyà durant tres anys, això provoca tancar alguns centres.

Després de sis anys d'absència Joaquima torna a Vic.En aquesta etapa és una ajut inestimable per a la fundadora el pare Antoni Maria Claret.
Entre 1843 i 1853 revitalitza tots els centres existents i en crea 19 comunitats noves les quals Joaquima visita molt assíduament abans, durant i després d'estar instal·lades les germanes.

Joaquima va acceptant positivament i amb lucidesa el deliri de fer fores físiques i més tard malgrat la decadència psíquica ,conservarà aquella consciència d'estar plenament a les mans de Déu.Ja no pot assistir a les tres ultimes fundacions.
El govern de la congregació s'havia delegat en mans del que després seria la seva successora. Mentre, ella segueix les incidències del creixement de l'institut amb aquella mescla de despreniment i d'interès de qui ha posat tota la seva confiança en Déu i sap retirar-se serenament.
Joaquima mor al mateix barri que la veié néixer, comptada entre els quatre centenars de víctimes de còlera, a l'estiu 1854. A la matinada del dimarts 28 d'agost la Mare Joaquima pateix una atac de feridura.

inici

4- L'obra de Santa Joaquima

L'Esglesia anomena carismes els dons que tot batejat posseeix a favor dels altres, però que no tot batejat desenvolupa.
La congregació de germanes Carmelites de la caritat de Vedruna tradueix avui la missió de Joaquima amb idèntic esperit. Anunciar a tots els pobles de Bona Nova i continuar en el món el projecte alliberador de Jesús. L´obra de Joaquima té el sentit dinàmic de l´Evangelia, el seu carisma no té data de caducitat.

Arrelades en vint-i-tres països de quatre continents, les Carmelites de la Caritat de Vedruna viuen situacions noves en els extensos camps de l´educació i la sanitat .

Atenció als infants i joves que tan sovint caminen sense models de referència, desorientats en la recerca de sentit per a les seves vides i acollida fraterna dels que es veuen obligats a emigrar dels seus països o de les zones rurals, defensa dels drets de la dona i cultiu dels valors, atenció a la família, conservació i cura de la natura.

inici

Extret del llibre: Santa Joaquima de Vedruna de Maria Teresa Llach. Editorial Claret

Han intervingut:David Aguilera Fàbrega,Dídac Argelaguer Martínez,Angel Borrego Navas,Anna Canivell Alegre,Marta Casado Garcia,Sílvia Castro González,Alexandra González Códez,Ana López Jiménez,Francisco Martín Sabariego,Cristina Nocete Carrillo,Núria Oliva Garcia,Sandra Palliso Casado,Dídac Pañella Mateo,Daniel Parreño Martínez,Maria Alba Pascual Vilà,Judit Pladevall Rodríguez,Berta Ponsa Masramon,Albert Prat Solergibert,Óscar Presa Jiménez,Marc Puigneró,Vilaró,Adrià Reina Pàez,Brenda Rodriguez Gomera,Joan Sabartés Guardiola,Paula Sedano Fernández,Juan David Serrano Marín,Aida Soler Ciuró,Gerard Soler Navarro,Manuel Valiente Orrit,Rosa Vilalta Rovira

La Mare Joaquima