UNA CRONOLOGIA BÀSICA
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Imprimir Versió PDF Segle VII:Islamització del territori avui anomenat Iraq
1258:El nét de Gengis Kan arrasa la regió
1409:Tamerlan saqueja Bagdad
1534-1638:Incorporació de l'Iraq a l'imperi otomà
1914:Inici de la invasió britànica en el context de la Primera guerra mundial 1918: aixecament antibritànic de xiïtes i kurds, que fracassarà. Repressió.
1918:Aixecament antibritànic de xiïtes i kurds, que fracassarà. Repressió.
1920:La Societat de Nacions atribueix a la Gran Bretanya un mandat sobre l'Iraq. Un Govern provisional islàmic a Kerbala reclama un Estat iraquià àrab i islàmic: els britànics el derroten amb les armes.
1923:Revolta kurda
1927:Descobriment de petroli a Mosul
1932:Independència formal. Els britànics hi mantenen la seva influència i les seves bases militars.
1958:Instauració de la República com a resultat d'un cop d'Estat militar. Sublevació kurda.
1961:Kuwait, possessió britànica reclamada per Iraq assolaix la independència
1963:Cop d'Estat anicomunista recolzat per la CIA
1968:Nou cop d'Estat. El partit laic Baas s'empara del poder amb l'ajut de la CIA.
1969:Saddam Hussein accedeix al control dels serveis de Seguretat de l'Estat
1970:Pla de pau amb els kurds, que obtenen autonomia per als seus territoris. El Govern no respectarà aquest acord. Reviscolament de les revoltes xiïtes.
1972:Nacionalització de la Iraq Petroleum Company
1974:Rebel·lió kurda
1979:Saddam Hussein accedeix a la presidència del país
1980:Inici de la guerra contra l'Iran; l'Iraq compta amb el recolzament occidental.
1981:Avions israelians destrueixen la central nuclear d'Osiraq, construïda a Iraq amb ajut francès. L'agressió queda impune 1988: l'exèrcit iraquià ataca amb armes químiques la població civil kurda.
1989:La guerra amb l'Iran acaba en una mena d'"empat". Tot plegat, uns 1.000.000 morts.
1990:Saddam Hussein decideix d'envair Kuwait amb la finalitat de rescabalar-se de les enormes despeses que li ha representat la guerra amb l'Iran. L'opinió nordamericana sobre aquesta decisió és ambigua: Saddam la interpreta com a favorable. Inici d'un embargament que dura fins el 2003.
1991:Ofensiva contra l'Iraq d'una enorme coalició militar dirigida pels Estats Units i recolzada per l'ONU. El balanç és l'alliberament de Kuwait, una quantitat mai avaluada de morts i la conversió de l'Iraq en un país dependent dels designis de les grans potències. Les revoltes internes contra Saddam iniciades per kurds i xiïtes -animades per Occident- són brutalment esclafades per l'exèrcit de Saddam. Una part del Kurdistan iraquià queda protegit, però, per l'aviació nordamericana. Tot al llarg dels anys següents, l'Iraq serà periòdicament bombardejat per l'aviació nordamericana i britànica.
2002:L'Iraq passa a fer part de l'"Eix del mal" proclamat pel president GW Bush i se'l converteix en futur objectiu militar de la guerra "antiterrorista" declarada pel Govern dels Estats Units amb posterioritat a l'11 de setembre del 2001.
2003:Entre el 20 de març i el 9 d'abril, una coalició de nordamericans i britànics sense recolzament de l'ONU ataquen intensivament l'Iraq i expulsen Saddam Hussein del poder. Les forces d'ocupació hi estableixen una Autoritat dirigida per un nordamericà i inicien la "gestió" dels recursos del país. Les topades armades amb la resistència iraquiana i els atacs contra la població civil se succeeixen. Alguns altres països -entre els quals, Espanya- hi envien tropes.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Fonts: Middle East Research and Information Project, desembre, 2002; Dossier núm. 5, La Vanguardia, 2003.
