Iraq / Dues notícies sobre l'arsenal usat...DUES NOTÍCIES SOBRE l'ARSENAL USAT PELS ESTATS UNITS...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Imprimir Versió PDF 1. "L'Exèrcit nordamericà va tirar napalm"
<< El Pentàgon va reconèixer dijous que durant els bombardeigs de l'Iraq, a la primavera, les seves forces aèries van llançar bombes de napalm, i varen qualificar aquesta opció de "legal i necessària". Segons aquestes fonts, que varen parlar en condició d'anonimat a l'agència France presse, avions dels Estats Units varen llançar el març bombes de tipus MK-77 a la regió de Safwan, a la vora de la frontera entre Iraq i Kuwait, per tal de facilitar l'avenç de les forces anglo-nordamericanes cap a Bagdad. "Això funciona així. Hi ha un enemic difícil de desallotjar i si s'usen bombes d'aquest tipus - napalm - se salvaran vides del teu bàndol. En això no hi ha cap violació internacional. No crec pas que hi hagi una manera "humana" de matar l'enemic", va afirmar la font. Les forces nordamericanes varen llançar bombes de napalm com a mínim en dues ocasions més: contra les tropes iraquianes que defensaven un pont sobre el canal Saddam i prop d'un pont sobre el riu Tigris al Nord de Numaniyah, segons que va publicar el diari San Diego Tribune a la seva edició de dijous. "Hem usat napalm en els accessos als ponts. Desgraciadament, allà hi havia gent, soldats iraquians, els vàrem poder veure al vídeo. No és una manera maca de morir", va afirmar el coronel Randolph Alles, comandant d'una unitat de marines citat pel San Diego Tribune.>>
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Font: La Vanguardia, 9-VIII-2003.
Per a conéixer els efectes que produeix el napalm, consulteu els materials que apareixen a l'activitat núm. 12.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
2. Les "bombes de gotim"
<< (...) Ara, la mort violenta i sobtada de més d'una trentena d'innocents civils iraquians dimarts passat, ha fet galopar pels teletips de les agències de premsa el nom d'una arma que ara hi ha qui descobreix amb el nom de cluster bomb. Ràpida i imperfectament traduïda com a "bomba de gotim", hauria estat més apropiat de dir-ne "bomba d'eixam" perquè, més que no pas un gotim, allò que deixa anar quan s'activa és un eixam de petites bombes independents, destinades a diferents objectius.
Sigui com vulgui, aquesta mena d'arma és constituïda per un gran cilindre que conté dintre seu un nombre variable de petites bombes que s'escampen per una extensa superfície. No són pas un invent recent: es van començar d'usar els anys seixantes. D'aleshores ençà han sembrat mort i destrucció al Sudest d'Àsia (on, segons fonts dels EEUU, se n'hi ha llançat més de 285 milions d'unitats), a l'anterior guerra del Golf i a Kosovo, on van matar més de 200 civils no combatents i dos soldats britànics.
Hi ha una xifra, anomenada índex de letalitat, que permet de comparar els efectes de les diferents armes. Calcular-la és complicat, però el resultat és sorprenent: si un petit projectil nuclear d'1 quilotó (suficient per a anorrear una ciutat no gaire extensa) té un índex de 170, un bombarder B-52 proveït de bombes de gotim arriba a 210. És a dir, que produeix un efecte anihilador superior al d'una arma nuclear, que és considerada de destrucció massiva.
Però hi ha una cosa pitjor. Un sol artefacte pot escampar més de dues-centes bombes de menes molt diverses: per a destruir carros de combat, incendiàries, de fragmentació, mines contra persones o contra carro, etc. Algunes són de guia automàtica i cerquen la radiació infraroja que emet el motor de cada vehicle cuirassat, sobre el qual hi impacten des de dalt, que és allà on la cuirassa proporciona menys protecció. El que passa és que, tot sovint, moltes d'aquestes bombes no esclaten a l'acte pel fet que cauen en terreny tou, amb bassals o amb vegetació espessa. S'hi poden quedar molt de temps, tot esperant que hi arribi el pagès que treballa la terra o la criatura que cerca una joguina, a la qual s'assemblen, de més a més, pel seu tamany i color.
Això les fa especialment perilloses i mereixedores de la mateixa repulsa que ha obligat molts països a prescindir de les antigues mines terrestres. Perquè són els únics instruments de combat que, un cop acabada la guerra, no tornen a la caserna sinó que segueixen desplegats en allò que va ser el camp de batalla, llestos per a complir la seva missió letal molt de temps després.(...)>>
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Font: Alberto PIRIS: "Las bombas "de racimo" ", www.lainsignia.org/, 4-IV-2003.
Alberto PIRIS és general d'artilleria a la reserva i investigador del Centro de Investigación para la Paz, de Madrid.
