Iraq / Alguns fets quotidians a l'Iraq ocupatALGUNS FETS QUOTIDIANS A L'IRAQ OCUPAT
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Imprimir Versió PDF << "(...) segons informa Justin Huggler, de l'Independent (...) Va passar a les 9,30 del vespre, molt abans del toc de queda de les 11. Els americans havien posat barricades al barri de Tunísia de Bagdad, allà on viu la família abd al-Kerim. La família es va acostar a la barricada amb compte, a poc a poc, per tal de no esverar els americans. Però aleshores va esclatar un terrabastall de tots els diantres. Els soldats americans tiraven en totes direccions. Es van girar cap al cotxe dels abd el-Kerim i el varen ruixar de bales. Es va informar que van matar el pare i tres fills, un dels quals de només vuit anys. Ara, només la mare, Anwar, i una filla de 13 anys són vives i poden explicar que les bales plovien damunt del parabrisa i que cridaven als americans que paressin de tirar.
Això és el que diu el Manual nordamericà FM3-06.11 d'Operacions conjuntes en terreny urbà sobre "Operacions urbanes en condicions restrictives":
"Tot el personal militar enemic i els vehicles de transport de l'enemic o dels seus proveïments s'han d'atacar amb les restriccions següents:
a. La força armada és l'últim recurs.
b. Sempre que sigui possible, s'avisarà primer l'enemic i se li permetrà de retre's.
c. Els civils armats només s'atacaran en defensa pròpia.
d. Evitar fer mal a civils si no cal per a salvar vides nordamericanes.
e. Tractar tots els civils i les seves possessions amb respecte i dignitat.
f. Tractar tots els presoners de manera humana i amb respecte i dignitat."
Humor gràfic de Ferreres (El Periódico, 21 d'agost de 2003)
(...) Ve't ací allò que li va passar a un policia iraquià, el sergent Muhsen, després que els soldats nordamericans matessin per error dos companys seus, el 9 d'agost. "Em varen voltar tres soldats. Em vaig agenollar, amb les mans enlaire i mostrant la meva insígnia. Un em va clavar una puntada de peu a l'esquena i vaig caure a terra. Un altre me'n va clavar dues a la cara. Varen posar les botes damunt del meu cap i me'l premien a terra. (...) Jo encara deia "policia, policia". No parlo anglès, però en àrab es diu de la mateixa manera". El sergent Muhsen no era cap combatent. (...)
Les condicions de les presons nordamericanes a l'Iraq són gairebé tan horripilants com les que hi havia sota l'horrible règim anterior i, exactament igual com sota aquella dominació feixista, ciutadans normals han desaparegut, les seves famílies desconeixen el lloc on es troben detinguts. Les Convencions de Ginebra i de L'Haia han estat absolutament ignorades per la potència ocupant d'una manera que no només és infame sinó completament contradictòria amb la declaració de Bush segons la qual "la democràcia es restaura a l'Iraq". Democràcia? Que potser s'inclou a la definició de democràcia de Bush que un civil detingut fos lligat, se li tapessin els ulls, se li clavessin puntades de peu, se'l forcés a mirar una llum molt forta (se suposa que després d'haver-li desembenat els ulls) i se'l bombardegés amb música horrible i molt alta. El varen deixar anar sense càrrecs.
En favor de la democràcia (o almenys així ho hem de suposar) i per raons desconegudes, la potència ocupant havia de tancar el diari Al-Mustaqilla (L'indepent). El 21 de juliol, els tancs varen bloquejar les entrades de l'edifici i després els soldats i els policies iraquians hi varen entrar i ho varen capgirar tot, varen confiscar la caixa de cabals del diari (amb 1,5 milions de dòlars), els ordinadors i els documents personals del director, el senyor Abdul-Sattar Alshalan. Varen detenir el senyor Alshalan, que encara es troba empresonat en un indret desconegut.(...)>>
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Font: Brian CLOUGHLEY: "What Has Happened to the US Army in Iraq?", www.cursor.org, 19-VIII-2003.
Brian CLOUGHLEY és veterà australià de la guerra de Vietnam i escriu habitualment a Counterpunch, The Nation i a d'altres publicacions. Els seus escrits es poden consultar a www.briancloughley.com
