Les persones s'han agrupat tradicionalment d'acord amb alguns
trets externs (el color de la pell, el tipus de cabell, etc.) en tres
grans grups racials: blancs, grocs i negres. Però, aquest criteri
per a classificar els humans topa amb una important dificultat: l'existència
de moltes persones difícilment classificables, sigui perquè
tenen ascendents de procedència diversa o perquè pertanyen
a grups ètnics que tenen barrejats caràcters atribuïts
a races considerades diferents.
La classificació en races, segons el color de la pell,
encara s'ha demostrat més inconsistent després d'estudiar
alguns trets interns, i molt especialment l'ADN. Un fet molt significatiu
és que les diferències en l'ADN que presenten entre si
les poblacions africanes (totes elles "negres") poden arribar a ser tan
importants com les que presenten alguns d'aquests grups amb poblacions
de raça "blanca".
|
Races humanes o raça humana?
|
||
|
|
|
| Maorí de Nova Zelanda |
Noia brasilera |
Vedda de Srilanka |
|
|
|
| Ainú
del nord del Japó |
Noia
australiana |
Jueu
d'Israel |
|
|
|
| Petit Lama tibetà |
Papúa de Nova Guinea |
Anciana nepalesa |
|
|
|
| Inuik de Groenlandia |
Tuareg de Mali |
Noia senegalesa |
|
|
|
| Noia de Costa d'Ivori |
Pope grec |
Noia nordamericana |
|
Per classificar totes les persones per
races,
quantes races en necessitaríem?
|
||
Les poblacions europees, asiàtiques i,
fins i tot, africanes, són una branca relativament moderna d'un
petit grup africà. Els grans desplaçaments migratoris (motivats
per la pressió de la selecció natural) i la necessitat d'adaptació
als diferents climes, van actuar sobre el color de la pell, el tipus
de cabell i altres trets externs. Aquests desplaçaments disminuirien
en la mesura que la indumentària, i altres elements protectors,
els van ajudar a defensar-se del clima.
Per tal de confirmar la teoria anterior, s'han emprat diverses tècniques:
Com ara la tècnica que utilitza petites porcions d'ADNmt que es troben als mitocondris. Els mitocondris que hi ha a les cèl·lules del cos es formen només a partir dels que tenia l'òvul matern del qual procedeix cada persona.
Una altra tècnica utilitza l'ADNY per comparar les variacions dins les línies paternes. L'ADNY es troba a la part del cromosoma Y que només tenen els homes.
Finalment, també s'estudia l'ADN d'un virus benigne anomenat LC que es troba a l'orina humana. Aquest virus es tramet de pares a fills i, donat que té poca tendència a modificar-se, el seu estudi dóna una idea de la relació de parentiu entre les poblacions d'origen.
Totes aquestes dades s'han acabat de confirmar quan se les va comparar amb les proporcionades per les troballes arqueològiques i els estudis dels lingüistes sobre l'evolució del llenguatge.
Les poblacions actuals de la Terra, som el resultat de les migracions humanes dutes a terme durant els últims 80.000 anys. Aquestes migracions les haurien protagonitzades 28 línies diferents, a partir de 10 homes i 18 dones, tots procedents d'un petit grup localitzat a l'Àfrica fa uns 144 mil·lenis.
Els grups originaris d'Àfrica, varen arribar fa uns 60.000 anys a Austràlia, encara que, probablement, fa uns 67.000 anys ja se'ls podia trobar per les terres de la Xina actual. Alguns grups haurien emigrat lentament cap a Europa on arribaren fa uns 40.000 anys, entrant per l'Àsia occidental. L'arribada al continent americà es va produir, sempre per la zona d'Alaska probablement des de la Sibèria, en quatre onades diferents. Les primeres foren entre 50.000 i 15.000 anys enrera segons diferents opinions.
Per tal de confirmar la teoria anterior, s'han emprat diverses tècniques:
Com ara la tècnica que utilitza petites porcions d'ADNmt que es troben als mitocondris. Els mitocondris que hi ha a les cèl·lules del cos es formen només a partir dels que tenia l'òvul matern del qual procedeix cada persona.
| La respiració cel·lular té lloc
al mitocondri |
|
| Estructura
d'un mitocondri |
|
| Estructura
d'una cèl·lula amb tots els seus orgànuls |
Una altra tècnica utilitza l'ADNY per comparar les variacions dins les línies paternes. L'ADNY es troba a la part del cromosoma Y que només tenen els homes.
Finalment, també s'estudia l'ADN d'un virus benigne anomenat LC que es troba a l'orina humana. Aquest virus es tramet de pares a fills i, donat que té poca tendència a modificar-se, el seu estudi dóna una idea de la relació de parentiu entre les poblacions d'origen.
Totes aquestes dades s'han acabat de confirmar quan se les va comparar amb les proporcionades per les troballes arqueològiques i els estudis dels lingüistes sobre l'evolució del llenguatge.
Les poblacions actuals de la Terra, som el resultat de les migracions humanes dutes a terme durant els últims 80.000 anys. Aquestes migracions les haurien protagonitzades 28 línies diferents, a partir de 10 homes i 18 dones, tots procedents d'un petit grup localitzat a l'Àfrica fa uns 144 mil·lenis.
|
| Recorregut de les principals
migracions humanes a partir del seu origen africà. |
Els grups originaris d'Àfrica, varen arribar fa uns 60.000 anys a Austràlia, encara que, probablement, fa uns 67.000 anys ja se'ls podia trobar per les terres de la Xina actual. Alguns grups haurien emigrat lentament cap a Europa on arribaren fa uns 40.000 anys, entrant per l'Àsia occidental. L'arribada al continent americà es va produir, sempre per la zona d'Alaska probablement des de la Sibèria, en quatre onades diferents. Les primeres foren entre 50.000 i 15.000 anys enrera segons diferents opinions.
Cerqueu en el text anterior arguments que justifiquin les dues afirmacions següents:
- "Emigrar és una tendència innata en el gènere humà".
- "Les persones som diverses però... iguals"
|
Retorn a l'índex | A l'activitat següent | 
|