Molt sovint qualifiquem d'”estrangers” els immigrants, fins i tot els que porten molt de temps entre nosaltres. Però què volem dir quan utilitzem la paraula “estranger”? Proximitat?, Curiositat? Retret? Rebuig? Cal que revisem aquest llenguatge, especialment en un món que, a l'entrada del tercer mil·leni, s'està replantejant la vigència i oportunitat de les fronteres.
En efecte, només cal veure les coses que portem damunt o els aliments que mengem, per descobrir que no tenen fronteres. Tampoc les llengües, els idiomes, no tenen fronteres i s'assemblen unes i altres. Per exemple: estranger en català es molt semblant a étranger en francès o extranjero en castellà i curiosament foraster i forani ens recorden bastant el foreigner anglès i, així, molts altres.
Això ens pot facilitar la comprensió de les expressions més elementals de les diferents llengües estrangeres. Féu la prova, llegint aquesta canço-poema del Belga Jules Beaucarne. Intenteu entendre-la encara que no hagueu estudiat el francès. Veureu que fàcil és per una persona que parla català o castellà. A més pot ser us portarà a mirar els nostres veïns “estrangers” d’un altra manera.
| Ton Christ est Juif Ta voiture est Japonaise Ton couscous est algérien Ta démocratie est grecque Ton café est brésilien Ton chianti est italien Et tu reproches
à ton voisin ... ....D’ être un étranger Ta montre est suisse Ta chemise est indienne Ta radio est coréenne Tes vacances sont tunisiennes Tes chiffres sont arabes Ton écriture est latine Et tu reproches
à ton voisin ... ....D’ être un étranger Tes citrons viennent du Maroc Tes litchis de Madagascar Tes piments du Senégal Tes mangues viennent de Bangui Tes noix de coco de Côte d’ Ivoire Tes ananas d’Californie Et tu reproches
à ton voisin.... .......D’être un étranger |
Responeu a les preguntes següents referides
a la poesia
|
|
Retorn a l'índex | A l'activitat següent | 
|