SEGONA BALADA DEL TREN PETIT

Lema: "Qui no bat quan el tren vol ja no bat pel juliol"

Història neta de taca
que us diré molt orgullós,
del petit tren de butxaca
de Girona a Palamós.

Surt mudat de Palamós
i comença a moure brega
amb xiulet escandalós
per Sant Joan i Vall-llobrega.

Traient foc fer tots costats
salta i volta de gairell
i ha tocat Palafrugell
sense massa camps cremats.

Llofriu passa com el vent
que és exprés i va rebent,
i enfocant Barceloneta,
per la Fanga i can Busqueta
troba el drama de Torrent.

Ja li vénen tots els mals!
Per més que crida no avança.
I això que bufa i es cansa
i llença foc pels queixals.

Tot pujant hi ha temps de sobra,
mentre el tren gemega, pobre,
de baixar i omplir cistells
de magnífics pinatells.

El tren puja quatre passes
i en recula vuit o deu.
Hi ha qui baixa a fer rabasses,
qui té pressa i puja a peu.

Fins s'ha dit, qui no ho creuria,
que una senyora casada
per Girona el tren prenia
per 'na a veure com tenia
el diploma de tocada.

I el tren puja i brinca i malda
a noranta pams per hora,
i allà salta la senyora
d'una falda a l'altra falda,

i el pujar és tan cançoner
que li sobra temps encara
de donar el títol de pare
ans de ser al revolt darrer!

Un xiulet. Ja som a dalt,
i el tren es llença furient
deixant els volts de Torrent
encarat a La Bisbal.

Pla d'en Vinyes a tercera
ha baixat, com si temés
que li anessin al darrera
per cremar blat s i pallers.

I esverat ja s'esgarria,
puja i baixa les cunetes
i envesteix cent bicicletes
a deu metres de la via.

Sant Climent ja és a llevant.
pataplaf!, un nou sotrac,
i el tren enganxa bufant
el replà de Vulpellac.

Ja ha baixat desesperat!
Les dones criden: El Tren!
I a trompades ell emprèn
les parades del mercat.

I xiulant amb crit triomfal,
per les Voltes i el Daró,
amb la gent fora el vagó
fa l'entrada a La Bisbal.

Ja és al mig la carretera!
Dues vaques i un paisà,
són les baixes que el tren fa
fins que enmig de gran fumera
el quefe el para a Corçà.

Ha deixat d'ésser poruga
aquella cursa fatal,
i puja a pas de tortuga
Terra Negra fins a dalt.

Esperant amb riure fi
que el tren corri i el temps caiga,
us adoben un paraigua
uns gitanos del camí.

Ja va a pas de processó
per la llarga carretera.
Hi ha qui baixa del vagó
i organitza una cacera.

Hi ha temps d'anar a fer el toc.
I va el tren tan a poc a poc,
que hi ha pagesa, i no poca,
que ha pujat amb una lloca
al sortir de Palafrugell
i quan el tren Flaçà toca
ja té polls dintre el cistell!

Un notari hi fa escriptures,
s'hi fan balls i casaments,
s'hi fan tractes, criatures,
orfeons i testaments...

La Pera el veu com se'n va
feudal de via i terròs
i llengant 'rriba a Flaçà
A encarar-se amb el tren gros.

D'allà salta altra vegada
al camí dels dos rails,
a adobant gent que ha espaimada
ha agafat anomenada
un curander de Bordils.

Ja es decanta sense embuts.
Cistells que cauen a piles
i amb aquells sotracs temuts
han quedat dalt les enfiles
els que anaven asseguts.

A una dida ben plantada
li tragué un salt el petit,
i ella xiscla esverada:
-Ai, Senyor, que perdo el pit!

Ve un nou drama en el nou salt
i la dida, en el ressalt,
es troba al lloc el nadó
amb el nas al pit esquerre
i els bitllets caiguts per terra:
Sí, senyors, el revisor.

Ve per fi el darrer xiulet,
i cruixint pels rebolcons
el fondegen a Pedret
amb la meitat dels vagons.

A grans crits, entre trompades,
la gent salta amb pressa a terra
amb maletes esbotzades
i senyores desmaiades
com si el tren vingués de guerra.

Hi ha qui surt sense vestit
i mirant-se el tren petit
ha jurat de no tornar-hi.
Hi ha qui cerca un dispensari
pels grans bonys que ha posseït.

I malgrat aquestes planes,
i no obstant portar cremats
pantalons i americanes
de nosaltres i els passats,
perquè és nostre el venerem,
perquè ens torna a la memòria
episodis d'una història
d'un temps bo que recordem.

Hi hem anat a cops de puny
pel futbol que ens enverina
i en un temps no massa lluny,
ben coberts de brillantina,
ens ha dut brau i fogós
a cent set Festes Majors.

Amb xivarri i amb sarau.
El tren la clenxa es partia
i d'un camp vora la via
es posava una flor al trau.

Ja fa mesos que el tren para.
I els vagons abandonats
ara que el tren no s'esvara
és quan són més visitats.

Es fan viatges d'amagat,
i ningú agafa bitllet,
i algun cop ha resultat
que es factura algun paquet.

De vegades ve aquest cas:
- A veure si ens ajustem-
diu algú que ve amb retràs
- que nosaltres no hi cabem!

Si corrent ha encès garberes
i escampat la mar de fum,
aturat, altres fogueres,
amb parelles rodaneres
ha abrandat amb poca llum.

Encar que es viatgi de gorra,
de vegades el viatjar
amb el tren ja sense córrer,
ha costat més que llogar
tot el tren, un any cabal,
de Mont-ràs a La Bisbal.

Hi ha qui al veure'l passar
- Hem guanyat el tren - dirà.
I quants altres, i es comprèn,
- Hem perdut -diran- el tren.
Recordant amb gran enyor
el refugi de l'amor,
on si s'ha tingut fortuna
s'han fet viatges a la Lluna
sense fum ni revisor.

Ja està a punt per dintre poc
Xiular fort per puigs i planes
Per tornar a envestir tartanes
I llençar castells de foc...

Ja la via és escombrada
com si fos en temps millors.
Ja té llenya preparada,
ja està a punt altra vegada
per 'na a festa a Palamós.

 

" Josep Martí i Clarà "