En Pere Porter o en "Pere Botero"

La llegenda de "Les calderes d'en Pere Botero", és prou coneguda per
tothom. Ha passat de boca en boca de pares a fills, ha recorregut tots els
indrets de Catalunya i s'ha estés per Espanya, arribant fins a Portugal i la
Catalunya Nord.

Es diu que la llegenda és la germana petita de la història, donat que tota
llegenda té un punt de veritat envoltada de molta fantasia que la gent, a
través dels anys, l'ha anat modificant sense que a la fi se sàpiga on
comença la veritat i on acaba la mentida.

La Ilegenda era coneguda per la mainada de totes les èpoques, quan els pares o els avis
els explicaven contes amb la finalitat que els infants en treguessin les conseqüències
d'obrar bé o malament; però els nous sistemes s'han imposat i l'electrònica visual
substitueix els contes i treu la noció del bé i del mal que s'interpretaven en les velles
llegendes.

El cert és l'existència real del personatge que va néixer, viure i morir a Mas Portés, en el
veïnat de Sant Daniel de Tordera i que la seva vida va estar envolta de tal misteri que
veritablement fa pensar que quelcom d'estrany li va succeí.

La data exacta del naixement d'en Pere Porter no es pot precisar, però sí la del seu bateix.
En el Foli 6 del Llibre de Batetjos de I'Arxiu de la Parròquia de Sant Esteve de Tordera,
consta la següent partida: "A XIX dies del mes de febrer de 1553, fou batejat Pere Porter,
fill d'altro Pere Porter, pagès del veynat de Gasolves y Eulalia, muller sua. Foren padrins,
Pere Tió, pagès de dit veynat y Sebastiana Giberta, del dit veynat de dita Parròquia de
Tordera".

A partir de l'any 1621 varen començar a distribuir-se còpies manuscrites dels fets
ocorreguts a en Pere Porter. Degut a la manca d'impremtes, els copistes realitzaven a mà
el treball, i es donaven petites errades en la transcripció de dates i noms.

Entre aquestes transcripcions fetes a mà, cal fer esment de la que es conserva dipositada
en I'Arxiu Històric "Fidel Fita" d'Arenys de Mar, escrita per Josep Rusiñol a l'any 1734, amb
el títol "Història de Pera Purtés quant anà al l'infern".

Amb l'arribada de la impremta, els vells manuscrits es convertiren en llibrets a l'abast de
tothorn. Se sap que aquestes publicacions varen ser força abundants, però sols dues
d'aquestes han arribat al nostre poder, que són: "Verdadera relació de un extraordinari
fracás que succehí a Pere Portés, fill de la vila de Tordera, ciutadà-pagés del biscomptat
de Hostalrich, Bisbat de Girona", editat per la impremta de Manel Llach, del carrer Ferreria
Vella, 3, de Girona, a l'any 1904.

L'altre és el "Viatge a l'infern de Pere Porter", publicat per la Biblioteca Popular de L'Avenç,
de Barcelona l'any 1906.

Aquesta última publicació és la més fiable, pel fet que es completa amb un exhaustiu estudi
realitzat per l'escriptor Gaietà Vidal de Valenciano sobre diversos manuscrits que varen
arribar al seu poder, i es pot comprovar totes les dades i noms de personatges que
s'esmenten sobre la història d'en Pere Porter en els citats manuscrits la qual cosa.fa el
relat més ben documentat.

Aquesta recopilació dels fets la va publicar en la revista "La renaixensa" el novembre de
l'any 1876, sota el títol "El món invisible en la literatura catalana".

En altres temps, la noció del bé i del mal, o dit en altres paraules, del cel i de l'infern, varen
fer córrer molta tinta en les diverses publicacions sobre el tema, que tal com diu Gaietà
Vidal en el preàmbul del seu llibret, destaca la necessitat de I'home en creure en un lloc
expiatori per les ànimes a fi de purgar les faltes comeses en aquest món, que tal com
descriu Dante en la seva "Divina Comedia", va ser recollit per molts literats catalans,
preocupats en el tema del més enllà.

El resum de l'extens relat, diu així:

"Relació i memòria de l'espantós viatge que féu en Pere Porter, pagés de la vila de Tordera,
vescomtat de Bas i província de Girona, el 23 d'agost de 1608.

En l'any de la Nativitat del Senyor, 1608, a 23 del mes d'agost, vespre i vigilia de Sant
Bartumeu Apostol estava en Pere Porter, pagès de la vila de Tordera, del vescomtat de
Cabrera, molt descuidat en sa casa, amb la seva muller i família, li exposaren un reclam i li
feren després en virtut d'una acta de debitori que ell i son pare firmaren, per quantitat de
600 lliures, que havien manllevat. En dita execució, i per aquella, vingueren els oficials de la
cort d'Hostalric, que és la de tot el vescomtat. I per quan dit Pere Porter estava obligat,
amb escriptura de terç, amb béns i persones, els oficials li inventarien tots el béns, però
sabia molt bé dit Pere Porter que l'acta en virtut de la qual se li feia dita execució, molts
anys havia que era cancelada, per quan ell pagà dita quantitat, protestà i requirí que no
passesin avant dita execució, per quan ell havia pagat.

I com que la cancel·lació no es trobava i el notari que havia pres la cancel·lació de dita
acta era ja mort, l'escriptura deia que Pere Porter no l'havia pagat mai i que devia tot el
deute, els oficials li donaren deu dies de temps per als mobles i trenta per als immobles; i
clos l'acte de l'inventari, l'encomanaren a la muller del dit Pere; i en voler-se emportar
penyores els ministres per èsser pagats els salaris i dietes, es volen emportar a la presó
Pere Porter. Aquest suplicà als oficials que no li treguessin penyora ni roba de casa, sinó
que no es moguessin, que ell aniria a la vila de Massanet, que allí alguns li devien bastant
quantitat de diners per poder pagar tot el que devia.

Els oficials coneixien la bondat d'aquell home i per les súpliques de la gent que allí hi havia,
decidiren esperar-lo fins a l'endemà.

Un cop fet dit concert, en Pere se n'anà prenent camí de Massanet, i anant molt pensatiu i
enutjat, trobà un jove molt ben tractat que anava a cavall i menava altra cavalcadura
buida i al punt que es trobaren, el jove saludà a en Pere i li demanà d'on era i a on anava.
Però anava tan pensatiu i afligit que no respongué. Tornà el jove a preguntar qué era el
que li passava i si ell podia afavorir-lo en alguna cosa, li manifestés la pena que ell tenia,
que ell l'ajudaria en tot i per tot.

Oint semblants paraules, en Pere Porter respongué que els seus treballs eran tan grans que
ell no res podia remediar, però era tanta la insistència del jove que finalment li explicà el
succés que li passava sobre l'escriptura que el seu pare i ell havien fet, quan anys enrera
les anyades havien estat estèrils i fou forçós comprar blat i va haver de manllevar els
diners i fer un debitori en els que ens obligàvem tots els béns i heretats, amb escriptura de
terç i amb obligació de persones. I així mon pare, abans de morir, pagà dita quantitat i li
cancelaren dit acta de debitori, i d'això han passat més de vint anys, i com que el notari
Gelmà Bonsoms és mort, no es pot trobar el debitori que ell sap que és cancel·lat.

Mentre anaven caminant, arribaren a l'estany de Sils, i com que el camí era estret i la
cavalcadura que no hi anava ningú sempre li venia entre-peus, en Pere Porter, es decidí a
pujar a cavall que tantes vegades li havia ofert el jove.

I així, dit Pere se senyà i en el punt que fou a cavall tot s'alterà i els cabells se li eriçaren
en el cap i sentí i vegé com les cavalcadures parlaven l'una amb l'altra.

Aleshores el jove digué a Pere Porter que puix que ell li havia contat sos treballs i ell li
havia promés buscar remei als seus mals, no vol trencar la paraula i li promet que parlarà
amb el notari i que ell li dirà on possà l'acta d'escancel·lació.

Un cop dites aquestes paraules, el jove afegí: "Teniu-vos bé a cavall, que jo sóc el Diable".

Oint aquestes paraules, en Pere Porter, es tingué fort i digué: "Jesús, salveu-me, no em
desampareu. Verge Santa Maria, siau en mi".

Llavors les cavalcadures, totes dues juntes, arrancaren a córrer i arremeteren per l'estany
de Sils, per muntanyes i per valls, i en Porter sempre cridant i invocant els noms de Jesús i
de Maria; i en tant que al cap d'una hora de temps que fou a cavall, passades que
hagueren grans montanyes i valls, juntament grans aigües i mars, entraren per la boca
d'una cova i ixqueren en un gran pla que tot era foc i dimonis amb gran multitud de gent
que patia grans torments.

Espantat dit Pere Porter de veure això que veia, en el punt mateix que el dimoni que l'havia
portat li preguntà si coneixeria el notari Gelmar Bonsoms si el veiés; a això en Pere
contestà que sí i s'adintraren per enmig dels dimonis i condemnats.

Mentre anaven caminant, en Pere veia les ànimes de molta gent coneguda que havien mort
poc abans o encara vivien quan ell era a sa casa, i dites ànimes li digueren el motiu pel
qual eren en aquell lloc i per això pagaven per les seves malifetes, fins que trobaren la del
notari que estava condemnat al mig de grans patiments.

En oir en Pere això, cridà a grans veus el nom de Jesús i de Maria.

Al punt anà allí una legió de dimonis, els quals digueren a qué era degut donar-los tals
torments anomenant aquells noms que ells tan avorrien.

Mentre això deien pagaven grans cops al notari perquè digués on trobaria el debitori, puix
que ells no podien sofrir més de sentir aquells sants noms.

El notari digué que anés a la seva casa d'Hostalric, i que en la sala trobaria un armari, i
davant d'ell, a set rajoles de la paret, alcés des de la set fins a la dotze i mirés, que allí
trobaria un manual petit de firmes d'actes i que a les vint-i-set fulles trobaria la seva.

En Pere tornà a cridar amb totes les seves forces els noms de Jesús i de Maria i, al punt,
els dimonis més enfurismats cridaven que callés però ell, fent-se la senyal de la creu, els
digué que el traguessin d'aquell lloc i llavors el dimoni que l'havia portat, li digué que seguís
un home vestit com de romeu, molt resplandent que portava un bordó a les mans; aquest li
va oferir un cap del bordó perquè en Pere el prengués.

Així va fer-ho i, tot seguit, es trobà junt a una vila i restà sol en aquell lloc.

Aleshores, dit Pere restà espantat, pensant estar en alguna part del vescomtat de
Cabrera. Vegé una dona que venia pa i com que tenia gran fam, s'acostà a prendre'n un.
Posà la mà a la bossa i tregué un ral català boscater i el donà a la revenedora perquè el
canvies, mes la dita dona li digué que li donés altra moneda perquè ella no coneixia de
quina terra era.

Però com que en Pere havia començat a menjar, li replicà que la moneda era bona i que no
en tenia d'altra. La dona, en sentir això, començà a cridar i avalotar de tal manera que
s'aplegà molta gent i li digueren que el ral que donava era d'una terra que era a més de 60
llegües i ací no era bona.

Preguntà en Pere, perquè a Catalunya no valia aquesta moneda, i li respongué que anava
errat i es trobava a la vila de Morvedre al regne de València.

En oir estes paraules caigué esmortuït i perdé la paraula. Va estar així alguna hora. Entre
tan passava gent i entre ells vingué un home de Tordera anomenat Jaume que era en
aquell lloc per negocis i en reconèixer-lo encara que estava flac i macilent, semblant que
els ossos li havien de foradar la pell i tot esperant que fos retornat, parlà amb ell i se
l'emportà a la posada.

En Jaume li preguntà quants dies havia que era fora de sa casa, a la qual cosa respongué
en Pere que no li fes dir res, puix que estava molt cansat i que l'endemà dia de Sant
Bartumeu, li explicaria. En Jaume respongué que aquest dia ja era passat i que era el dia de
Sant Daniel, primer de setembre.

En oir això, en Pere perdé la paraula i estigué un mes per recobrar la salut.

I un dia en Jaume li digué que li contés quin succés li havia esdevingut i aleshores en Pere,
se senyà i digué que des del 23 d'agost, a les cinc de la tarda, a les tres hores d'haver
dinat, havia estat a l'infern, sense menjar, beure ni dormir, fins el dia de Sant Daniel que el
trobà.

L'esmentat Jaume li digué que callés, pensant que se li havia alterat l'enteniment, però en
Pere Porter no deixà, punt per punt, de contar-li el que li havia succeït.

En veure que no se'l creia, en Pere s'alterà i es va disposar a posar-se en camí per tornar a
sa casa i així ho va fer sense voler esperar companyia.

El dia de Tots Sants, del dit any 1608, entrà per la porta de l'església d'Hostalric i quan el
veieren entrar estigueren tots admirats, puix que tothom el creia mort.

Després de dinar se n'anà cap a Tordera on la gent estava assabentada del seu succés, ja
que en Jaume havia escrit contant el que en Pere li havia explicat.

En arribar li preguntaven tot fen burla que con s'hi estava a l'infern i ell responia que
preguntessin als seus parents que allí els havia vist i es posaren tots a riure, pensant que
estava boig.

Els parents d'en Pere se l'emportaren a sa casa i li digueren que s'assosegués, però ell
digué que no es pensessin que no tenia el seny bé, i que a l'endemà es veuria que deia
tota la veritat.

El dia dels morts, a 2 de novembre, després de tocades les dotze hores del migdia, en Pere
Porter se n'anà a casa el Batlle de Tordera i li pregà molt encaridament que, ja li havia fet
assistència en l'execució de vendre els béns, fes d'assistir a veure com trobarien la
cancel·lació de l'acta de debitori.

Acceptà el Batlle i, juntament amb alguns d'altres que estaven desitjosos de veure el
succés, es posaren a cavall i en Pere amb ells per dirigir-se a Hostalric.

En entrar a la vila, es trobà uns parents del notari Bonsoms i en el punt mateix els digué
que era a l'infern. Altres gents acudiren a borbollons i alborotats preguntaven per sos
parents enmig de rialles i burles.

En Pere, sense perdre la calma, anà a cal Batlle d'Hostalric i li pregà que li fes plaer de
venir a fer assistència. Acceptà el Batlle i junt amb el de Tordera, se n'anaren cap a casa
del notari, i en això s'aplegà molta gent del poble.

En arribar a la casa, la muller i parents de dit Bonsoms, digueren que no tenien cap
escriptura, puix que totes eren a l'Escrivania.

Però en Pere Porter replicà que pugesin a la sala de dalt de la casa. Els parents hi
accediren, ja que així, i d'una vegada per totes, es comprovaria que aquest home era boig i
tothom entendria que deia mentida i tenia alterat l'enteniment.

Pujaren a la sala i tothom buscava sense trobar cap paper, fins que Pere digué que
busquessin a l'armari i la gent l'obrí sense trobar res, però ell els digué que no era dins, sinó
sota la rajola del seu front, tal com li havia dit el notari a l'infern. Així ho feren i tot
aixecant la rajola dita, trobaren el manual petit de firmes amb el que restaren tots
espantats.

I llavors digué en Pere Porter que miressin al full vint-i-set i tots espantats miraren i
reconegueren que era escrit de la mà de dit Bonsoms i era veritat que dita acta de
cancel·lació l'havia pres i era escrita de la mà del notari.

Quedaren tots espantats de tal manera que ni ells parlaven ni es movien i restaren tots
trasmudats.

En el mateix punt dit Pere s'agenollà i juntes les mans, alçà els ulls al cel donant gràcies al
senyor.

Després requerí i demanà que dita acta de cancel·lació fos treta i donada còpia, i així que
la Justícia d'Hostalric li lliurà, demanà que li fossin restituïts els béns i totes les despeses en
dita execució, i així tornar a la possessió com abans.

Aquests fets arribaren a oides del senyor Inquisidor de Barcelona, puix que els parents dels
citats per en Pere Porter s'anaren a queixar, per això en Pere fou cridat pel Tribunal de la
Santa Inquisició, detingut i interrogat per esbrinar com havia trobat l'acta, lo qual cosa
confirmava ésser veritat tot el que en Pere Porter havia dit i desposat i per això fou tret de
les presons i deixat anar".

Fins aquí, molt resumida, l'història d'en Pere Porter, seguint el màxim possible el mateix estil
de l'esmentat llibret.

Sigui quina sigui la part verídica d'aquesta llegenda, el que sí és cert és que al pobre Pere
Porter, quelcom d'estrany li va succeí, ja que va ser realment excomunicat per l'Església.

El motiu no es pot precisar, encara que és possible imaginar que deuría ser degut per anar
explicant l'experiència "real" o imaginària del seu viatge a l'infern. En els últims moments de
la seva vida es devia retractar, i en conseqüència que li va ser alçada l'excomunió i pogué
ésser enterrat cristianament, tal com consta en el Llibre d'Òbits de l'Arxiu Parroquial: "A 7
de jener de 1618, morí lo vell Porter, excomunicat-retractio-Ilmo. Castanyer. sepultura
simple, dia exèquies 8".

Per acabar cal fer esment d'un detall prou important com és el nom del personatge que, tal
com s'anomena en tot moment es Pere Porter i no Pere Portés, com es troba en algun
escrit, i que es confón amb el de la seva casa de Mas Portés, que possiblement en temps
passats podría ésser comú degut a prendre la masia el cognom del seu amo.

Però encara més important és el fet que en molts llocs la llegenda es conegui com "Les
calderes d'en Pere Botero", en la qual el personatge principal és un ser demoníac que
serveix per atemorir els infants, essent una deficient interpretació del bo i honrat pagès
que precisament per aquest motiu no és acceptat a l'infern.

Aquesta mala interpretació és deguda a Víctor Balaguer, important escriptor català del
segle passat, que va escriure l'obra "Las calles de Barcelona", editada l'any 1866, i que en
Vol. I, pàgina 504, s'ocupa del carrer anomenat de l'infern i fa esment lliure de la llegenda
prou coneguda a la seva època, i rebateja el personatge com a Pere Botero, tot
derivant-se per aquest motiu l'errònia interpretació del nom i que degut a la importància
que va tenir Víctor Balaguer per la literatura catalana, aviat es va escampar per tot arreu
el nom de Pere Botero, quedant en l'oblit el nom vertader.


"I ací acaba d'en Pere Porter la història que queda escrita perquè en quedi memòria"

 

(Extret de "El Web del Maresme")

Tornar enrera