ESCOLA POVILL

S’anomenen religions monoteistes les que creuen en un sol déu ; politeistes, les que es basen en la creença en diversos déus, com les religions de l’antic imperi egipci, grec o romà i animistes, les que creuen que tot objecte o fenomen de la natura és posseït per un esperit diví.

Actualment, les principals religions es poden agrupar en dos grans blocs: les religions orientals (que inclouen l’hinduisme, el budisme, el taoisme, el confucianisme i el xintoisme), religions animistes i les religions monoteistes o revelades, que són el judaisme, el cristianisme i l’islamisme. Les dues darreres són unes de les més esteses pel món.

 

Religions orientals:

Hinduisme: És la principal religió de l’India. Es basa en la creença que les ànimes després de la mort es reencarnen. La finalitat de tot hindú és arribar, després de passar per diverses reencarnacions, a un estat de pau i harmonia anomenat nirvana.

Budisme : Va sorgir de l’hinduisme fa uns 2500 anys. El seu fundador és anomenat Buda. La seva doctrina proposa normes de conducta per a portar una vida equilibrada i recta a fi d’eliminar el sofriment i arribar al nirvana. Els seus monuments sagrats són les pagodes.

Taoisme i confucionisme: Són les religions pròpies de la Xina. El taoisme va ser fundat per Lao Tse (s. VII a.C), el qual afirmava que la perfecció de la persona s’assolia seguint unes normes anomenades Tao, que és a la vegada el nom del seu déu. El confucionisme va ser fundat per Confuci (s. I a.C.) i es basa en una sèrie d’ensenyaments morals. A la Xina és freqüent la barreja del taoisme, el confucianisme i el budisme, així com la creença en diversos déus i esperits.

Xintonisme: És la religió originària del Japó. No té ni fundador ni dogmes, però sí una rica mitologia, és a dir, uns déus, un culte i uns costums. La finalitat dels xintoistes és seguir el camí dels déus per a obtenir la pau i l’harmonia amb tots els éssers.

Religions animistes

L’animisme agrupa moltes religions que afirmen que totes les coses tenen un esperit, que relacionen amb els fenòmens de la natura com ara la pluja, el vent, els arbres, els rius, el foc, etc. Aquestes religions tenen fetitxes i també hi sol haver xamans, que són persones que fan d’intermediaris entre els esperits i les persones. Està molt estès per Àfrica, tribus d’Oceania i entre els pobles indígenes d’Amèrica.

Religions monoteistes (o revelades, ja que el déu es revela o es manifesta):

Judaisme: Va ser una de les primeres religions monoteistes de la història. Els jueus creuen que Déu, Jahvè, va dir a Abraham que difongués la religió entre els seus descendents, els quals formaven el poble d’Israel. El llibre sabrat dels jueus és la Bíblia jueva, formada pel Pentateuc, o Torà, els llibres sapiencials i els dels profetes.

Cristianisme: Va néixer del judaisme al segle I dC. Els cristians creuen en el mateix déu que els jueus, però creuen que el messies és Jesucrist, el fill de déu, que va venir al món ara fa 2004 anys per salvar la humanitat dels seus pecats. El llibre sagrat pels cristians és la Bíblia, que està formada per dues parts: l’Antic Testament i el Nou Testament. Al llarg de vint segles, el cristianisme s’ha dividit en diferents branques catolicisme, ortodòxia i protestantisme. Aquest darrer, a la vegada, s’ha diferenciat en diferents esglésies: anglicanisme, luteranisme i calvinisme.

Islamisme: Els creients en aquesta religió s’anomenen musulmans i creuen en un déu anomenat Al·là. El llibre sagrat és l’Alcorà, on es recullen les revelacions que Al·là va fer a Mahoma, el seu profeta. Els musulmans es reuneixen a les mesquites. La professió de la fe, l’oració, l’almoina, el dejuni del ramadà i el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca són les cinc obligacions de l’islam.

 

Cap al final del període d’Edo (1603-1867), durant el qual el Japó es va aïllar de la resta del món, les nacions occidentals varen forçar a obrir els seus ports al comerç exterior. El 1859, aconsegueix ser un dels primers ports en ésser oberts y Yokohama va passar ràpidament d’un petit poblet pescador a una de les ciutats més grans del Japó.

Towards the end of the Edo Period (1603-1867), during which Japan isolated herself from the rest of the world, Western nations forced the country to open its ports to foreign trade. In 1859, Yokohama's port became one of the first ports to be openend, and Yokohama quickly grew from a small fishing village into one of Japan's major cities.