CALDES

Caldes , poble ric en aigües calentes. El nom prové de Calidas després de la caiguda de la "i" posttònica, fenomen habitual a la prosòdia del llatí vulgar que després passà a les llengües romàniques.

MALAVELLA

  • Francisco Marsà en la seva obra "Testimonios sigilogràficos de la etimologia popular", Actas del I Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española, Madrid 1988, pp. 1743-1753, amb al·lusions a Caldes de Malavella a la p. 1749. Així fou com una etimologia popular de molt d'èxit associà Malavella a mala i vella es a dir a vella dolenta.

  • Malavetula apareix en documents medievals derivada de la paraula llatina VETULA , originàriament velleta. s. XIII.
  • Malaveya amb iodització, al segle XIV, vegeu Joaquim Botet i Sisó, "Provincia de Gerona", a "Geografia general de Catalunya" dirigida per Francesc Carreras i Candi, Barcelona, sense data, 4 vols. , p. 904-)
  • Joan Coromines , al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana V, p. 379, col. A, l , 32- , no accepta per als topònims com Malavella cap altra etimologia que no sigui l'adjectiu llatí malus , -a , -um , dolent).
  • Antoni Maria Badia i Margarit "Mal ,'roca', en la toponimia pirenaica", Actas de la Primera Reunión de Toponimia Pirenaica, Saragossa 1947, p. 5) i que no és altre que la donada per Josep Balari i Jovany a la seva obra clàssica Orígenes històricos de Catalunya (Barcelona 1899), posteriorment reeditada en dos volums (Sant Cugat del Vallés, 1964: al·lusions a Caldes de Malavella al volum primer, pàgines 82 i 83). Segons Balari , Malavella és un compost pre-romà MAL 'roca' i del català abella, paraula que prové la llatina APICULA ; es tractaria doncs d'una metàfora explicable per la semblança del travertí o tosca calcària amb que s'anà constituint el Puig de les Ànimes, molt pròxima Caldes de Malavella, amb les bresques que constitueixen les abelles, tenint en compte que el Puig de les Ànimes fou probablement el lloc d'on sorgiren primer i amb més abundància les aigües termals, i que l'esmentat monticle es degué formar de manera natural amb el pas del temps gràcies a la sedimentacions progressives dels dipòsits calcaris que deixava l'aigua, les cavitats dels quals com ja hem dit , devien recordar per la seva aparença bresques de mel ( vegeu l'opuscle del geòleg Luis Mariano Vidal "Aguas Termales de Caldes de Malavella", provincia de Gerona ", Boletín de la Comisión del Mapa Geològico IX, 1882). Improvisant una traducció del topònim sencer de Caldes de Malavella podríem afirmar que significa més o menys "Aigües calentes de roca que pren l'aspecte de les bresques".
  • Cortés y López en el seu Diccionario geogràfico-histórico de la España antigua, afirma que el topònim Malavella és un mot híbrid del terme àrab ALHAMA, 'bany(s)', i l'adjectiu català vella.
  • Un document del segle XI - any 1054 - parla de la donació d'unes terres situades a la parròquia de Sant Esteve de Caldes de Malavella amb confrontacions pròximes a un "castell vell " (Castro Vetulo), un riu tort (Rivi Torti) i una serra denominada Mala. Amb facilitat podem afegir al castell el primer element que qualifica el castell arribant a confegir el compost llatí Malavella. Per extensió , o qui sap si amb anterioritat, aquest topònim ha designat una masia avui desapareguda datada ja en el segle XIV, presumiblement el castell situat al bell cim de Sant Maurici i el torrent que dels verals de Sant Maurici, davalla i desguassa a la riera de Santa Maria.