LES COLÒNIES INDUSTRIALS

CAL PRAT:

Cal Prat és una colònia industrial que forma part de Puig-reig.

Originaris de Sallent, on des del segle XVIII es dedicaven a les activitats manufactureres  van començar les obres de construcció de la fàbrica de Puig-reig l'any 1871. Es tractava d'una gran fàbrica de pisos dedicada a la filatura i teixit de cotó a l'entorn de la qual van dissenyar-se també, els espais i els edificis de les colònies.

A Puig-reig, els Prats hi van trobar terrenys barats i sobretot l'aigua abundant del Llobregat, és a dir, l'energia gratuïta per a la seva fàbrica. Van fundar una empresa familiar i una gran colònia amb habitatges i serveis per als treballadors que hi vivien i treballaven. Dels conjunts d'edificacions hi destaca, a més de la fàbrica, la torre dels amos i l'església.

CAL MARÇAL:

Cal Marçal també forma part de les colònies industrials de Puig-reig.

 Els Torra, fabricants manresans i cosins dels Pons, van comprar els terrenys de la masia de cal Marçal l'any 1880 amb l'objectiu de construir una fàbrica i una colònia tèxtil, que inicialment només comprenia un allargassat carrer que formaven els habitatges plurifamiliars.
La fàbrica i la petita colònia fou adquirida el 1915 pels Pons, els quals la van vendre el 1929 als Viladomiu.
Fou a partir d'aquesta data que de la mà dels Viladomiu, la fàbrica i la colònia van experimentar un important creixement: es construïren nous habitatges al peu de la carretera i també l'església de la Colònia. La prosperitat féu créixer també, al peu de la carretera i al costat de la colònia, el barri de cal Marçal.

L’AMETLLA DE MEROLA:

L’Ametlla de Merola també forma part de les colònies industrials de Puig-reig.

És probablement la colònia tèxtil més coneguda de tot Catalunya. Des de la seva fundació l'any 1876, la història dels seus propietaris, els Serra Feliu, originaris de Vilassar de Mar, i dels seus habitants i treballadors de la colònia s'ha fos d'una manera molt especial: és l'Ametlla i són els ametllans.

CAL PONS :

Cal Pons també forma part de les còlonies industrials de Puig-reig.

Fundada el 1875 per la família manresana Pons, és probablement la colònia tèxtil més interessant de Catalunya des del punt de vista monumental.
Hi destaquen dues torres, el xalet del director, una magnífica església neogòtica, la casa-convent de les monges, i un conjunt notable de jardins i bosc, a més dels característics habitatges plurifamiliars.
La colònia fou construïda entre 1875 i 1920, els anys de màxim creixement econòmic i d'especial protagonisme polític i econòmic dels seus propietaris. Lluís G. Pons i Enrich, industrial i polític, fou un dels màxims defensors del paternalisme industrial.
La fàbrica, dedicada a la producció de filats i teixits de cotó, amplià la seva producció amb la confecció de tovalloles als anys seixanta, esdevenint la principal activitat fins al seu tancament l'any 1992.

CAL RIERA:

Cal Riera també forma part de les còlonies industrials de Puig-reig.

Documentada des del 1890, la fàbrica es va construir aprofitant el salt d'aigua de l'antic molí fariner de la Casa Gran de cal Riera, que li donà nom, tot i que durant força anys fou coneguda també amb el nom de Cal Manent, un dels principals accionistes de la fàbrica.
Els seus propietaris, una raó social formada per diferents socis: Manent, Massana, Vilaseca i Llibre, impulsaren la construcció de la colònia de la qual destaca, molt especialment, la torre i la mateixa fàbrica. Els habitatges, construïts en diferents èpoques, responen al model d'habitatges plurifamiliars.
Cal Riera fou la primera fàbrica i colònia afectada per la crisi del tèxtil, i tancà les portes l'any 1980, però avui la fàbrica continua treballant, dedicant-se a la producció de filatura de cotó.

CAL VIDAL:

Cal Vidal també forma part de les còlonies industrials de Puig-reig.

És l'última colònia tèxtil construïda al Berguedà, i és probablement per aquesta raó que cal Vidal destaca especialment pel seu ordenat urbanisme, racional i modern, i per l'existència d'un dels salts d'aigua més impressionants de la comarca, atractius d'aquesta colònia situada a peu de carretera i que avui es pot
visitar com a museu.

La fàbrica es posà en marxa l'any 1901 i des d'aleshores, els Vidal projectaren el seu creixement i potenciaren els serveis dels treballadors que hi vivien i que avui es poden conèixer gràcies al museu: Fundació Vicenç Vidal Casacuberta, Cinema, Casal de la Dona, Església, etc.

CAL CASES:

Cal Casas també forma part de les còlonies industrials de Puig –reig.

És la colònia tèxtil menys coneguda de la comarca del Berguedà, perquè fou una de les primeres que va patir la crisi tèxtil l'any 1968, i perquè el creixement urbanístic del poble l'ha absorbit parcialment.
La primera fàbrica no era més que una petita filatura que aprofitava l'antic molí fariner de Puig-reig des de l'any 1870. Foren diferents raons socials, amb industrials sallentins i berguedans les que la van fer funcionar fins que de la mà de Llorenç Mata i Pons esdevení una gran fàbrica de filats. Mata i Pons era una de les grans comerciants de cotó a l'engròs del nostre país, i propietari d'altres fàbriques escampades per Catalunya.

Les naus de la fàbrica allotgen avui noves i emprenedores activitats industrials a l'ombra de l'antiga torre; els habitatges de Cal Casas, una sòlida construcció de pedra, formen un dels conjunts més destacables del carrer Llobregat del nostre poble.