EL FORN D'ORISTÀ
Hem visitat el Sr. Josep Riera,
forner d'Oristà. Fa 10 anys que és el forner d'Oristà,
en va anar a aprendre amb el seu germà. S'hi dedica des que l'antic forner
del poble es va posar malalt. Quan va començar a fer l'ofici ho feia
tot a mà, però tenia molta feina i s'havien de fer molts esforços.
El forn era molt gran i s'escalfava amb llenya, s'havien de fer entrar els feixos
de llenya encesa cap al mig i s'havia de treure les brases i després
netejar el carbonet i la cendra. Això comportava molta feina i no sempre
el pa quedava bé. Ara actualment, el treball ja no és tan artesanal,
es fa amb màquines.

En Josep Riera ens ensenya la "Massa
Mare", la massa que va guardar del dia abans, imprescindible per poder fer
pa.

És la màquina
de pastar, ja hi hem posat la "Massa Mare" i la farina .

També s'hi ha
de posar aigua. Avui amb aquesta massa hem de fer 20 pans de quilo. Per
aquesta quantitat necessitem 20 quilos de farina i 10 litres d'aigua,
a més de la Massa Mare , sal i llevat.

Hi afegim la sal
Per obtenir una bona massa cal treballar-la
durant 20 minuts.
Aquí hi posàvem el
llevat a la massa.
Mentre el pa s'amassava nosaltres
menjàvem magdalenes que havia fet el Josep Riera. Per fer les magdalenes
fa servir una massa diferent, la fa amb farina, sucre, oli, ous i també
llevat en pols.
Aquesta és la màquina
que feia les boles i mesurava la quantitat de pasta.

Aquí hi ha la pasta amb
tots els ingredients.

Aquí hi ha la màquina
que mesura la quantitat de pasta.

Això es la "Massa Mare"
que farà servir demà per fer pa.

Amb aquesta màquina es fan
les barres de mig quilo i totes les peces petites.

Això és una barra
de pa de quart de quilo.
Aquí fèiem el pa de
pagès de quilo

Aquí fem les voles de pa
de quilo i les fem rodones funyin.

Aquí hi ha la diferencia
d'un pa cuit i d'un pa que no es cuit.

Aquí hi ha tots els estris
que necessita per fer pa i altres coses.

Aquí hi ha el forn
on hi couen el pa i les coques, croissants, magdalenes,... Segons la mida de
la peça es necessita més o menys estona per coure-la. Per anar
bé cal coure poc a poc el pa, ja que si és gaire calent el pa
queda subtat.
Alumnes del CEIP Llevant d'Oristà