funciona

FUNCIONAMENT DEL MOLÍ DE PUIG-ORIOL

El molí de Lluçà constava i encara consta de quatre pisos: El de més amunt és una habitació on hi havia el gra emmagatzemat, d'allí dalt feien baixar el blat fins a les moles a través de la tremuja superior. Abans de moldre no calia preparar l'ordi; però sí el blat pel forner. Primer es triaven les llavors passant-les per una llímpia i després es regulava la humitat del gra. En el tercer pis hi ha les moles. El gra baixava per la tremuja superior, pel canó i per la tremuja inferior.
		Tremuja de dalt.


Quan el gra queia per la tremuja i el canalot entre les dues moles, la mola de dalt girava i xafava els grans.
	.
Tremuja de baix i riscle	.	Moles dins del riscle.
Quan els grans estaven xafats, la farina queia per les regates de la mola de baix i anava a parar a la farinera. Un cop allà, la farina es posava en sacs manualment o amb l'elevador de pots (aquest era un sistema de cassoletes enganxades a una cinta que anaven carregant els sacs).
		Mola on es poden observar les regates

Farinera i sac de farina	.	Elevador de pots
En el segon pis es pot veure la part mitja de l'arbre. Abans de fer la darrera reforma al molí (1877), fa més de cent anys, les moles i engranatges que ara hi ha al segon pis estaven situades en aquest tercer pis; amb la reforma van allargar l'arbre del molí. I
		Arbre
		En el pis de més avall (soterrani), hi ha el rodet dins el carcavà (mena de cova). El rodet és un roda que és moguda per l'aigua que baixa a pressió des de la bassa. El rodet quan girava, també feia girar l'arbre i aquest feia moure les moles de dalt.
Rodet
L'aigua que aprofitava i aprofita el molí ve de la riera Lluçanès, la qual passa per una resclosa (embassament d'aigua) i va a parar a una bassa elevada, així l'aigua baixa a pressió. L'aigua que fa moure el molí torna a la riera i segueix el seu camí.

Resclosa		Bassa
Al molí de Puig-oriol, hi havia dos jocs de moles que es movien amb el mateix rodet amb un seguit d'engranatges. Feien servir una de les moles per moldre el blat de moro i l'ordi amb què feien farina pel bestiar; i l'altra per moldre el blat amb què feien farina pel forner. Quan les regates de les moles estaven gastades, aquestes es treien del riscle (receptacle que les conté) amb l'ajut de la grua o cabra i es reparaven amb unes eines adequades (veure l'apartat d'eines). Per poder agafar les moles, aquestes tenien dos forats, un a cada banda. Tot aquest procés es realitzava sense contaminar ni l'aigua ni l'aire; era un sistema ecològic.