Centre de Recursos de Formació de Persones Adultes
Unitat d'Educació Permanent

mida text

mida11 mida14 mida17

Publicacions i materials de la UEP (Unitat d'Educació Permanent).

Mòduls comuns i opcionals per a la formació de persones adultes, GES: Graduat en Ensenyament Secundari.

Les publicacions d'aquest espai s'organitzen d'acord a l'estructura i la terminologia de l'oferta formativa :


Poy Alegret, Sebastià;
Curs de llengua oral: Guia didàctica
I.Oriol Vinaixa, Enriqueta i Llàcer Sáez, Antoni II. Catalunya. Direcció General de Formació d’Adults III. Títol 1. Llengua oral - Ensenyament - Estudiants catalans - Manuals, guies, etc.
Conjunt de materials didàctics que han estat dissenyats per a la formació de les persones nouvingudes amb desconeixement de la nostra llengua, i a qualsevol persona que, per un motiu o altre, s'integra al nostre país i té la necessitat d'entendre i parlar la nostra llengua com a mitjà de comunicació.
El material està organitzat en cinc unitats o blocs temàtics que inclouen diferents situacions comunicatives:
  1. Em presento
  2. L'entorn proper. Com s'hi va?
  3. El cos i salut. Em trobo bé
  4. El món laboral. Estic treballant
  5. Les institucions. Faig una instància.
Aquests blocs es desenvolupen al llarg de quaranta sessions d'una hora i mitja i cadascuna de es quals conté els apartats següents:
  1. Objectius comunicatius
  2. Continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals)
  3. Exponents lingüístics
  4. Recursos didàctics
  5. Activitats d'aprenentatge
  6. Activitats d'avaluació
  7. Orientacions.
Els blocs temàtics van acompanyats d'un conjunt d'imatges que il·lustren les diverses situacions comunicatives que es generen en l'entorn.

Riera Bordas, Rosa M.
Iniciació a l'anglès com a llengua estrangera: guia didàctica
I.Adalid Villar, Montserrat II. Catalunya. Direcció General de Formació d’Adults III. Títol
1. Anglès - Ensenyament - Estudiants catalans - Manuals, guies, etc. 802.0-5(076)

Material per a la iniciació de l'anglès, com a segona o tercera llengua, per a persones adultes. Està format per una guia didàctica i uns blocs temàtics que recullen el vocabulari més corrent i les estructures bàsiques per poder-se expressar en aquesta llengua. S'organitza en 14 unitats, i la guia didàctica; conté a més de criteris metodològics i recursos didàctics de com utilitzar-lo, idees i orientacions per completar-lo i adaptar-lo a les diverses situacions en què es pot trobar el professorat.


Queralt Gil, Joan
Curs d' Iniciació a la Informàtica. Ensenyaments inicials per a adults
I. Catalunya. Direcció General de Formació d’Adults II. Títol 1. Informàtica - Ensenyament 681.32 (076)
Documentació per capítols:
Presentació.
Curs d'exemple 1: L'ordinador i Internet.
Curs d'exemple 2: Escriure amb l'ordinador.
Curs d’exemple 3: L’ordinador, una màquina molt potent.

Material per a la iniciació a la informàtica. Atès que les condicions en què es desenvolupa la formació inicial en informàtica són molt variades, es recull una proposta formativa àmplia amb diferents possibilitats d’aproximació al tema.
Així, per assolir els objectius generals se n’han exemplificat tres de les aproximacions possibles. Una aprofita el reclam d’Internet, l’altra introdueix el treball amb documents i la tercera dóna una visió global de les possibilitats de l’ordinador.
Podeu adreçar-vos a l’autor d’aquesta proposta, Joan Queralt Gil , per sol·licitar aclariments, exposar dubtes o fer-ne els comentaris que creieu poden millorar-la.


Pilar Benejam, Albert Serrat i Salvador Vidal
Tècniques d'estudi i de treball intel·lectual

Documentació per capítols:
Presentació
Capítol 1
Capítol 2
Capítol 3
Capítol 4
Capítol 5
Capítol 6
Capítol 7

Capítol 8

La gran majoria dels nostres alumnes tenen la capacitat intel.lectual suficient per poder seguir un curs normal a les aules. Fora d’aquella minoria que tenen un coeficient intel.lectual tan baix que no els permet seguir el curriculum ni amb A.C.I. (adaptacions curriculars individuals), i que una adequada avaluació inicial ha de detectar, per poder rebre un tractament específic, a la resta d’alumnes de classe els hem de considerar capacitats per a poder entendre les diverses matèries. És a dir, que partim de la realitat constatada que el poder està garantit per a la gran majoria dels nostres alumnes.


Moreno Cabrera, Juan Carlos
Llengua i immigració : diversitat lingüística i aprenentatge de llengües. (Llengua, immigració i ensenyament del català ; 1)
I. Moreno Cabrera, Juan Carlos II. Catalunya, Departament de Benestar Social III. Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català 1. Immigrants – Catalunya – Llengua 2. Llenguatge i llengües Classificació 3. Llengua segona – Adquisició 4. Català – Ensenyament – Estudiants estrangers .
800.7:314.7(467.1)

Aquest volum està pensat com una introducció general als altres treballs que s’han fet en el marc d’aquest mateix projecte
sobre comparació gramatical entre el català i les diverses llengües dels immigrants.
El llibre consta de quatre parts. En la primera, La diversitat lingüística mundial a l’era de la globalització, es fa una reflexió
sobre el valor de la diversitat lingüística i, especialment, en contra dels prejudicis que molt sovint s’amaguen al darrere de
certes afirmacions sobre les llengües i les cultures o les persones que les parlen.
La segona part, L'adquisició de segones llengües, conté les nocions bàsiques que expliquen l’adquisició de les llengües:
quins processos i quines estratègies se segueixen, quina importància té la primera llengua en l’aprenentatge de la segona i
quins factors afavoreixen o entorpeixen aquest procés.
A la tercera part, Escola, llengua i immigració a Catalunya, es parla de l’educació bilingüe, del paper de l’escola en el procés
d’aprenentatge de la llengua per part dels alumnes immigrants, especialment en aquells casos en què el mestre no coneix
la llengua materna de l’alumne.
Finalment, el quart capítol, Didàctica de la llengua, dóna unes pautes didàctiques basades en l’enfocament comunicatiu,
amb exemples concrets d’activitats, que poden ser una primera eina per als educadors que tenen alumnes immigrants a les
aules.


Sánchez, Raquel
L’Àrab : estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’àrab. (Llengua, immigració i ensenyament del català ; 2)
I. Catalunya. Departament de Benestar Social II. Títol III. Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català 1. Català – Gramàtica comparada – Àrab 2. Àrab – Gramàtica comparada – Català 3. Català – Ensenyament – Estudiants estrangers
804.99-5:809.27-5

Aquest llibre consta de cinc parts. En la primera, Identificació de la llengua, es donen unes nocions bàsiques sobre el lloc
on es parla l’àrab, el nombre de parlants, la situació sociolingüística i les variants dialectals, l’alfabet i les seves principals característiques gramaticals.
La segona part, Descripció gramatical, presenta algunes qüestions de l’estructura de la gramàtica de l’àrab, especialment
aquelles que són més diferents del català o que poden ser la font d’alguns errors. Està organitzada internament en quatre subapartats: fonologia i fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Aquest capítol no s’ha de veure com una “gramàtica de l’àrab”:
és només un conjunt d’informacions gramaticals sobre l’àrab comparades amb les estructures corresponents del català.
Es tracta d’un treball amb una finalitat pràctica molt clara: ajudar els educadors (que no necessàriament són lingüistes).
La tercera part inclou una llista amb els tipus d’errors que s'han trobat. Els errors provenen de parlants de l’àrab que hem entrevistat quan parlaven català. S’ha de tenir en compte que cap dels informants no era en els primers estadis d’aprenentatge de la llengua. Això vol dir que no hem pogut detectar alguns dels errors que, probablement, es donen en els primers moments.
El quart apartat correspon a dos breus vocabularis, un de català - àrab i un altre d’àrab - català. La forma àrab està transliterada, és a dir, adaptada a l’alfabet llatí. En el primer capítol, es donen les equivalències entre els signes usats en la transliteració i els de l’alfabet fonètic internacional. Això pot facilitar, fins a un cert punt, la pronunciació d’alguna paraula en àrab, si és necessari. S’han triat els conceptes que es consideren més o menys universals en la bibliografia especialitzada i s’hi han afegit aquells que ens semblava que podien ser d’ús més freqüent en la nostra societat o en la seva cultura. Finalment, el cinquè punt és una breu bibliografia que inclou referències assequibles des de Catalunya i adreces de pàgines web relacionades amb el tema, i el sisè apartat conté els apèndixs: el quadre de l’Alfabet Fonètic Internacional, el quadre de sons del català i un mapa lingüístic de l’àrab.


Gràcia i Solé, Lluïsa
El Xinès : estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès. – (Llengua, immigració i ensenyament del català ; 3)
I. Catalunya. Departament de Benestar Social II. Títol III. Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català 1. Català – Gramàtica comparada – Xinès 2. Xinès – Gramàtica comparada – Català 3. Català – Ensenyament – Estudiants estrangers 804.99-5:809.51-5

Aquest llibre consta de cinc parts. En la primera, Identificació de la llengua, es donen unes nocions bàsiques sobre el lloc on es parla el xinès, el nombre de parlants, la situació sociolingüística i les variants dialectals, l’alfabet i les seves principals característiques gramaticals.
La segona part, Descripció gramatical, presenta algunes qüestions de l’estructura de la gramàtica del xinès, especialment aquelles que són més diferents del català o que poden ser la font d’alguns errors. Està organitzada internament en quatre subapartats: fonologia i fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Aquest capítol no s’ha de veure com una “gramàtica xinesa”: és només un conjunt d’informacions gramaticals sobre el xinès comparades amb les estructures corresponents del català. Sempre que ha estat possible s'ha relacionat la comparació gramatical amb els errors detectats en la parla catalana de persones xineses. S'ha intentat sempre deixar de banda els tecnicismes. Es tracta d’un treball amb una finalitat pràctica molt clara: ajudar els educadors.
La tercera part inclou una llista amb els tipus d’errors que hem trobat, amb alguns exemples i la referència a l’apartat del segon capítol en què es tracta la qüestió. Els errors provenen de parlants xinesos que hem entrevistat quan parlaven català. El que és interessant és que, fins i tot en nens de vuit o deu anys nascuts aquí, el domini de la llengua és força baix si el comparem amb el que tenen parlants d’altres llengües en una situació similar.
El quart apartat correspon a dos breus vocabularis, un de català - xinès i un altre de xinès - català. La forma xinesa està escrita en pinyin, és a dir, en l’adaptació del xinès a l’alfabet llatí. En el segon capítol, en parlar de la fonologia i la fonètica, es donen les equivalències entre els signes del pinyin i els de l’alfabet fonètic internacional. Això pot facilitar, fins a un cert punt, la pronunciació d’alguna paraula en xinès, si és necessari. S’han triat els conceptes que es consideren més o menys universals en la bibliografia especialitzada i s’hi han afegit aquells que ens semblava que podien ser d’ús més freqüent en la nostra societat o en la seva cultura.
Finalment, el cinquè punt és una breu bibliografia que inclou referències assequibles des de Catalunya i adreces de pàgines web relacionades amb el tema, i el sisè apartat conté els apèndixs: el quadre de l’Alfabet Fonètic Internacional, el quadre de sons del català i un mapa dels dialectes xinesos.


Lluïsa Gràcia
Joan Miquel Contreras
El Soninké i el Mandinga
I. Contreras, Joan Miquel II. catalunya. departament de Benestar Social III. Títol IV. Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català 1. Català-Gramàtica comparada - Soninké 2. Soninké - Gramàtica comparada-Català 3. Català-Gramàtica 4. Mandinga-Gramàtica comparada-Català 5. Català-Ensenyament-estudiants estrangers
804.99-5:809.664-5

El quart apartat consisteix en quatre breus vocabularis: català – soniké / soniké – català i català -mandinga / mandinga – català. Les formes soninkés i mandingués estan escrites en l'ortografia de cada una de les llengües. En el segon capítol, en parlar de la fonologia i la fonètica, es donen les equivalències entre aquestes grafies i els símbols de l'alfabet fonètic internacional. Això pot facilitar, fins a un cert punt, la pronunciació d'alguna paraula en soniké o en mandinga, si és necessari. S'han triat els conceptes que es consideren més o menys universals en la bibliografia especialitzada i s'hi han afegit aquells que ens semblava que podien ser d'ús més freqüent en la nostra societat o en l seva cultura.


Xavier Lamuela
El Berber
I. Catalunya. Departament de Benestar Social II. Títol III. Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català 1. català - Gramàtica comparada - Rifeny 2. Rifeny - Gramàtica comparada - català 3. Català - Ensenyament - Estudiants estrangers.
804.99-5:809.33-5

Aquest llibre consta de quatre pars. En la primera, Identificació de la llengua, es donen unes nocions bàsiques sobre el lloc on es parla, el nombre de parlants, la situació sociolingüística i les variants dialectals, l'alfabet i les principals característiques gramaticals del berber. La segona part, Descripció gramatical, presenta algunes qüestions de l'estructura de la gramàtica del berber, especialment aquelles que són més diferents del català o que poden ser la font d'alguns errors. La tercera part inclou una llista amb els tipus d'errors que hem trobat, amb exemples i la referència a l'apartat del segon capítol, en què es tracta la qüestió. El quart apartat correspon a dos breus vocabularis, un de catlà - berber i un altre de berber - català.

 


Marcos Orozco
Francesc Roca
El fula i el wòlof
I. Roca Urgell, Francesc II. Catalunya. Departament de Benestar Social III. Títol IV. Col·lecció: Llengua, immigració i ensenyament del català 1. Català - Gramàtica comparada - Ful 2. Ful - Gramàtica comparada - català 3. Català - Gramàtica comparada - Wòlof 4. Wòlof - Gramàtica comparada - català 5. Català Ensenyament - Estudiants estrangers..
804.99-5:809.667.11-5

Aquest llibre consta de cinc parts. en la primera, Identificació de les llengües, es donen unes nocions bàsiques sobre el lloc on es parlen el fula i el wòlof, el nombre de parlants, la situació sociolingüística i les variants dialectals, i les seves principals característiques gramaticals. La segona part, Descripció gramatical, presenta algunes qüestions de l'estructura de la gramàtica del fula i del wòlof, especialment d'aquelles que són més diferents del català o que poden ser la font d'alguns errors. La tercera part inclou una llista amb els tipusd'errors que hem trobat, amb alguns exemples i la referència a l'apartat del segon capítol en què es tracta la qüestió. El quart apartat consisteix en quatre breus vocabularis: català -fula / fula -català i català - wòlof / wòlof - català. Finalment, el cinquè punt és una breu bibliografia que inclou referències assequibles des de Catalunya i adreces de pàgies wb relacionades amb el tema.



Àmbit de la comunicació
La premsa
Comprensió oral
Textos escrits
Llegir per...
Temes i mites
Lectura de la imatge
Comentaris de textos no literaris
Teatre
Club del llibre
Cinefòrum


Àmbit de les matemàtiques, la ciència i la tecnologia
La temperatura
Economia domèstica
La Salut
Recursos naturals
Transformacions d'expressions algebràiques
El món invisible
Tecnologia i habitatge
Trigonometria
Genètica
Un món feliç


Àmbit de les ciències socials
La terra, l'espai on vivim
Un llarg camí cap a la civilització
Del feu a les amèriques
Reptes del nostre món