| |
Pràctica IM149. Mapa mental |
| |
|
|
Sempre que es visualitza una pel•lícula o un vídeo l'espectador intenta mentalment situar on es troben els objectes, com és l'espai per on es mouen els personatges, cap a quin espai es mouen, cap a on miren... |
| |
|
| |
Com a espectadors reconstruïm un mapa de l'espai que ens indica on és cadascun dels elements que intervenen en l'escena i on se suposa que deuen de ser aquells que en un moment concret no podem veure. |
| |
|
| |
Quan fem un producte audiovisual és del tot necessari preservar la localització dels personatges i dels objectes durant els diferents plans, d'aquesta forma ajudarem a l'espectador a establir aquesta mena de plànol mental de l'espai on es desenvolupa l'acció. |
| |
|
| |
Aquest plànol mental no cobreix únicament l'espai visible de la pantalla, si no que també ocupa l'espai exterior a aquesta, la zona no visible però que l'espectador és capaç de reconstruir de forma imaginària. |
| |
|
| |
Una vegada que hem establert el mapa d'un determinat indret no podem canviar-lo i l'hem de mantenir fins al final. |
| |
Un mapa però, no és una cosa tancada i podreu ampliar-lo o reduir-lo ajudant-vos de procediments als quals l'espectador ja hi està acostumat, com per exemple els canvis d'eix de l'acció. |
| |
Al gràfic inferior podreu veure com es modifica el mapa mental de l'espectador a l'anar variant l'eix d'acció. |
| |
|
| |
|
|
Desenvolupament de la pràctica |
| |
Amb la càmera a la mà, intenteu explicar amb plans de curta durada un espai similar al del gràfic de l'exemple. |
|
|
| |
|
 |
| |
|
