HIVERN 

Estimo la quietud dels jardins 
i les mans inflades i vermelles dels manobres. 

Estimo la tendresa de la pluja 
i el pas insegur dels vells damunt la neu. 

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre 
i la quietud dels capvespres vora l'estufa. 

Estimo les nits inacabables 
i la gent que s'apressa sortint del cinema. 

L'hivern no és trist: 
és una mica malenconiós, 
d'una malenconia blanca i molt íntima. 

L'hivern no és el fred i la neu: 
és un oblidar la preponderància del verd, 
un recomençar sempre esperançat. 

L'hivern no és els dies de boira: 
és una rara flexibilitat de la llum 
damunt les coses. 

L'hivern és el silenci, 
és el poble en silenci, 
és el silenci de les cases 
i el de les cambres 
i el de la gent que mira, rere els vidres, 
com la neu unifica els horitzons 
i ho torna tot 
colpidorament pròxim i assequible. 

 

Miquel Martí i Pol