|
|||||||||||||||||
![]() |
|||||||||||||||||
Perspectiva general
|
|||||||||||||||||
Lordinador en la diversitat i les necessitats educatives especials | ||
Document publicat a: Els papers del SATI, 5ª sessió curs 99/00. Vegeu també: http://www.xtec.net/satis/ma/rv5/espe2.htm
|
||
1. Introducció 2. Tipologies diferents de necessitats educatives especials 2.1. Risc social i l'objecció escolar 2.2. El fracàs escolar 2.3. Discapacitats 2.3.1. Físiques 2.3.2.Cognitives 2.3.3.Sensorials (visuals i auditives) |
||
Com tots ja sabem, lEducació Infantil i Primària contempla entre altres aspectes: latenció a la diversitat i latenció a les necessitats educatives. Per tal dassolir els objectius del currículum sha de poder disposar dajuts pedagògics o serveis específics adients i és per aquest motiu que creiem que les noves tecnologies poden ser un suport molt adient. Els currículums de lEtapa Infantil i de Primària plantegen que els infants amb necessitats educatives especials són aquells que:
Així doncs laplicació dels recursos informàtics tot i que serà diferent en cada cas sempre té uns efectes positius sobre els alumnes. Es poden concretar en:
A continuació passem a detallar orientacions que creiem que poden ser dutilitat en casos concrets: 2. Tipologies diferents de necessitats educatives especials: En aquests alumnes l'ordinador obre un nou espai de treball que en la mesura que els apropa al mon exterior els socialitza i els fa partícips d'una cultura. Ordinador, informàtica, Internet, són paraules que actuen com icones socials que encara desperten interès en els infants conflictius d'avui. Dins un sistema de treball per projectes, prioritzant l'acció i la concreció de les tasques a realitzar, centrant-nos més els aspectes manipulats que no pas els escolars, l'ordinador pot ajudar a abordar els aspectes més formals i simbòlics. Els alumnes amb un greu fracàs escolar l'ordinador pot ser una manera tornar a plantejar aquells aprenentatges bàsics que utilitzen les estratègies tradicionals encara no han assolit. El processador de textos serà leina bàsica de treball i es pot utilitzar sempre que calgui escriure. Per exemple per fer cartes, llistes dordres o materials, descripcions, instruccions, cartells ... Els programes de disseny gràfic també són molt útils més en els aspectes de tractament i manipulació de les imatges que no pas en els de creació. La il·lustració del text escrit, la creació danuncis i pasquins, lelaboració desquemes i plànols són alguna de les aplicacions daquestes eines. Altres recursos: com les calculadores o els fulls de càlcul, la recerca en pàgines web encara que sigui de còmics o revistes juvenils, el correu electrònic entre amics, a revistes o mitjans de comunicació són noves oportunitats descriure, llegir i comptar. Les TIC poden ser en si mateixes una font de projectes interessants per aquests alumnes:
Hi ha eines especialitzades que, de manera visual, ajuden a realitzar productes en més o menys dificultat en funció de la seva complexitat. Els alumnes amb un greu fracàs escolar lordinador pot ser una manera tornar a plantejar aquells aprenentatges bàsics que utilitzen les estratègies tradicionals encara no han assolit. El processador de text es linstrument bàsic en laprenentatge de la lectura i escriptura. La facilitat en la correcció del text escrit ajuda a que els alumnes treballin sobre les seves redaccions per tal de millorar-les. El processador actua com una pauta electrònica que ajuda a crear i millorar els textos. Més enllà dels aspectes externes, com és la cal·ligrafia i la presentació del treballs val la pena esmentar:
En el camp del càlcul i les matemàtiques elementals es pot destacar:
|
||
Els alumnes amb discapacitats físiques, cognitives o sensorials tenen problemes afegits a lhora de seguir lescolaritat amb normalitat. Lordinador en la majoria de casos pot ser un ajut important i en els casos més greus pot la única eina de treball. Però els ordinadors funcionen segons els paràmetres de la majoria estadística i caldrà fer en modificacions el maquinari i programari per adaptar-los a aquests alumnes.
|
||
Els discapacitats físics, amb paràlisis cerebrals, tetraplègics, etc... tenen problemes per utilitzar el ratolí i el teclat estàndard. En aquest cas les Opcions dAccessibilitat del Tauler de Control permeten parametritzar la resposta del teclat. Aquí cal distingir:
Els casos més greus utilitzen teclats virtuals en pantalla que utilitzats directament amb el ratolí o amb sistemes descaneig controlats per polsadors permeten accedir a les opcions dels programes. En el Sinera 99 i Sinera 2000 podeu trobar:
|
||
Els alumnes amb discapacitat cognitiva tenen problemes en la comprensió dels processos que hi ha darrera els programes dordinador. Tot i que poden fer servir programes senzills poden tenir problemes per utilitzar menús de dos o tres nivells, respondre a algunes preguntes del quadres de diàleg ... En aquest casos cal simplificar lentorn de treball, utilitzar el llenguatge icònic i automatitzar els processos tot el que sigui possible. Els programes de disseny gràfic elemental com el Paint del Windows pot ser una plataforma de treball per fer exercicis gràfics a aquells alumnes que tenen dificultats amb el text escrit. Les Adaptacions Word configuren aquest processador de text en entorns de treball simplificat amagant opcions de menú, barres deines, i posa en primer pla algunes opcions fonamentals. El Clic és una plataforma dexercitació on trobareu nombrosos paquets dactivitats per aquest alumnat. El Tpwin és un sistema de creació de plafons que afegeix barres deines amb macros a qualsevol programa. El podeu utilitzar tant amb entorns gràfics com de text i incorpora un mòdul autor que permet crear noves aplicacions. El trobareu a Sinera 99 a lapartat deducació especial. La Tauleta sensible és un perifèric distribuït pel PIE que permet ampliar les opcions del programa i del teclat amb tecles que automatitzen processos. Us podeu fer una idea del seu funcionament consultant el programari del Sinera.
|
||
Els alumnes amb discapacitats sensorials estan atesos per professionals especialitzats que de forma itinerant visiten els centres. Es pot distingir entre els que pateixen discapacitats visuals, atesos per la ONCE i els que tenen discapacitats auditives que són atesos pels CREDA.
Entre els alumnes amb discapacitats visuals només una petita part són cecs totals, la majoria sols tenen problemes a la vista més o menys greus i una correcta configuració de la pantalla millora el seu treball.
Els alumnes amb discapacitats auditives, les persones sordes no els impedeix comprendre la informació generada per l'ordinador que és fonamentalment gràfica o textual i per això no tenen especials dificultats per utilitzar els ordinadors. Els seus problemes es deriven bàsicament dels dèficits en la comprensió del llenguatge. La manca destímuls ambientals i la dificultat daccedir als mitjans de comunicació empobreix el seu vocabulari i disminueix la riquesa del seu llenguatge. En aquest àmbit cal assenyalar el projecte Fressa 2000, que conté programes per treballar la fonació. Entre daltres, hi ha Globus, que permet establir la visualitat la veu en funció de la seva intensitat, i el Recofone, que permet treballar la pronuncia de sons i fonemes. Les comunicacions per Internet que encara són molt textuals permeten a lalumnat sord intervenir en processos de comunicació normalitzats. En aquest cas es pot valorar:
Els sistemes de documentació electrònica i de multimèdia permet als alumnes sords a accedir informacions necessàries en el seus estudis. Els gràfics i les imatges en moviment contextualitzen lescrit on poden trobar moltes paraules i frases que no comprenen. En aquest podem trobar:
|
||
![]() |
||