En aquest curs estudiarem tècniques
que ens han d'ajudar a millorar la funcionalitat de les pàgines web
i dotar-les d'interactivitat. Haurem, doncs, de programar. En principi, això pot espantar qui no ho hagi fet mai, per aquest motiu proposem un aprenentatge suau i assequible. Els conceptes, mètodes i estratègies que planteja el curs són una bona base per començar. I, si ja hem programat abans... tampoc no ens avorrirem. Comencem aclarint conceptes. |
|
Tu programes? | |
Un programa és una sèrie
d'instruccions. Segur que algun cop hem programat el vídeo, la rentadora,
o el microones. També programem aspectes relacionats amb la nostra
feina, activitats, economia, ... d'alguna manera, tothom programa. Quan
donem instruccions a un ordinador perquè executi una tasca, podem
parlar d'un programa informàtic. Per comunicar-nos amb l'ordinador hem d'utilitzar un llenguatge que la màquina pugui entendre. Si guardem les instruccions en un arxiu, podrem repetir el programa més vegades sense haver-les de tornar a escriure. Alguns programes que utilitzem habitualment tenen molts arxius, organitzats en contenidors (carpetes) que s'estructuren en arbres. Els programes dissenyats per executar-se en un únic ordinador s'escriuen i es compilen, és a dir, s'empaqueten, juntament amb totes les instruccions i llibreries per crear un executable autònom. Tot el que necessiten per funcionar és al disc dur, de manera que van molt ràpids. |
|
Xarxes, servidors i clients | |
Una xarxa és un grup d'ordinadors connectats que comparteixen
informació i/o recursos. En xarxes locals ben organitzades la velocitat
de comunicació és acceptable. En xarxes més grans i disperses
intervenen molts factors que redueixen aquesta velocitat.![]() La solució adoptada, anomenada Client-Servidor, es basa en minimitzar el tràfic per la xarxa. El servidor (un programa, no una màquina) i el client (el navegador, un altre programa), es reparteixen la feina. Tots dos han d'estar d'acord en el llenguatge que utilitzen per donar-se instruccions mútuament i, alhora, ser capaços d'executar les que li envia l'altre. Internet és, de moment, una xarxa lenta. El servidor pot ser ràpid, però pot rebre moltes peticions alhora i això el pot fer anar lent. En tot cas, el client sempre haurà d'esperar que les dades li arribin. La Xarxa és un tub estret i la solució és fer-hi passar poca cosa. A més, cada cop hi ha més serveis i usuaris. |
|
Llenguatges de la web | |
L'objectiu inicial de la web era (encara ho és,
amb matisos) posar informació a l'abast de la gent. Les unitats d'informació,
les pàgines, només pretenien ser com les d'un diari o un llibre:
en contingut i aspecte. Amb el temps i les possibilitats dels multimèdia
han pogut evolucionar condicionades, però, a la velocitat de la tecnologia
que les transmet. HTML és el llenguatge de la web. Descriu els elements que formen una pàgina i permet enllaçar amb d'altres documents. Es basa en marques, que anomenem etiquetes (tags, en anglès). Si hem vist el codi font d'una pàgina, sabem que comença amb l'etiqueta <html> i acaba amb </html>. No és un llenguatge de programació. La seva sintaxi és molt senzilla, el vocabulari limitadíssim i tots els navegadors l'interpreten correctament. CSS (fulls d'estils) és un complement de HTML que permet tenir més control sobre l'aspecte i posició dels elements que formen la pàgina. Tampoc és un llenguatge de programació. Aporta els identificadors, que permeten tractar els contenidors de la pàgina com a objectes individuals, i les classes, que faciliten l'agrupament d'aquests objectes i la manipulació de les seves propietats. Pel que fa a compatibilitat, hi ha un mínim garantit i moltes diferències a partir d'aquest límit. JavaScript és un llenguatge que s'utilitza per ampliar les capacitats de HTML i per inserir petites accions en pàgines web. Permet crear efectes especials i aporta interactivitat. No és un llenguatge de programació com ho són Java o C++, més aviat sembla un llenguatge de macros, com els de Flash o l'Office. El navegador és l'encarregat d'interpretar i executar les instruccions, que viatgen per la xarxa tal com s'han escrit.. Va néixer i ha evolucionat amb Internet, de manera que les diferències d'interpretació dels diversos navegadors i versions són notables. Hi ha d'altres tecnologies que el client pot fer funcionar. La majoria es basen en petits programes (plug-ins) que s'han de tenir instal·lats. És el cas de Flash o dels applets de Java. Uns altres llenguatges poden executar feines al servidor: Perl, PHP, ASP, ... i un JavaScript per a servidors. Aquests dos grups, però, no formen part dels objectius del curs. |
|
HTML Dinàmic | |
La utilització combinada de fulls d'estils, html
i Javascript s'anomena HTML dinàmic, o DHTML, tot i que hi ha diversitat
d'opinions sobre l'abast de la definició. Tots tres s'executen a
la màquina client, de manera que el seu àmbit d'actuació
queda ben clar ... i limitat. En aquesta banda de la xarxa (la del client) hi ha, però, molta feina a fer. Es poden preparar les pàgines perquè "exprimeixin" els recursos que té el navegador: millorar l'aspecte, afegir funcionalitat, automatitzar processos, controlar el flux, prendre decisions. Quan s'utilitzen com cal aquests recursos, les pàgines semblen... més vives. Per treballar amb DHTML cal conèixer bé els llenguatges i les possibilitats que ofereixen. Els editors de pàgines, com Dreamweaver o Frontpage, poden ajudar molt, però bona part de la feina s'ha de fer "a mà", escrivint el codi amb un editor de text. Haurem de preparar un entorn ben estructurat i, si volem aprofundir i treure-li rendiment, també haurem d'estructurar i ordenar les nostres idees i mètodes de treball. L'estructura i l'organització han de ser, doncs, la base i, per aquí començarem. A punt? |
|
En aquest mòdul: | |
![]() |
|