Quina és la sintaxi adequada dela comanda avalua?
Quan hem de fer servir la comanda avalua? 
Per què a la pràctica 6 del mòdul 3, en el darrer exemple,
s'ha de fer servir la comanda avalua? 
Si analitzeu l'índex alfabètic de l'ajuda
de la Wiris podreu observar que la comanda avalua
serveix per obtenir el valor d'una funció/expressió polinòmica
o fracció racional en una o diverses variables. Podeu obrir una pantalla
amb alguns exemples
i, si escau, llegir tot seguit l'explicació de la sintaxi.
- La sintaxi de la comanda, en cas que es vulgui fer una sola avaluació
és
i en cas que es vulgui obtenir el resultat d'avaluar l'expressió/funció
per diverses assignacions de valors a les variables la sintaxi és
- En el lloc de l'expressió cal
escriure
- l'expressió que volem avaluar o bé
- l'identificador de l'expressió o funció, amb el benetès
que si es tracta d'una funció caldrà indicar explícitament
el nombre de variables amb què ha estat definida.
- En el lloc de l'assignació podem
escriure...
- en el cas d'una funció o expressió d'una única
variable, n'hi ha prou amb escriure el valor que volem donar a la variable
(o els diversos valors successius en el cas d'avaluació múltiple)
- si la funció o expressió tenen més d'una variable
haurem d'escriure com una llista els valors que volem donar a cadascuna
de les variables, tants nombres com variables tingui l'expressió.
- en el cas que l'expressió o funció a avaluar s'actualitzin
(aquesta és justament la situació en què serà
de vegades imprescindible
usar la comanda avalua) pot passar que alguna
de variables desaparegui. Si el nombre de valors que passem com a argument
no coincideix exactament amb el nombre d evariables efectives que té
l'expressió llavors podem trobar un error. Per evitar aquest error
podem fer servir recursos avançats per a l'assignació. Vegeu
a la guia la descripció
dels objectes regles, substitucions o taules i llavors
veureu les possibilitats de fer les assignacions per a avalua
d'alguna d'aquestes maneres: 
L'ús fonamental de la comanda avalua
sorgeix quan es volen donar valors a una expressió o funció que
s'actualitza en funció d'altres expressions i algunes d'aquestes expressions
estan definides d'una manera formal. Vegeu aquesta imatge que presenta dues
situacions "paral·leles" que només es diferencien en
l'ús de := o bé de =.

- A l'esquerra construim una funció de dues variables a partir de dues
expressions formals. Com que ho hem fet amb el signe =,
això fa que s'obtingui una funció que es pot avaluar sense cap
problema donant valors a les variables com a argument de la funció.
- En canvi a la columna de la dreta, la definició de la funció
es fa amb :=, cosa que convindrà fer sempre
que imaginem que les expressions A i B es poden actualitzar en funció
del moviment d'alguns punts. Observeu què respon la Wiris en la línia
on hi ha definició de la funció: una expressió formal.
És a dir que f(x,y) és "sempre" l'expressió
A+B, amb el valor que tinguin en aquest moment, com a expressions formals,
A i B. Per això f(1,2) és justament una expressió i no
el valor d'aquesta expressió. Quan ens trobem en una situació
com aquesta, l'ús de la comanda avalua serà
del tot necessari, perquè aquesta comanda ens permet obtenir el valor
numèric d'una expressió formal.
En la pràctica 6 del mòdul 3 ens trobem
justament amb una situació semblant a la que acabem
de comentar.
Podeu obrir una pantalla
on s'explica amb detall per què convé en l'esmentada pràctica
i en una altra situació fer servir la comanda avalua.