La calculadora Wiris com a recurs didąctic  
   
  Comentaris pel que fa al desenvolupament dels mòduls
   
 

Com que aquest és la primera edició d'aquest curs D112, l'equip de professorat i coordinació creu que pot ser interessant donar a conèixer un comentari d'alguns aspectes relacionats amb l'experiència viscuda en cada mòdul. Per una banda, això ajudarà a millorar el material i per una altra pensem que també pot ser útil perquè tothom entengui millor el funcionament de la Wiris.

 
Mòdul Enrera Enrera Enrera Enrera Enrera Enrera Enrera
   
Enrera
 Un cop d'ull a la calculadora Wiris
   


 

L'equip de professorat valora molt favorablement el conjunt dels treballs rebuts. Creiem que l'objectiu del mòdul, a saber, fer una ullada ràpida a les possibilitats de la Wiris s'ha aconseguit.

Al llarg de la feina del mòdul i en el procés de revisió dels exercicis han anat sortint un bon munt de temes que han donat "molta vida" a la pàgina de preguntes amb resposta.

Temes principals que han aparegut pel que fa al funcionament bàsic de la Wiris:

    • s'ha de saber que les variables no es mantenen d'un apartat a l'altre
    • s'ha de conèixer la manera com es poden definir les variables, cosa que ha estat comentada amb detall en una altra pàgina d'aquest "Racó".
    • algunes i alguns heu pensat que la comanda resol assigna "directament" el resultat a la variable. No és així i ja es treballarà a fons aquest tema en altres mòduls.
    • en alguns casos s'han presentat errades quan es barrejaven, en una mateixa expressió, valors amb unitats i valors sense unitats. Per exemple, si L = 3 m i volem sumar 1 metre a la variable L no podem posar L + 1 sinó que haurem d'escriure L + 1 m.

Paral·lelament també han aparegut altres qüestions més "sofisticades" que hem intentat comentar i aclarir a l'esmentada pàgina de preguntes amb resposta.

Destaquem aquestes:

    • No es poden "inventar" comandes: és?(a==b) no funciona així!
      S'ha d'escriure a
      ==b ?
    • L'exercici de Júpiter ha ensenyat que no tot "el que es veu igual" en realitat "és igual" per a la Wiris. I per això hi ha una PAR que comenta i compara les comandes tolerància i precisió.
    • L'exercici on es parlava de la integral ens ha fet reflexionar a fons sobre la significació dels signes := i =.
    • I com que es tractava de la primera passada pels gràfic (que, tanmateix, ocuparan bona part de la feina al llarg del curs) hem hagut de comentar que és imprescindible dibuixar els punts que serveixen de base a les figures per aconseguir interactivitat, que només s'obté movent punts.

 

 
Enrera
 El treball amb nombres
   

Ja hem rebut comentaris d'agradable sorpresa pel que fa a la potència i versatilitat del treball amb llistes i altres recursos de la Wiris.

Heu demanat "més exemples, sisplau!". Tot i que una part de la feina del curs ha de ser investigar pel vostre compte, ànim, aquí en teniu dos, resolts cadascun de dues maneres. Heu d'entendre-ho com a "programes versió 0.i" perquè posem l'èmfasi en donar exemples d'ús de diversos recursos de la Wiris sense intentar donar la solució "més elegant" del problema des del punt de vista de la programació.

  • Escriure un nombre amb base 16 amb les lletres A, B, C, D, E, F per a les "xifres" iguals o superiors a una desena. [Versió amb comandes condicionals de programació ] [Versió amb llistes ].
    Ara està accessible una "versió 0.2". La vostra participació en el curs comporta un debat entre l'equip de professorat i coordinació del curs i vam publicar les propostes anteriors "a mig debat". Donem les gràcies a David Obrador Sala (Col·legi Anna Ravell i Barrera, Barcelona) que ens ho ha comentat i us demanem disculpes si la versió anterior us ha embolicat més que no pas ajudat. Creiem que l'actual té "un millor acabat" i, a més, incorpora una variant que escriu el nombre amb les unitats al final.

  • Calcular la lletra del DNI. El procediment consisteix en dividir el nombre del DNI per 23 i, segons el residu, s'assigna una o una altra lletra. [Una versió amb llistes i una amb divisors]
 

La feina que heu anat fent i les consultes que hem mirat de respondre han estat una bona font de preguntes amb resposta. En particular es comenta...

  • el "per què?" de la manera d'escriure les fórmules de la suma de les progressions
  • algunes situacions que la comanda resol (aplicada a una equació) no ens soluciona
  • la manera d'escriure les solucions numèriques

Podeu consultar-les! Per acabar volem afegir que des de les tutories dels grups constatem que "sorprèn" o "provoca embolics" (... o busqueu la paraula que millor ho expressi) la diversitat d'elements de treball que té la Wiris. En aquest mòdul 2 heu conegut a bastament les llistes. Ja anireu treballant amb altres; a l'hora de redactar el material del curs vam pensar que entrar-hi molt a fons ens apartava de l'objectiu fonamental que ens havíem marcat. Si us sembla interessant, podeu consultar una pantalla activa de Wiris que, a manera de "fòrum", hem anat completant entre entre tot l'equip de coordinació del curs.

 
Enrera
 Àlgebra
   

L'exercici 1 d'aquest mòdul, del tot lligat a la primera pràctica ha fet reflexionar a moltes i a molts... i això ho demostren les consultes rebudes. Podeu veure una pantalla activa amb "pistes" que us podran ajudar. A tenir en compte:

  • La comanda signe(n) que retorna 1 si n és un nombre real positiu, 0 si n és 0 i -1 si n és negatiu.
  • El fet que a l'hora de definir un recorregut a..b..c, pot ser que a sigui més gran que b i que c sigui negatiu. Per exemple 6..-6..-3 serà {6, 3, 0, -3, -6}.
  • Com s'ha de fer perquè un condicional s'actualitzi. Aquest aspecte el teniu comentat amb més detall en una PAR.
 
Enrera
 La Wiris al web. Gràfics amb resposta

 

 

És important recalcar, com a comentari al mòdul, una característica sintàctica de les instruccions de dibuix: cada comanda té unes opcions úniques de color. Si volem dibuixar objectes de colors diferents han d'anar en comandes diferents!

Ara llegiu una reflexió:

És un consell de tots els cursos de programació:
En un condicional, cal preveure tots els casos possibles. Fins i tot sovint convé introduir condicionals dintre de les definicions per tal de preveure possibilitats.

El comentari anterior reflecteix la situació que ha donat lloc a més maldecaps en el transcurs del mòdul 4. Moltes de les persones que fan el curs van tenir problemes perquè no se'ls dibuixaven/escrivien determinats objectes al tauler (per exemple a l'exercici 4b quan les rectes eren paral·leles o coincidents o a l'exercici 6 per fer aparèixer un missatge quan es trobava el punt d'intersecció).

  • Conclusió: Si es defineix un objecte que es pugui actualitzar en el transcurs d'una activitat s'ha de preveure què ha de fer el programa en cas que aquest objecte no existeixi. Altrament pots ser que tot el dibuix falli o que tinguem "un disgust" o una sorpresa!
  • La sorpresa pot ser allò que aIguns i algunes de les participants en el curs han anomenat "la màgia del canvi de colors". Si es defineix un objecte dibuixable amb := mitjançant un condicional, si es dóna el cas que hi ha una situació que no has previst i en aquell moment queda aquell objecte sense definir llavor és clar que no es pot dibuixar però les opcions de dibuix que té la comanda de dibuix de l'objecte no definit en aquell moment s'apliquen (sense missatge d'error) a la següent comanda, i així successivament encara que en les comandes següents tot estigui ben definit...
    Com que una imatge val més que mil paraules, aquí ho teniu: _blank.
 
Enrera
 Geometria i geometria analítica

 

 

L'exercici 1 d'aquest mòdul, que enllaça amb la primera pràctica i que té l'objectiu de visualitzar que la suma dels angles d'un triangle és un angle pla ha provocat "baralles contra la Wiris" perquè no sempre els arcs que assenyalen els angles del triangle quedaven dibuixats on volíem. Tot seguit donem dues pistes per aconseguir que l'arc es dibuixi de manera adient.

  • La primera té en compte que la comanda àrea(P) aplicada a un polígon P --que pot ser un triangle, però definit com a polígon-- inclou el concepte d'orientació i retorna un nombre positiu o negatiu segons l'orientació dels vèrtexs del polígon. (En canvi àrea(T) aplicada a un triangle T sempre dóna un valor posiitu). Vegeu-ho en una finestra activa que dibuixa "sempre a dintre" l'arc que descriu un angle d'un triangle .
  • La segona empra de manera adequada la comanda argument(V) aplicada a un vector i estudia amb detall les possibilitats que es presenten. Teniu una altra finestra activa per analitzar-ho.
  • En totes dues es mostra quin és l'efecte de l'opció de dibuix {omplir=cert} si s'aplica a un arc.

Pel que fa a l'exercici 6 us podem indicar que l'animació que il·lustrava el problema ha estat feta amb un material que podeu trobar en una de les Fitxes d'introducció a la Wiris.

 
Enrera
 Anàlisi

 

 
Enrera
 Idees per al projecte

 

   
 
Amunt