La calculadora Wiris com a recurs didąctic  
   
  Fe d'errades
   
 

En una primera edició d'un curs, tot i que l'equip que ha revisat els materials n'ha fet una lectura i revisió molt acurada, és "materialment impossible" que no s'hagin "colat" algunes errades.

En aquest document procurarem donar fe de les nostres errades... i ho farem comptant sempre amb el vostre ajut i comprensió.

 
Mòdul Enrera Enrera Enrera Enrera Enrera Enrera Enrera
   
Enrera
 Un cop d'ull a la calculadora Wiris


pràctica 2

 


El treball amb unitats

S'han detectat unes anomalies en les repostes que dóna el programa, principalment quan es fan operacions amb angles expressades en graus, minuts i segons.

  • En les sumes de mesures angulars i en les multiplicacions per un nombre el resultat surt ordenat " ' º (és a dir, segons, minuts, graus) i sense reduir les quantitats que passen de 60" o de 60' a la unitat superior, (per exemple 83" 73'14º).
  • En les restes de magnituds angulars expressades en graus, minuts i segons el resultat surt com una fracció.
  • En les divisions d'una magnitud angular (expressada en graus, minuts i segons) per un nombre enter, el resultat surt com tres fraccions separades, sense reducció d'unitats si escau.
Els autors indiquen que revisaran urgentment aquestes anomalies, sobre tot atenent al fet que fins a les darreres actualitzacions del programa aquests aspectes funcionaven correctament.


pràctica 2

 


Preguntes amb resposta

On diu:
"Si obriu la finestra activa a què dóna accés la imatge següent, ben segur que podreu albirar les grans possibilitats didàctiques d'aquest recurs, simbolitzat per la icona ? del menú Símbols de la barra d'eines"...
en realitat hauria de fer referència al símbol ? que es prem des del teclat; aquest símbol no apareix a la barra d'eines.

Llegiu, a més, el que es comenta seguidament.


pràctica 4

 


Introducció: els noms de les variables o identificadors

En el material del curs no s'especifica com es poden configurar els noms que donem a les nostres variables en el treball amb la Wiris. Ho aclarim tot seguit:

  • Els identificadors (noms de variables o de funcions) es poden construir amb cadenes alfanumériques tan llargues com es vulgui.
  • Els caràcters que podem fer servir són lletres minúscules, lletres majúscules, també accentuades o amb dièresi, letres gregues, números del 0 al 9 i els símbols _ i ?
  • Els identificadors han de començar amb una lletra (pot ser una lletra minúscula, majúscula, accentuada o amb dièresi o una lletra grega) o amb el símbol _
  • La Wiris diferencia entre lletres majúscules i minúscules. Així, doncs, x i X són variables diferents.
  • En els noms de les variables o identificadors NO hi pot haver espais en blanc o altres símbols no alfabètics que no siguin _ o ?.

Per què els identificadors no poden començar amb un número?

  • Per facilitar la possibilitat que, en moltes circumstàncies, la juxtaposició serveixi (com fem en l'escriptura habitual) per representar un producte. D'aquesta manera, si x és el nom d'una variable, 3x equival a 3·x... i segur que esteu d'acord que aquesta possibilitat facilita molt l'escriptura!

Hi pot haver algun problema amb el signe amb què acabi el nom d'un identificador?

  • En realitat, no. Però en canvi hi ha un tema relacionat amb això que convé tenir ben present. Es tracta de pensar que M?, per exemple, pot ser el nom d'un identificador. Això porta com a conseqüència que, a l'hora d'escriure el símbol ? per construir el que en l'entrada anterior n'hem dit una "pregunta amb resposta", haguem de deixar un espai en blanc abans de ?.
    A=B?      així estaríem donant a la variable A el valor que en aquest moment té B?
                   (
    en cas que aquesta variable existeixi, és clar!)
    A==B?    així estaríem, simplement, escrivint la igualtat A==B?
    A==B ?     així estaríem comprovant si les variables A i B tenen o no el mateix valor
    i encara...
    A==B? ?  
    així estaríem comprovant si les variables A i B? tenen o no el mateix valor
    i semblantment amb els signes de desigualtat.
 
Enrera
 El treball amb nombres

 


pràctica 2

 


Presentació i escriptura de les comandes

Ni al manual de la Wiris ni al material del curs està explicat amb prou claredat com podem aconseguir escriure en diferents línies les diferents comandes que s'han de repetir dintre d'un "bucle" tipus mentre o d'altres sentències de programació de la Wiris. Us en demanem disculpes.

La resposta és aquesta:

  • prement la combinació de tecles majúscules + Retorn al final de cada comanda.

Aquesta mateixa combinació de tecles serveix per

  • escriure diverses línies de comandes "com si fossin una", en qualsevol altre situació i en aquest cas és sintàcticament equivalent al punt i coma.
  • fraccionar una línia de comanda en diverses línies (perquè és molt llarga, per facilitar-ne la lectura, etc...)
    Vegeu-ne un exemple:
pràctica 4


La comanda canvia_de_base

Quan obriu la primera de les finestres actives, hi ha una de les línies que es demana que ompliu que té un "requadre d'exponent" mal posat, perquè apareix com un segon nivell d'exponent. Si cliqueu a la icona la podreu obrir correctament i si llavors la voleu incorporar al material del curs l'heu d'obrir i gravar-la (amb els recursos de la Wiris, millor si ho feu amb la versió local) a \D112\d112m2\pantalles amb el nom pant4-1.htm.

pràctica 5


Progressions

S'ha constatat una errada del porgrama, pel que fa a l'escriptura del terme general d'una progressió geomètrica de raó negativa.

 
Enrera
 Àlgebra

 


pràctica 6

 


Inequacions

S'ha constatat un error de funcionament del programa en el treball amb inequacions, quan l'equació associada té solucions "exactes" que no siguin nombres enters (per exemple nombres racionals o arrels).

  • Com a solució provisional, si voleu que les inequacions funcionin correctament escriviu un nombre "decimal" en l'enunciat.

Vegeu la imatge següent, que ho il·lustra:

 

 
Enrera
 La Wiris al web. Gràfics amb resposta
   
pràctica 2

Exemple on es posa una pantalla activa de la Wiris en la nostra pàgina

On diu:

Amb el Dreamweaver obriu l'esmentada pàgina index.htm de la pràctica 1 i després del títol "Exemple 2", hi escriviu un comentari que digui: "Aquí tindrem una finestra activa" i feu Control + Majúscules per inserir una línia en blanc entre la d'"Exemple 2" i la d'"Exemple 3", on quedarà situat el cursor. Passeu a Mostrar vista de código, on el cursor estarà situat després d'un <BR> que indica el canvi de línia.

hi ha una errada. En lloc de Control + Majúscules hauria de dir Majúscules + Retorn. Tot seguit teniu el paràgraf redactat correctament:

Amb el Dreamweaver obriu l'esmentada pàgina index.htm de la pràctica 1 i després del títol "Exemple 2", hi escriviu un comentari que digui: "Aquí tindrem una finestra activa" i feu Majúscules+Retorn per inserir una línia en blanc entre la d'"Exemple 2" i la d'"Exemple 3", on quedarà situat el cursor. Passeu a Mostrar vista de código, on el cursor estarà situat després d'un <BR> que indica el canvi de línia. Alternativament, si us agrada treballar amb el codi, podeu accedir a vista de código i inserir "directament" el <BR> per crear el canvi de línia i generar la línia on copiareu el codi de l'applet.


pràctica 2

 


Exemple d'un gràfic que s'obre automàticament

Al final de tot de l'apartat es pot obrir una finestra d'ampliació on es comenta el codi de Java-Script que permet obrir una finestra de la mida que decidim.

En aquesta finestra hi ha, justament, una errada sintàctica en el codi que es transcriu.

On diu que el codi ha de ser:

<a href="" onClick="window.open('exemple3.htm','finestra',
width=300,height=200,top=100,left=100,scrollbars=yes,resizable=yes'); return false;">

hi manca un ' abans de width, el que es "tanca" després de yes.

Per tant el codi correcte és

<a href="" onClick="window.open('exemple3.htm','finestra',
' width=300,height=200,top=100,left=100,scrollbars=yes,resizable=yes'); return false;">

Si voleu recuperar la finestra correcta, cliqueu a la "iconeta" , i guardeu-la amb el nom ampli2-2.htm a la carpeta ../d112/d112m4/ allà on tingueu baixat el curs.


Comandes d'execució de gràfics dintre de sentències de programació

En les primeres explicacions sobre programació Wiris++ del curs D112 es pot llegir el comentari següent:

(#) ... atenent a la forma de treballar de la Wiris, les comandes incloses en un programa han de tenir com a finalitat fer càlculs o construir un objecte. La programació no inclou sentències d'execució. La línia de treball que haurem d'adoptar serà la següent: mitjançant el programa contruirem una llista o un element geomètric i, en acabat, amb les comandes que ja coneixem, com és ara escriu o dibuixa, visualitzarem allò que ens interessi.

L'opció que s'acaba d'indicar és la més recomanable però, tanmateix, no és ben bé cert el que s'indica en el paràgraf anterior:

  • Sí que és possible incloure les comandes escriu o dibuixa dintre d'una sentència de programació, però tenint en compte algunes observacions.
    • El caràcter local de les variables que s'inclouen en una sentència per
    • La necessitat d'incloure l'opció avalua = cert en les comandes gràfiques quan s'incorporen a una sentència de repetició (per, mentre, repetir,...)
    • La conveniència de seguir l'opció (#) en cas de voler dibuixar un gràfic o escriure un text sotmesos a condicions

Trobareu aquest comentari explicat amb més detall en una pregunta amb resposta que fa referència a aquest tema i des d'allà podreu accedir a una pantalla amb exemples explicatius.

Enrera
 Geometria i geometria analítica

 

 
Enrera
 Anàlisi

 

 
Enrera
 Idees per al projecte

 

   
 
Amunt