Ja sabem calcular les raons trigonomètriques d'un angle entre
0 i radints (primera volta de circumferència). Definim angle negatiu com aquell en els qual el gir s'efectua en el sentit de gir de les agulles d'un rellotge, sentit contrari al que haviem treballat fins aquest moment. Per altra banda, si interpretem l'angle com un gir, podem parlar d'angles superiors a 2·p. Parlarem, per tant, d'angles de la segona volta, la tercera volta, ... Però no canviem les definicions de raons trigonomètriques, que es baseven en les coordenades i el radi d'un punt qualsevol del segon costat de l'angle. En conseqüència les raons trigonomètriques d'un angle de la segona volta, tercera volta, ... són conincidents amb les de l'angle corresponent de la primera volta. Igualment amb els angles negatius. Definirem, per tant, les funcions trigonomètriques adjudicant a cada angle (que amb les definicions anteriors pot ser qualsevol nombre real) una de les raons trigonomètriques; sinus, cosinus o tangent. Aprofitant la representació estudiada anteriorment en la circumferència trigonomètrica farem la gràfica d'aquestes funcions en la primera volta de circumferència. |