|
|
|
Comentaris pel que fa al desenvolupament
dels mòduls |
|
|
|
Com que aquest és la primera edició d'aquest curs D112,
l'equip de professorat i coordinació creu que pot ser interessant
donar a conèixer un comentari d'alguns aspectes relacionats amb
l'experiència viscuda en cada mòdul. Per una banda, això
ajudarà a millorar el material i per una altra pensem que també
pot ser útil perquè tothom entengui millor el funcionament
de la Wiris.
|
 |
|
|
 |
|
|
|
Un cop d'ull a la calculadora
Wiris |
|
|
|
L'equip de professorat valora
molt favorablement el conjunt dels treballs rebuts. Creiem que l'objectiu
del mòdul, a saber, fer una ullada ràpida a les possibilitats
de la Wiris s'ha aconseguit.
Al llarg de la feina del mòdul
i en el procés de revisió dels exercicis han anat sortint
un bon munt de temes que han donat "molta vida" a la pàgina
de preguntes amb resposta.
Temes principals que han aparegut
pel que fa al funcionament bàsic de la Wiris:
- s'ha de saber que les
variables no es mantenen d'un apartat a l'altre
- s'ha de conèixer la manera com es poden
definir les variables, cosa que ha estat comentada amb detall en una
altra pàgina d'aquest "Racó".
- algunes i alguns heu pensat que la comanda resol
assigna "directament" el resultat a la variable. No és
així i ja es treballarà a fons aquest tema en altres
mòduls.
- en alguns casos s'han presentat errades quan es barrejaven, en una
mateixa expressió, valors amb unitats i valors sense unitats.
Per exemple, si L = 3 m i volem sumar
1 metre a la variable L no podem posar L + 1 sinó
que haurem d'escriure L + 1 m.
Paral·lelament també han aparegut altres qüestions
més "sofisticades" que hem intentat comentar i aclarir
a l'esmentada pàgina de preguntes
amb resposta.
Destaquem aquestes:
- No es poden "inventar" comandes: és?(a==b)
no funciona així!
S'ha d'escriure a==b
?
- L'exercici de Júpiter ha ensenyat que
no tot "el que es veu igual" en realitat "és
igual" per a la Wiris. I per això hi ha una PAR que comenta
i compara les comandes tolerància
i precisió.
- L'exercici on es parlava de la integral ens
ha fet reflexionar a fons sobre la significació dels signes
:= i =.
- I com que es tractava de la primera passada
pels gràfic (que, tanmateix, ocuparan bona part de la feina
al llarg del curs) hem hagut de comentar que és imprescindible
dibuixar els punts que serveixen de base a les figures per aconseguir
interactivitat, que només s'obté movent punts.
|
|
|
|
El treball amb nombres |
|
|
|
Ja hem rebut comentaris d'agradable sorpresa pel que fa a la potència
i versatilitat del treball amb llistes i altres recursos de la Wiris.
Heu demanat "més exemples, sisplau!". Tot i que
una part de la feina del curs ha de ser investigar pel vostre compte,
ànim, aquí en teniu dos, resolts cadascun de dues maneres.
Heu d'entendre-ho com a "programes versió 0.i" perquè
posem l'èmfasi en donar exemples d'ús de diversos recursos
de la Wiris sense intentar donar la solució "més elegant"
del problema des del punt de vista de la programació.
- Escriure un nombre amb base 16 amb les lletres A, B, C, D, E, F per
a les "xifres" iguals o superiors a una desena. [Versió
amb comandes condicionals de programació
] [Versió amb llistes ].
Ara està accessible una "versió 0.2". La vostra
participació en el curs comporta un debat entre l'equip de professorat
i coordinació del curs i vam publicar les propostes anteriors
"a mig debat". Donem les gràcies a David Obrador Sala
(Col·legi Anna Ravell i Barrera, Barcelona) que ens ho ha comentat
i us demanem disculpes si la versió anterior us ha embolicat
més que no pas ajudat. Creiem que l'actual té "un
millor acabat" i, a més, incorpora una variant que escriu
el nombre amb les unitats al final.
- Calcular la lletra del DNI. El procediment consisteix en dividir el
nombre del DNI per 23 i, segons el residu, s'assigna una o una altra
lletra. [Una versió amb llistes i
una amb divisors
]
|
|
La feina que heu anat fent i les consultes que hem mirat de respondre
han estat una bona font de preguntes amb resposta. En particular es comenta...
- el "per què?" de la manera d'escriure les fórmules
de la suma de les progressions
- algunes situacions que la comanda resol
(aplicada a una equació) no ens soluciona
- la manera d'escriure les solucions numèriques
Podeu consultar-les! Per acabar volem afegir que des de les tutories
dels grups constatem que "sorprèn" o "provoca embolics"
(... o busqueu la paraula que millor ho expressi) la diversitat d'elements
de treball que té la Wiris. En aquest mòdul 2 heu conegut
a bastament les llistes. Ja anireu treballant amb altres; a l'hora de
redactar el material del curs vam pensar que entrar-hi molt a fons ens
apartava de l'objectiu fonamental que ens havíem marcat. Si us
sembla interessant, podeu consultar una pantalla activa de Wiris
que, a manera de "fòrum", hem anat completant entre entre
tot l'equip de coordinació del curs.
|
|
|
|
Àlgebra |
|
|
|
L'exercici 1 d'aquest mòdul, del tot lligat a la primera pràctica
ha fet reflexionar a moltes i a molts... i això ho demostren les
consultes rebudes. Podeu veure una pantalla activa
amb "pistes" que us podran ajudar. A tenir en compte:
- La comanda signe(n) que retorna 1 si n
és un nombre real positiu, 0 si n és
0 i -1 si n és negatiu.
- El fet que a l'hora de definir un recorregut a..b..c, pot ser
que a sigui més gran que b i que c sigui
negatiu. Per exemple 6..-6..-3 serà {6, 3, 0, -3, -6}.
- Com s'ha de fer perquè un condicional s'actualitzi. Aquest
aspecte el teniu comentat amb més detall en una PAR.
|
|
|
|
La Wiris al web. Gràfics
amb resposta |
|
|
|
És important recalcar, com a comentari al mòdul, una característica
sintàctica de les instruccions de dibuix: cada comanda té
unes opcions úniques de color. Si volem dibuixar objectes de colors
diferents han d'anar en comandes diferents!
Ara llegiu una reflexió:
És un consell de
tots els cursos de programació:
En un condicional, cal preveure tots els casos possibles. Fins i tot
sovint convé introduir condicionals dintre de les definicions
per tal de preveure possibilitats.
El comentari anterior reflecteix la situació que ha donat lloc
a més maldecaps en el transcurs del mòdul 4. Moltes de les
persones que fan el curs van tenir problemes perquè no se'ls dibuixaven/escrivien
determinats objectes al tauler (per exemple a l'exercici 4b quan les rectes
eren paral·leles o coincidents o a l'exercici 6 per fer aparèixer
un missatge quan es trobava el punt d'intersecció).
- Conclusió: Si es defineix un objecte que es pugui actualitzar
en el transcurs d'una activitat s'ha de preveure què ha de fer
el programa en cas que aquest objecte no existeixi. Altrament pots ser
que tot el dibuix falli o que tinguem "un disgust" o una sorpresa!
- La sorpresa pot ser allò que aIguns i algunes de les participants
en el curs han anomenat "la màgia del canvi de colors".
Si es defineix un objecte dibuixable amb :=
mitjançant un condicional, si es dóna el cas que hi ha
una situació que no has previst i en aquell moment queda aquell
objecte sense definir llavor és clar que no es pot dibuixar però
les opcions de dibuix que té la comanda de dibuix de l'objecte
no definit en aquell moment s'apliquen (sense missatge d'error) a la
següent comanda, i així successivament encara que en les
comandes següents tot estigui ben definit...
Com que una imatge val més que mil paraules, aquí ho teniu:
.
|
|
|
|
Geometria i geometria analítica |
|
|
|
L'exercici 1 d'aquest mòdul, que enllaça
amb la primera pràctica i que té l'objectiu de visualitzar
que la suma dels angles d'un triangle és un angle pla ha provocat
"baralles contra la Wiris" perquè no sempre els arcs
que assenyalen els angles del triangle quedaven dibuixats on volíem.
Tot seguit donem dues pistes per aconseguir que l'arc es dibuixi de manera
adient.
- La primera té en compte que la comanda àrea(P)
aplicada a un polígon P --que pot ser un triangle, però
definit com a polígon-- inclou el concepte d'orientació
i retorna un nombre positiu o negatiu segons l'orientació dels
vèrtexs del polígon. (En
canvi àrea(T)
aplicada a un triangle T sempre dóna un valor posiitu).
Vegeu-ho en una finestra activa
que dibuixa "sempre a dintre" l'arc que descriu un angle d'un
triangle .
- La segona empra de manera adequada la comanda argument(V)
aplicada a un vector i estudia amb detall les possibilitats que es presenten.
Teniu una altra finestra activa
per analitzar-ho.
- En totes dues es mostra quin és l'efecte de l'opció
de dibuix {omplir=cert} si s'aplica a un arc.
Pel que fa a l'exercici 6 us podem indicar que l'animació que
il·lustrava el problema ha estat feta amb un material que podeu
trobar en una de les Fitxes
d'introducció a la Wiris.
|
|
|
|
Anàlisi |
|
|
|
|
|
Idees per al projecte |
|
|
|
|
|
|
 |