En la societat actual, escriure és una activitat molt important però sovint molt frustrant per a les persones amb discapacitat motriu. En molts casos, no assoleixen la mateixa velocitat que els seus iguals, cometen més errors i, quan és a mà, la seva qualitat de traç pot ser molt pobre. Dominar l'escriptura esdevé un aprenentatge crucial per a tothom. Més per a les persones amb discapacitat motriu i encara més si les capacitats cognitives estan preservades. En alguns casos, escriure pot arribar a representar la porta a través de la qual poder comunicar-se, disposar dels mateixos recursos comunicatius de la parla. També pot representar poder arribar a ser usuari dels programes informàtics més habituals, malgrat que puguin caldre adaptacions, amb el subsegüent estalvi econòmic.

És per això que cal potenciar l'aprenentatge de la lectoescriptura al més aviat possible i mantenir les oportunitats d'aprenentatge d'aquesta habilitat el màxim de temps possible.

A vegades n'hi haurà prou amb adaptacions ortopèdiques, com el cobertor de teclat, per permetre que una persona amb discapacitat motriu pugui accedir al teclat de l'ordinador. Altres vegades poden necessitar una pròtesi que, unida a la mà, els permeti prémer les tecles del teclat una a una. Altres usuaris poden requerir un capçal licorni. Un licorni és una pròtesi que es col·loca al cap. Consisteix en una vareta al final de la qual hi poden haver diferents acabats: un imant (que si posem clips a les pàgines d'un llibre permetria passar-ne els fulls), un subjectador per a un llapis, un punter (mitjançant el qual l'usuari pot prémer tecles. Altres vegades l'ajuda ideal pot ser una combinació de possibilitats ortopèdiques i informàtiques.

Les persones amb discapacitat motriu greument afectades escriuen molt lentament. Existeixen dues estratègies per accelerar el ritme d'escriptura (alhora que se suprimeixen errors i el temps per corregir-los):

• Estratègies d'abreviació-expansió. Les estratègies d'abreviació-expansió consisteixen en la creació de rutines a l'ordinador perquè, quan l'usuari premi seguits una sèrie de caràcters, aquests se substitueixin per una frase. Per exemple, imaginem-nos que volem escriure "Hola, com estàs?". Aquesta senzilla frase consta de disset caràcters. Algunes persones amb disminució motriu poden trigar minuts a escriure aquesta frase. La solució seria crear una macro amb la qual, quan l'usuari escrivís només tres caràcters, "hc_" (la línia baixa representa la tecla d'espai), l'ordinador escrivís tota la frase. Cal anar amb molt de compte amb les abreviacions, perquè si les tecles a escriure poden trobar-se en l'escriptura habitual, l'ordinador faria sempre la substitució oportuna i embrutaria el text.

• Predicció de paraules. La predicció de paraules és una possibilitat d'alguns tractaments de text. La característica principal és que, cada vegada que es comença a escriure una paraula, l'ordinador va presentant un seguit d'opcions tretes de les paraules que l'usuari escriu amb més freqüència. Si la paraula és entre les opcions, es tria i s'escriu amb una sola pulsació més del teclat (número, barra espaiadora, tecles de funció, etc., segons el programa). Si no apareix entre les opcions, es continua escrivint la paraula amb normalitat perquè les diferents opcions es van renovant.

—-

• Pràctica 1: Teclats en pantalla
• Pràctica 2: Teclat amb predicció
• Pràctica 3: Adaptacions de l'entorn Word
• Pràctica 4: La veu com a suport
• Pràctica 5: Mètodes abreujats de teclat
• Pràctica 6: Llibres de text en format digital