Els comunicadors

Les ajudes a la comunicació han sofert molts canvis en pocs anys. De les ajudes en paper s'ha passat als aparells amb sortida de veu. Dels aparells en què s'havien de gravar els missatges (veu digitalitzada), s'ha passat a aparells que generen ells mateixos la veu (veu sintetitzada), amb la qual cosa les possibilitats expressives són molt més àmplies. De sortides de veu poc intel·ligibles s'ha passat a sortides de veu cada cop més clares. Des d'aparells pesants, a aparells cada cop més lleugers. Dels aparells amb poca capacitat d'emmagatzematge a aparells cada cop més potents. Des d'aparells fabricats específicament com a comunicadors a possibilitar que els ordinadors compleixin aquesta funció… A més a més, els ordinadors poden utilitzar-se per fer de comunicadors amb programes específics, però també existeixen altres programes amb què es poden construir aplicatius per a la comunicació…

I el camí no s'ha acabat! Es poden millorar les sortides de veu, es pot millorar la portabilitat, es pot aprofitar tota la tecnologia dels mòbils per a aquestes funcions. El futur, fins i tot el més proper, ha de portar grans millores en aquest sentit. I el futur de la tecnologia aplicada a les persones amb discapacitat anirà estretament lligada al desenvolupament de la tecnologia d'ús més freqüent.

Aquesta constant evolució fa que, quan s'intenta classificar els diferents tipus d'aparells per explicar-los de manera didàctica, la classificació queda obsoleta pel pas del temps.

• Hi ha autors que prefereixen parlar d'aparells de baix cost i d'aparells d'alt cost. Però aquesta classificació és massa superficial. Sovint, un aparell de baix cost permet més versatilitat i possibilitats expressives que un d'alt cost. I, en aquest cas, per què fer una despesa important si no es milloren gaire les prestacions?
• Altres autors es basen en la tecnologia. Així, les ajudes a la comunicació podien ser de baixa tecnologia i d'alta tecnologia, en funció de si hi havia components electrònics, o no, en el comunicador. La tecnologia s'ha abaratit tant que qualsevol aparell té components electrònics, cosa que torna a fer fictícia la classificació.
• També s'ha parlat d'aparells de baixa autonomia i d'aparells d'alta autonomia, en funció de les possibilitats expressives dels aparells. Però l'autonomia que permeten les ajudes a la comunicació està en funció de moltes circumstàncies: l'objectiu per al qual s'ha creat l'ajuda, les necessitats expressives de l'usuari, les característiques tècniques de l'ajuda, etc.
• Una altra manera de classificar les ajudes a la comunicació es basa en el fet de si són ajudes creades específicament per a ser ajudes a la comunicació, o si són ajudes creades per a altres funcions, a les quals donem un valor com a ajudes a la comunicació.
• També quan parlem de programes d'ordinador, existeixen els programes creats per a aquest fi (i, en aquest cas, poden ser amb finalitats comercials o de lliure distribució) i els aplicatius d'altres programes que poden cobrir funcions comunicatives.

Així, entenent que cap de les classificacions explicades recull de manera acceptable totes les varietats de les ajudes, podríem arribar a construir un quadre per poder fer més clar els diferents tipus d'ajudes a la comunicació:

Vegem algun exemples de diferents cases comercials. Val a dir que quasi totes les cases tenen productes de tots nivells. Podeu consultar els diferents productes d'una mateixa casa i les seves prestacions a les diferents webs que es proporcionen:

• Comunicadors específics de poques caselles, amb sortida de veu digitalitzada

• Comunicadors específics de força caselles, amb sortida de veu digitalitzada

• Comunicadors no específics amb sortida de veu

• Comunicadors no específics amb sortida de veu

Les darreres tendències en comunicadors són de "pantalla dinàmica", és a dir, els comunicadors van canviant la pantalla a mesura que es van fent tries noves. Vegem-ne dos exemples:

• Ordinadors personals

Unes altres ajudes a la comunicació no específiques són els ordinadors personals. Amb els ordinadors podem construir aplicatius que proporcionen les més altes prestacions dels comunicadors (selecció directa, escaneig, pantalles dinàmiques, sortides de veu sintetitzada…).

Per al seu funcionament, però, s'han d'adquirir programes informàtics expressament dissenyats per a aquest fi (per exemple, el programa "Speaking Dynamically"). També es poden fer servir programes que no tenen aquesta funció, però que amb una mica d'enginy poden cobrir aquesta necessitat (per exemple, els programes "Tpwin" o "PowerPoint").

En el següent mòdul s'aprofundirà en el programa "Plaphoons" de Jordi Lagares, perquè és un programa de lliure distribució i que pot arribar a proporcionar molt bones prestacions en aquest sentit.

• Nintendo DS

Al portal Sc@ut podem trobar informació i descarregar un programa que ens permet convertir de manera fàcil una Nintendo DS en un comunicador. És programari lliure i es pot utilitzar també en PDA, PC o Tablet PC.