Parlem del Trastorn del Llenguatge

Comencem però definint que és el llenguatge, per a parlar després dels trastorns que s’hi poden identificar.

El llenguatge, és un conjunt de sons i paraules amb els que expressem el nostre pensament. Per a poder adquirir-lo , l’infant està equipat d’un conjunt de coneixements que li permeten aprendre una llengua. La principal funció del llenguatge és arribar a la comunicació. Ens comuniquem amb els nostres interlocutors per tal d’obtenir una resposta respecte a diversos aspectes que podem necessitar, respostes en vers a una necessitat pròpia, canvis en l’actitud, compartir aspectes de la nostra vida i un llarg etcètera. És per això que hem de dir que el llenguatge té un paper molt important en els infants, és l'eina per a poder entendre, aprendre i finalment acabar processant i creant les seves pròpies idees .

Els trastorns del llenguatge

El trastorn, pot començar a donar-se quan es donen diferents circumstàncies. Així, diríem que per a poder tenir un llenguatge adequat, és necessari tenir una bona audició, és totalment determinant en l’adquisició del llenguatge, sentir-hi bé, ja que en el començament de l’adquisició del llenguatge, els nens reprodueixen els sons que perceben, per tant una percepció dolenta reprodueix una parla incorrecta, també es important la veu i la seva articulació, l’organització, la sintaxi i morfologia del llenguatge i el ritme de la parla , tots aquests aspectes són els principals components que permeten l’adquisició i la correcta expressió del llenguatge.

També cal tenir en compte que el nen o la nena ha d'estar en condicions òptimes, des del punt de vista psicològic i neurològic, per a poder adquirir i desenvolupar el llenguatge i la parla amb una certa garantia i normalitat. Un altre aspecte molt important és l’entorn en el que es troba el/la nen/a, un entorn estimulador farà que el nivell d'aprenentatge del llenguatge sigui molt més ràpid . També la genètica juga un paper molt important, però hem de dir que els factors ambientals tindran una incidència molt més efectiva i seran molt més determinants, que qualsevol factor genètic.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24803

L'evolució del llenguatge oral és una de les formes de comunicació social més important en els nostres temps, Tothom sap i reconeix que quan anem a buscar feina, quan coneixem una persona o en altres situacions socials, un dels aspectes que incidiran en la nostra percepció sobre ella, serà el com parla. Si una persona adulta parla bé, tothom suposa que és intel·ligent, culte, etc.

Tenint en compte que la parla és un comportament bàsicament social, en el cas dels nens petits, dependrà molt de l’entorn per a determinar quin nivell de llenguatge tindran de més grans, sempre i quant no hi hagi un trastorn que ho alteri.

Anem a veure quins són els factors que incidirien en la parla:

1. la comunicació.
2. Quan parlem, produïm sons i els hem de saber articular.
3. Quan aprenem a parlar també hem de saber escoltar, i així discriminar el sons i entendre el que és la comunicació oral.

Anem a veure com Piaget veia aquestes fases del llenguatge:

Piaget destaca la prominència racional del llenguatge i ho assumeix com un dels diversos aspectes que integren la superestructura de la ment humana. El llenguatge és vist com un instrument de la capacitat cognoscitiva i afectiva de l'individu, la qual cosa indica que el coneixement lingüístic que el nen posseeix depèn del seu coneixement del món.

El seu estudi i les seves teories es basen en les funcions que tindria el llenguatge en el nen.

Per a Piaget les frases que diuen els nens es classifiquen en dos grans grup:

• Les del llenguatge egocèntric : Repetició o Ecolàlia, també es donaria el que és coneix com a monòleg (parla per a ell mateix) o monòleg col·lectiu (de la mateixa manera que amb el joc paral·lel els nens relaten les seves històries i no escolten als altres)

• Les del llenguatge socialitzat: La informació Adaptada, les crítiques i les bromes, les ordres, les preguntes i les respostes.

Es caracteritza perquè el nen no s'ocupa de saber a qui parla ni si és escoltat. És egocèntric, perquè el nen parla més que de si mateix, però sobretot perquè no tracta de posar-se en el punt de vista del seu interlocutor.

1. Repetició o Ecolàlia: el nen repeteix síl·labes o paraules que ha escoltat encara que no tinguin gaire sentit per a ell, les repeteix pel plaer, sense preocupar-se per dirigir-les a ningú en concret . Des del punt de vista social, la imitació sembla ser una confusió entre el jo i el no jo, de tal manera que el nen s'identifica amb l'objecte imitat, sense saber què està imitant; es repeteix creient que el que està fent és expressar una idea pròpia.

1. El monòleg: el nen parla per a si, com si pensés en veu alta. No es dirigeix a ningú, per la qual cosa aquestes paraules manquen de funció social i només serveixen per acompanyar o reemplaçar l'acció. La paraula per al nen està molt més lligada a l'acció que en l'adult. D'aquí es desprenen dues conseqüències importants: primer, el nen està obligat a parlar mentre acompanya la seva acció; segon, el nen pot utilitzar la paraula per produir el que l'acció no pot realitzar per si mateixa, creant una realitat amb la paraula el que també s’anomena fabulació.
2. Monòleg de parella o col·lectiu: parlen, però sense preocupar-se per ésser escoltats o compresos realment. El punt de vista de l'interlocutor és irrellevant; l'interlocutor només funciona com a incitant. Es suposa que en el monòleg col·lectiu tothom escolta, però les frases dites només són expressions en veu alta del pensament dels integrants del grup.

1. La Informació Adaptada: el nen busca de comunicar realment el seu pensament, informant a l'interlocutor del que ell li pugui interessar. La informació està dirigida a un interlocutor en particular, si l'interlocutor no l'entén, el nen insisteix fins que aconsegueix ser entès.
2. La crítica i la broma: són les observacions sobre el treball o el comportament dels altres i tenen com a finalitat la superioritat del jo.
3. Les ordres, precs i amenaces: el llenguatge del nen té, principalment, una finalitat lúdica. Podríem dir que l’intercanvi intel·lectual representat en la informació adaptada és mínim i la resta del llenguatge socialitzat s'ocupa, principalment, en aquesta categoria.
4. Les preguntes: la majoria de les preguntes de nen a nen demanen una resposta així que se les pot considerar dins del llenguatge socialitzat, però cal anar en compte amb aquelles preguntes que no exigeixen una resposta de l'altre, ja que aquestes preguntes constituirien monòleg.
5. Les respostes: són les respostes donades a les preguntes pròpiament dites (amb signe d'interrogació) i no les respostes donades al llarg dels diàlegs, que correspondrien a la categoria d’informació adaptada explicada anteriorment. Les respostes no formen part del llenguatge espontani del nen.

En conclusió el llenguatge egocèntric va disminuint amb l'edat. Fins a l'edat de 7 anys, els nens pensen i actuen d'una manera més egocèntrica que els adults.

El percentatge del llenguatge egocèntric depèn tant de l'activitat del nen com del seu medi ambient.

En general, el llenguatge egocèntric augmenta en activitats de joc (especialment el d'imaginació) i disminueix en aquelles activitats que constitueixin treball. en relació amb el medi social, el llenguatge egocèntric disminuirà quan el nen cooperi amb altres o quan l'adult intervingui sobre la parla del nen, exigint el diàleg.

EDATS: Per a Piaget en els nens menors de 7 anys només existeix comprensió en la mesura que es trobin esquemes mentals idèntics i preexistents tant en el què explica com en el que escolta.

Després dels 7 o 8 anys del nen, quan comença la seva veritable vida social, comença el veritable llenguatge Tal i com diu l'enfocament constructiu i en una posició constructivista: les estructures de la intel·ligència inclouen el desenvolupament del llenguatge. El subjecte té un paper actiu en el desenvolupament de la intel·ligència, i en la construcció cognitiva, si un subjecte no interactua no desenvolupa la intel·ligència ni el llenguatge. Piaget ha denominat etapa de les operacions concretes al període que va dels set als onze anys d'edat.

El nen en aquesta fase es caracteritza per l'habilitat que va adquirint amb la percepció dels diferents aspectes o dimensions d'una situació i la comprensió de com aquests aspectes o dimensions es relacionen. El pensament fa ara més atenció als processos que als estats. Aquests canvis capaciten el nen per manipular conceptes, especialment si les coses i les idees que aquests impliquen no són alienes a la seva realitat. Així mateix, la parla del nen es fa menys egocèntrica en la mesura que té la necessitat de comunicar-se i l'obligació de reconèixer la importància de qui l’escolta.

Aquesta situació és diferent de la que verbalment es caracteritza en el nen a l'etapa anterior o preoperacional (de 4 a 7 anys), en la qual el nen tracta de satisfer més les seves pròpies necessitats verbals que les del que l’escolta. La major part de la parla d'un nen en aquesta fase no té, segons Piaget, intenció de comunicació. Així, l'actuació verbal tendeix a ésser repetitiva o de monòleg individual o col·lectiu. Per fer una mica de memòria, anem a veure quines eren les etapes que va marcant Piaget:

Les etapes de Piaget són les següents:

1. Etapa sensorio-motora (0 a 24 mesos):

• És anterior el llenguatge
• Es contempla l'existència d'un període holofrástic, i també al seu final donada per les primeres manifestacions simbòliques.

2. Etapa Preoperativa (2 a7 anys):

• Els esquemes comencen a ésser simbolitzats mitjançant paraules (parla telegràfica).
• L'última part d'aquesta etapa suposa el sorgiment de la socialització.
• El llenguatge aconsegueix un grau de desenvolupament notori. Aparició de les primeres oracions complexes i ús fluid dels components verbals.

3.Etapa d'Operacions concretes (7 a 12 anys):

• Adquisició de regles d'adaptació social.
• S'aprèn que és possible transformar la realitat també a través del llenguatge.

4.Etapa d'Operacions Formals (12 a 15 anys):

• Sorgeixen veritables reflexions intuïtives sobre el llenguatge, judicis sobre acceptabilitat i/o gramaticalitat d'oracions tractant-se d'una intuïció conscient.

Imatges extretes de:

• http://blocs.xtec.cat/audicioillenguatge/files/2009/01/llengua.jpg
• http://eljardindeinfancia.com/wp-content/uploads/2008/12/bebe-interactua.jpg
• http://www.awakeningmind.org/images/portal/sm_awmlogo_gold.jpg
• http://www.projusticia.es/Madridfebrero/documentos/ninos%20jugando.jpg
• http://1.bp.blogspot.com/_R4dtNpiMVm0/Rjt9631gJOI/AAAAAAAAAAs/5aNpwE0vB-s/s400/manos%2Bcara%2Boreja.jpg