Retalls d'una vida intensa per Josep Grau Jofre, poeta i escriptor.

Article publicat a El Ter número 65 (agost 2001)

L'Antoni Pous i Argila va néixer a Manlleu el dia 21 de juny de 1932. Va estudiar humanitats al Seminari Menor de la Gleva i filosofia i teologia al Seminari de Vic.

Vaig conèixer en Toni l'any 1949, durant la convalescència d'una tisi, malaltia de moda en aquell temps, que l'obligà a allitar-se. Assegut als peus del seu llit vaig passar hores i hores, dia rere dia, conversant amb aquell noi que em sorprenia constantment. Aquesta coneixença va marcar la meva vida: Mossèn Cinto, Maragall, Carles Riba, J.V. Foix, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres, tenien el Santuari en aquella habitació i jo, pobre de mi, vaig convertir-me en un devot. Ben aviat vaig entrar en el món dels lletraferits.

L'any 1949 en Toni, per fer salut, va fer estada a Cantonigròs, on conegué Joan Triadú que hi residia amb idèntic propòsit. En Toni baixà de Cantoni transfigurat, talment com si hagués davallat del Tabor.

Per Joan Triadú va conèixer Carles Riba. Tal com diu Segimon Serrallonga ja als divuit anys irrompé en el món literari amb una força vital de tal mena que se n'esbalaïen i se n'admiraven els prohoms d'aquella època obscura i difícil, Foix i Riba entre d'altres. Carles Riba el batejà de seguida amb el nom de poeta del foc i de foc eren els seus primers versos, com de foc era la seva pròpia vida.

L'any 1951 Carles Riba prologà, en forma de carta dirigida a l'Antoni Pous, l'antologia Estudiants de Vic. L'any 1952 enllestí el recull de poemes L'inútil plor i deixà d'escriure poesia. La celebració, a Manlleu, de la Missa Nova esdevingué una festa de poesia i d'afirmació.

Va completar els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i, en espera de fer els estudis de filologia, va fer una estada a Igualada on fundà el grup Lacetània, la revista Textos, literatura i societat i la col·lecció Quaderns de lacetània. El 1963 se'n va a Alemanya a estudiar filosofia, literatura i lingüística a la Universitat de Tübingen on, a partir de 1965, dóna cursos de llengua i literatura catalanes. El 1970 hi organitzà els Jocs Florals. Durant l'estada a Alemanya va traduir Walter Benjamin (fou el primer traductor d'aquest autor a la llengua catalana) i Hegel. També va traduir a l'alemany, juntament amb Johannes Hösle, una antologia de poetes catalans.

En ocasió del cinquantè aniversari de la mort de Walter Benjamin, la crítica va reconèixer que la introducció del llibre constituïa un dels assaigs més brillants i clars que existeixen sobre el filòsof. També es va dir que la lectura d'aquesta introducció donaria oportunitat al lector de comprovar la lucidesa i la intel·ligència del poeta de Manlleu, sens dubte una de les personalitats que cal recuperar de l'ostracisme.

De 1971 a 1976, sense deixar els cursos de Tübingen, va ocupar un lectorat a la Universitat de Zuric; va traduir Paul Celan, va escriure El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d'Urgell i deixà gairebé enllestida una tesi doctoral sobre Ramon Llull, i escrigué el recull Zürichsee. L'any 1976 morí a Barcelona el 6 d'agost i fou enterrat a Manlleu l'endemà.

Poc després de la mort de l'Antoni Pous deia l'Avui que acabava de desaparèixer un dels homes més radicalment compromesos en el combat per la dignitat i la veracitat de la literatura que hagin passat pels Països Catalans, combat que ell manà amb tanta d'energia a Catalunya com a l'estranger. En un altre article en el mateix diari en Joan Triadú deia: “Antoni Pous morí el 1976, després d'una obra breu però intensa, excepcional com ell, i d'una relació personal mítica”.

nota: Text llegit per l'autor durant l'acte L'altre club dels poetes morts-recital de poemes d'autors manlleuencs d'ahir, celebrat a la Rierola el 15 de setembre de 1995