SOTJA A CADA HORITZÓ UN INDESXIFRABLE

Sotja a cada horitzó un indesxifrable

ponent –segur de llur espera. Jo

pels viaranys del temps irremeiable-

ment camino vers l’exaltació

de la seva besada.

Maduresa

de sang i de silencis en el vent,

damunt de les muntanyes frontereres –

per tu, totes les coses són més pures,

quan les has exhaurides, i donades

amb el gest exultant de les parteres.