ET VAIG CONÈIXER PERQUÈ JA ET SABIA

Et vaig conèixer perquè ja et sabia.

T’havia des de sempre dut pels meus

camins que em feies, rosa del meu dia,

t’has mirat sempre en mi i ens hem fet lleus.

Totes les primaveres eren teves

i et coronaren de tirabuixons:

vida de pètals, vori, i les treves

de fruita amorosint-se en cels pregons.

Et refàs lluny de mi, avui. I et mires

arborescent de flames quan em consums

creant-te a l’ombra de les teves llums

asserenades

–verge secreta que de tu fugires.