VESPRE ESTREMIT D’ARDÈNCIES BATUDES
Vespre estremit d’ardències batudes.
Incansable en la sang de tots els morts
el vent glateix les portes de la fosca
en tu, extrem, torturat per l’engany
que ens adolla i l’oblit immutable.
Això sóc: rebel de xiprers pels teus
cementiris en un escorç de flames.
La nit s’embriaga d’ombres d’esquelet
i el vespre en un crit de dolor s’apaga.
