I TOT SERÀ FELIÇ EN EL PLOR I LA SANG

I tot serà feliç en el plor i la sang

torturada: creixeran els arbres en un vent

de pluja, els arbres que es busquen insistents

a les bromes; i la llum a les ortigues

mentre recorda la llei que es fa en nosaltres.

Armats amb l’espasa esgaiarem els llacs

i els himnes quan la mort irreal ens clavi

la palma –i l’oblit serà estrany en un dolç

inefable. Reconeixerem la riba, totals, com déus

en el Déu que ens anihila perfent-nos.

I clamarem, creuats, les banderes dels rius

que s’estenen en Mars sense fites

on la boca del just és un dofí ple d’ocells.

I això serà avençar per dintre de Déu,

dòcils al crit i a l’inici, mentre la paraula

i jo engendrem el foc per semblança.

Parlarem com orats un mot difícil

i Déu somriurà escoltant-nos.