L' I.E.S. Ausiàs March gaudeix de la gran sort de tenir un parc just al costat de l'institut: el Parc Cervantes que és un dels parcs més significatius de Barcelona. Per això, el Crèdit de Síntesi dels alumnes de 1r d'E.S.O. gira entorn al Parc Cervantes. Cada departament s'ha fixat un propòsit de treball respecte el parc i el Departament de Llengua i Literatura Catalanes demana que els alumnes creïn un text inspirat en el parc.

Aquí en teniu unes mostres:

El parc Cervantes

 

L'aire suau que passa pel parc,
Entre les branques dels arbres s'escapa suaument.
Als homes els agrada fer footing dins del parc
I a les dones passejar tranquil·lament.

Els nens es gronxen observant els núvols blancs
I els més grans fan estudis sobre la vegetació.
Els gossos s'ho passen bé perseguint els ocells
Que amb prou feina es poden escapar.

Rubèn Senent

 

El Marc i Jo

Anàvem pel parc i vam decidir d'anar a fer quatre xuts amb la pilota. Vam escollir dos arbres, un pinyer i un roure molt antic, perquè ens fessin de porteria. El Marc es va posar de porter i jo li anava fent xuts però en un dels xuts molt potent que vaig fer va impactar en tot el tronc del roure i es va començar a il.luminar de molts colors i una llum blanca em va cegar i em vaig desmaiar, em vaig despertar mig confós i li vaig preguntar al Marc, si es trobava bé, ell em va contestar que si, i els dos ens vam aixecar del terra i vam veure que tot el parc havia canviat, estava ple de deixalles, ja gairebé no hi havia arbres, no es sentia cap soroll dels ocells, i una autopista passava per sobre del parc, li vam contestar a un home que havia passat , i en quin any estàvem i l'home ens va contestar: què esteu de broma? La gent va començar a llençar deixalles i en estar el parc en tal mal estat el govern va decidir talar els arbres i construir l'autopista i estem a l'any 2015. com podia haver canviat tant en tan poc temps? Vaig pensar, i llavors va tornar a apareixer la llum blanca i vam tornar a la nostra època i desde aquell dia vam cuidar el parc i vam anar a netejar-lo un cop a la setmana, però sempre que hi anem a passejar tenim cura de no embrotar-lo gens.

Víctor Santaliestra

El parc Cervantes

 

Els arbres florits
Amb les seves flors precioses.


Aquells arbres verdosos
I gegants alhora.


Caminar per la gespa
És plaer del rei.


El cant dels ocells
Ressona a tot el parc.


Les formigues treballen de valent
Transportant el seu aliment.


Els avis juguen en un racó
A les cartes o a la petanca.


I aquells infants tot
somrient
Juguen feliços i contents.

 

Víctor Santaliestra

El parc Cervantes i els vampirs

Fa molts anys en el Parc Cervantes van començar a aparèixer persones mortes. Es desconeixia la causa de les morts, però la policia va anunciar per la televisió que per la seguretat no entressin en el parc.
Uns joves van entrar en el parc per fer-se els valents davant les seves núvies. Les núvies van esperar durant mitja hora, però a veure que no tornaven també es van endisar en el parc a buscar-los. Els dos nois i les dues noies van aparèixer morts.
Un rodamón que dormia en el parc va veure qui havia provocat les morts d'aquelles persones. El rodamón va explicar que el que estava provocant les morts era un vampir amb unes ales molt grans i la pell d'un color blavós. Ningú no se'l va creure i van pensar que estava boig i el van transportar a un manicomi.
El vampir s'havia que l'havia vist el rodamón i el volia matar perquè no pugui provar que existia. Aquella mateixa nit el vampir va anar al manicomi, que estava molt vigilat, i va matar als guàrdies de l'entrada, seguidament va anar a l'habitació on era el rodamón però ell ja havia marxat, el vampir el va buscar per tot l'edifici, però no el va trovar. Quan ja marxava se'n recorda que li faltava per mirar al lavabo, el vatrovar en el lavabo de les noies.
Quan estava a punt de matar-lo van aparèixer "Els homes de negre" i amb les seves superpistoles no van deixar ni una gota de la seva sang.
Els homes de negre es van posar les ulleres, van treure el desmoralitzador i es van inventar una història perquè no recordés res.
Així el Parc Cervantes va tornar a la normalitat amb els nens jugant, els senyors corren i els jubilats jugant a les cartes.

Daniel Senent

El parc Cervantes: " El virus virtual "

L'11 de Maig de l'any 2050 el parc Cervantes va canviar molt. Els seients eren súper tecnològics, els jocs dels parcs eren més moderns, però l'única que no va canviar del parc van ser els arbres. La seva naturalesa continuava en el parc atraient més persones al Cervantes. Un dia, un virus virtual es va escampar per tot el parc convertint els arbres en arbres virtuals. La gent es va assabentar del que va passar i ho van informar al ajuntament. L'alcalde va demanar als encarregats del parc que salvessin els arbres ells mateixos amb un equipament molt avançat que els hi van cedir els de la Generalitat. Els cuidadors van tornar al parc per tornar els arbres al seu estat normal.
El virus que estava en els arbres va atacar als encarregats del parc, però ells es defensaven gràcies a uns vestits protectors de l'ajuntament. Després els cuidadors van contraatacar amb l'antídot.
Aquell virus virtual, va ser exterminat definitivament, tornant els arbres a la seva forma original.

 

Carlos Blanco