Elaboració d'un herbari

 

Què és un herbari?

Un herbari és una col·lecció de plantes seques, generalment premsades, que es poden conservar indefinidament. Als herbaris totes les plantes estan ordenades amb criteri científic, segons la família a la qual pertanyin, i identificades pel seu nom científic.

 

Què és el nom científic?

Nom científic

El nom científic serveix per anomenar qualsevol organisme que visqui o hagi viscut en el nostre planeta. Per exemple Tyranosaurus rex, Homo sapiens o Pinus pinea.

Aquest nom identifica a cada espècie internacionalment i es el mateix per a tot el món.

El nom científic resulta de la combinació de dos noms, el nom de gènere i el nom d’espècie, que s’escriuen en llatí o se’ls hi posa una terminació llatina.

Aquesta manera d’anomenar els organismes es coneix com a nomenclatura binomial (amb dos noms).

Carl Linné (1707 - 1778) creador del nom científic

També el trobem com a Carolus Linnaeus (llatí), Carl Linné (francès), Karl Von Linne (alemany) o Carlos Linneo (espanyol)

Carl Linné

Linné va ser un gran científic suec, que, entre d’altres aportacions, va assentar les bases de la classificació i nomenclatura dels organismes segons una sèrie de categories jerarquitzades (espècies, gèneres, ordres, classes i regnes).

En la seva obra Philosophia botanica (1751) va proposar la denominació binomial de les espècies. Aquest sistema ha estat adoptat internacionalment tant en botànica, com en zoologia i microbiologia.

Nom de gènere

El nom de gènere correspon a una sèrie d’organismes que són molt semblants entre si però,  no tant com per ser de la mateixa espècie. S’escriu amb l’inicial amb majúscula, com ara Homo.

Nom d’espècie

El nom d’espècie apareix tot en minúscula. Quan s’escriu amb ordinador, els dos noms van en lletra cursiva, també anomenada itàlica. Quan s’escriu a mà es subratlla.

amb ordinador => Olea europea (olivera)

a mà =>Olea europea

Moltes vegades, sobretot en botànica, el nom científic va seguit d’una inicial en majúscula o d’una abreviatura. Aquestes inicials són també internacionals i corresponen al primer botànic que va descriure i anomenar l’espècie.

Olea europea L

L de Linné, cognom del botànic que la va descriure i li va donar el nom científic.

 

Casos particulars

  • Quan no se sap quina espècie és, però si el gènere, s’escriu sp. en lloc del nom d’espècie.

Rosa sp.

  • Si es parla de manera seguida d’espècies del mateix gènere es pot escriure només la inicial del gènere.

Platanus orientalis, P. occidentalis

  • En el nom d’algunes espècies apareix una x entre el nom de gènere i el d’espècie. Això vol dir que es tracta d’un híbrid, és a dir, el resultat de encreuar dues espècies diferents.

Platanus x hispanica híbrid de P. orientalis (europeu) i P.  occidentalis (nord-americà)

  • Les lletres ssp. indiquen que es tracta d’una subespècie.

Quercus ilex ssp. rotundifolia (alzina de fulla rodona o alzina continental)

 

Des de quan es fan herbaris?

La idea d’elaborar col·leccions sistemàtiques de plantes seques es deu al botànic italià Lucca Ghini (1490-1556) que va publicar el primer herbari en 1544. El mateix any va fundar el jardí botànic de Pisa.  Ghini va influir molt en la botànica del seu temps i  va ser el mestre d’alguns dels millors botànics de la seva època.

Lucca Ghini

A Catalunya és de destacar l’herbari de la família Salvador que eren farmacèutics i naturalistes de Barcelona. El primer membre conegut de la qual va ser Joan Salvador i Boscà (1598 – 1681).

L’herbari dels Salvador que conté 3.867 exemplars es deu sobretot al seu fill Jaume salvador i Pedrol (1649 -1740)) i al seu net Joan Salvador i Riera (1683-1726). Aquest herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona i es considera un dels herbaris més antics d’Europa.

Joan Salvador    Jaume Salvador

Actualment podeu consultar els anomenats herbaris digitals o virtuals,  amb fitxes que contenen fotos i dades de milers d’espècies.

També es poden veure a Internet els exemplars dels herbaris històrics que han estat escanejats.

Nerium oleander (baladre, adelfa) Exemplar de l'herbari original de Carl Linné

Per a què serveix un herbari?

Un herbari es un material d’investigació molt important. Totes les espècies tenen com a referència un exemplar d’herbari determinat. És el que s’anomena l’exemplar tipus o holotipus de l’espècie, utilitzat com a model per a la descripció i classificació de l’espècie.  Els exemplars dels herbaris són plantes reals que permeten comparacions i distingir una espècie d’una altra en cas de dubte. També donen informació sobre la distribució d’una espècie.

Donat que els herbaris contenen el teixits de plantes reals, simplement assecats, permeten prendre mostres per estudis a nivell molecular, inclosos els d’ADN.

Des del punt de vista didàctic els herbaris faciliten l’estudi i el coneixement de les plantes. A més de fomentar el treball sistemàtic i les facultats d’observació.

Tampoc s’ha de menysprear la possibilitat de servir d’excusa per a passejar, fer excursions i conèixer millor el nostre entorn i practicar una modalitat de col·leccionisme. A aquesta activitat se l’anomena herboritzar.

Botànic herboritzant

Com es fa un herbari?

Primer de tot cal herboritzar

El primer pas per fer un herbari és herboritzar, és a dir anar a collir les plantes.

  • Si la planta es petita s’agafa sencera amb arrels i tot, però sense terra!
  • Si la planta és gran es tria un fragment de branca que contingui fulles senceres i l’extrem per un brota. Pot ser convenient tallar la branca amb tisores. Tingueu en compte la mida del paper que fareu servir per muntar l’herbari.
  • És molt important agafar flors en el cas que l’exemplar estigui florit. En el cas de les plantes presentin flors masculines i flors femenines per separat, s’han de recollir els dos tipus de flors.
  • Els exemplars es fiquen en bosses sense xafar-los i  es pren nota del lloc de recol·lecció i les seves característiques. Si pot ser: localitat, altitud, dades i nom del lloc, ecologia, tipus de terra, inclinació, exposició al Sol, data i nom del recol·lector i tot el que creieu interessan.

Premsar i assecar

  • La planta es premsa, quan abans millor, entre paper de diari per assecar-la el més ràpidament possible. Abans de tapar-la us heu d’assegurar que quedarà en una bona posició, el més natural possible, i afegireu un retall de paper amb les dades de la recol·lecció, un nom o un número que permeti identificar-la posteriorment.
  • Si fa calor i la premsa està en un lloc ventilat, la planta s’asseca en pocs dies.

 Muntar l’herbari

  • Una planta està totalment seca quan s’aguanta horitzontalment com si fos de cartró.
  • El col·loca la planta sobre el full o la cartolina on hagi d’anar i es subjecta amb el mínim de cinta adhesiva possible. Per exemple una mica per agafar la tija principal en un sol punt o dos.
  • Al full definitiu es posa una etiqueta amb el nom científic, la família, els nom vulgars, la data i el lloc de recol·lecció, o bé tot això s’escriu en el mateix full on heu posat la planta.
  • A part, a la pàgina del costat o a la següent, heu d’afegir una fitxa segons el model que teniu al final. El número de mostres ha de ser entre 6 i 8.

 Material necessari per a herboritzar mostres d’arbres i arbusts

  • bosses grans de plàstic o de paper (de supermercat, de botiga o d’escombraries)
  • tissores
  • una llibreta petita i llapis per anotar les dades del lloc de la recol·lecció i altres observacions
  • guants de jardiner (opcional, per si les plantes tenen punxes)

 Material necessari per a premsar els exemplars

  • tants diaris com exemplars volguéssim premsar
  • planxes de fusta, aglomerat, cartró gruixut etc per col·locar entre els diaris que continguin les plantes
  • pes, com ara llibres, totxos, garrafes amb aigua etc. per fer pes o bé serjants o mordasses per pressionar les plantes entre el paper de diari.
  • retalls de paper i llapis per anotar la data de recollida i el lloc i posar-los junt a la planta

 Material necessari per a muntar l’herbari

  • fulls de paper o cartolina de la mida que hagueu triat (mínim DINA4)
  • cobertes o carpeta (les fundes de plàstic només es poden utilitzar si les plantes s’han assecat totalment.
  • tisores
  • cinta adhesiva

Enllaços

Herbaris

http://www.dipbot.unict.it/erbario_es/index.html

Què és un herbari. Història. Com es fa un herbari. (castellà)

Guies d’arbres, arbustos o plantes en general

http://www.ajmanresa.cat/web/contingut.php?id_menu=686&parent=673&idioma=1&area=4

Guia dels arbres dels carrers de Manresa. (català)

http://www.arbolesornamentales.com/

Tot sobre tots els arbres ornamentals i altres plantes de jardí dels carrers de Granada. (castellà)

http://www.granada.es/inet/warboles.nsf/

Ajuntament de granada. guia de parcs i arbres. (castellà)

http://herbarivirtual.uib.es/cat/nom_popular/index.html

Herbari virtual de les Illes Balerars. Fitxes de totes les plantes (català)

http://linnaeus.nrm.se/botany/fbo/welcome.html.en

Herbari original de Linné de més de 200 anys d’antiguitat (consulta virtual online)

http://biodiver.bio.ub.es/naturdigit/servlet/naturdigit.HomeServlet?

Natura digital. Universitat de Barcelona. Fitxes de totes les plantes silvestres(cormòfits) (català)