Bona
nit,
Ha
tornat Sant Jordi. Avui haurem complert amb el ritual-bonic
ritual-de visitar les parades;
de comprar llibres als menuts, a la parella...; de regalar una rosa a la
dona, a l’amiga, a la mare... Celebrem, així, la primavera i l’amor,
i el fet de pertànyer a un poble amb voluntat de ser tot preservant
la seua identitat. Aquest
vespre, com venim fent ja des del 1997, us oferim el Concert de Sant Jordi,
que combina poemes i cançons. Enguany us proposem poemes de temàtica
amorosa, tot i que amb la variant, a la segona part, que l’amor expressat
no ho serà cap a una persona, sinó cap a la pàtria.
Pel que fa a les cançons, recullen també els temes propis
del dia: les roses, la tradició cultural catalana, Sant Jordi, la
pàtria... Destaca el fet que en molts casos es tracta de poemes
musicats d’autors reconeguts: Salvador Espriu, Josep Ma. de Sagarra, Marià
Manent, Joan Maragall, Josep Carner o Gabriel Janer Manila. Enguany,
encara, volem fer tres esments especials. En primer lloc, un record destacat
per Andreu, fins ara director de Joventuts Unides, que va “pensar” i va
fer realitat aquest concert que, com hem dit, ja fa vuit anys que duem
a terme. En segon lloc, un record per Joan Todó, poeta local i popular
que fa poques setmanes que ens ha deixat. I, finalment, un record per Miquel
Martí i Pol, un gran poeta que també fa pocs mesos que va
traspassar. Tot recordant-lo, llegirem, per acabar aquesta presentació,
un breu fragment d’un article seu: “Breu elogi de l’amor”. “Regalar
una rosa a una persona estimada és un gest amb evidents connotacions
romàntiques. (...) Això, a parer meu, és ben significatiu
perquè, a més d’altres coses, vol dir que l’home actual,
assentat en un món en què la tècnica sembla que ho
regeix tot, encara actua, en el seu jo profund, mogut per estímuls
que el tornen als seus orígens, tot i que viatgi a velocitats supersòniques
i tot i que sigui capaç d’inventar ginys que poden destruir la humanitat
sencera en un girant d’ulls. Perquè enamorar-se és tan vell
com la mateixa vida, i estimar es fa igualment avui que cent, o mil anys
enrere. És una sort, penso jo, que el progrés, aquesta paraula
màgica amb la qual tan sovint ens omplim la boca, no hagi afectat
l’essència de la persona, i que aquesta encara se senti empesa per
uns vents de segles la força dels quals mai no serà capaç
de sotmetre al seu control.” Comencem
tot seguit el concert, que seguirà l’estructura habitual dels anys
anteriors, alternant poemes i cançons. Us els presentarem: Àlex
Daudén i Letícia
Tíscar. En
primer lloc, unpoema: “Bella de
vós, som amorós”, l’escriptor valencià del
s. XVI Joan Timoneda. Va ser un escriptor prolífic i va esdevenir
un dels més importants llibreters-editors de la seua època.
Col·lector de romanços, autor d’actes sagramentals i autor
de cançoners, entre els quals destaca Flor d’enamorats. El llegiran Alba Pruñonosa
i Xavi Fonollosa.
La primera cançó
serà tot un clàssic de la diada, Invocació a Sant
Jordi, el cant de la Coral Sant Jordi, amb música de Friedrich
Händel i adaptació d’Oriol Martorell. Aquesta peça destaca
el poder del cant en la millora de la humanitat.
Avui s’estrena com a directora
Núria Tomàs.
“Dóna’m la mà” és
un poema de Joan Salvat-Papasseit. Fou poeta, prosista i agitador social,
de formació autodidacta. El 1917, després de múltiples
oficis, va trobar feina com a llibreter i va connectar amb els moviments
d’avantguarda, sobretot el Futurisme. Un dels seus llibres més famosos
és El poema de la rosa als llavis.
El llegiran Mercè Cabanes
i Ramona Bândea.
L’elegia d’una rosa
és una cançó amb música de Tomàs Berdier
i text de Josep Carner, un dels poetes més destacats del moviment
anomenat Noucentisme, que cal situar durant la segona dècada del
segle XX, i alhora col·laborador de Pompeu Fabra en la tasca de
fixació de la llengua. El poema canta la mort d’una rosa gairebé
d’una manera instranscendent, sense destacar, sense a penes haver viscut.
El següent poema és
“Joia d’amor”, de Màrius Torres. Poeta lleidatà nascut el
1910 i que va estudiar medicina. Als 25 anys, però, va caure malalt
de tuberculosi i va ingressar en un sanatori on va escriure, en poc temps,
la seua obra. La catalanitat i l’espiritualitat són dos eixos importants
de la seua obra.
El llegirà Ana Tere Nula.
Continuem amb Diàleg,
un poema de Marià Manent musicat per Joaquim Maideu. Marià
Manent va ser poeta, prosista, traductor i crític literari i va
estudiar comerç i idiomes. Bon coneixedor de la lírica anglesa
del segle XX, la seua poesia té un component simbolista, tal com
podem veure en aquesta cançó, que reprèn el motiu
de la flor.
“No em preguntis, amor, per què
t’estimo” és de la poetessa Rosa Leveroni, nascuda a Barcelona el
1910. Va ser llicenciada en lletres i bibliotecària. Deixebla de
Carles Riba, va ser fundadora i col·laboradora de revistes literàries.
També es va dedicar a la traducció.
El llegirà Naya Bellaubí.
Les roses franques
és una altra cançó que tracta el motiu de les roses,
en una adaptació d’un poema de Joan Maragall. Aquest poeta, representant
destacat del moviment anomenat Modernisme, a principis del segle XX, va
exercir de periodista, va esdevenir la veu de la burgesia catalana i el
guia dels poetes del moment. També és autor de la teoria
literària d’arrel romàntica coneguda com la Teoria de la
paraula viva. En aquesta cançó, es canta la bellesa d’unes
roses lliures, que ningú arribarà mai a collir.
De Miquel Martí i Pol llegirem
un dels poemes del seu recull de poesia amorosa Estimada Marta.
Martí i Pol va treballar des dels catorze anys en una fàbrica
tèxtil del seu poble, fins que va contreure la malaltia de l’esclerosi
múltiple, que li va paralitzar el cos fins arribar a privar-lo gairebé
de la parla. A partir del 1975 va esdevenir un dels poetes més populars
en llengua catalana.
El llegirà Marta Reolid.
A continuació, una cançó
tradicional catalana, La dama d’Aragó, harmonitzada per Lluís
Millet. Molt semblant pel que fa a la melodia i al contingut a La dama
de Mallorca, lloa la bellesa d’aquesta dama capaç d’enamorar
a qualsevol.
Per acabar aquest grup de poemes
amoroses, llegirem “Faràs dos trucs i t’obriré la porta”,
de Feliu Formosa, poeta, actor, traductor, teòric i director de
teatre. Com a poeta, s’inclou dins la tradició simbolista.
El llegirà Cristina de
la Cruz.
Per acabar aquesta primera part,
la Cançó de bres per a una princesa negra, amb música
de Rodríguez Sabanes i lletra de Gabriel Janer Manila, pare de la
també escriptora Ma. de la Pau Janer. El poema s’inclou dins un
conte que segueix les característiques de la tradició popular:
els pares fan un pacte amb el vent segons el qual tindran una filla, però
quan arribe a una determinada edat, el vent tornarà per reclamar-los-la.
Encetem la segona part amb les
“Corrandes d’exili”, del poeta Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver.
Va ser també prosista, autor teatral i traductor. Nascut al si d’una
família de l’alta burgesia, la seua obra i la seua actitud personal
són una revolta constant contra els valors de la seua classe d’origen.
Va ser un dels membres del Grup de Sabadell. Les seues Corrandes, una manifestació
d’amor a la terra, han estat musicades per Ovidi Montllor i per Lluís
Llach.
Les llegiran Anna Sabater i David
Sanz.
Un altre poema popularitzat és
Vinyes
verdes vora el mar, de Josep Ma. de Sagarra, musicat també per
Lluís Llach. En aquest cas, sentirem una altra versió, feta
per Josep M. Torrell
“Lo pi de Formentor” és
també un poema molt conegut, musicat en aquest cas per Ma. del Mar
Bonet. El seu autor és Miquel Costa i Llobera, poeta i eclesiàstic
mallorquí creador de l’anomenada Escola Mallorquina, que hem de
situar a finals del segle XIX i principis del XX. Va ser també membre
de l’Institut d’Estudis Catalans tot just creat.
El llegirà Noelia Girona.
El Cant de vesprada i adéu
és una cançó tradicional alemanya harmonitzada per
Franz Burkhart. És l’adéu després de compartir un
dia en un ambient de companyonia i germanor.
El següent poema és
“Les tombes flamejants”, de Ventura Gassol. Nascut a la Selva del Camp,
milità des de molt jove en el moviment catalanista i en proclamar-se
la República Catalana, fou nomenat conseller de cultura. La seua
poesia connecta amb el Noucentisme i reflecteix un patriotisme optimista.
També va escriure narracions.
El llegirà Wadia Elbacha.
Continuem amb L’hereu Riera,
una cançó tradicional catalana força popular fins
i tot als nostres dies, en una harmonització de Cumellas Ribó.
“L’emigrant” és un poema
de Jacint Verdaguer popularitzat per la seua versió musicada i pel
seu contingut d’enyorament i d’amor a la pàtria. De Jacint Verdaguer,
a qui vam dedicar el Sant Jordi de 2002, podem recordar que va ser el nostre
gran poeta romàntic i una de les figures destacades de la Renaixença.
El llegirà Neus Garcia.
Una altra cançó
tradicional catalana força coneguda és Muntanyes de Canigó,
harmonitzada
per Nadal Puig. La cançó expressa el profund enyorament de
l’estimada, que només la presència d’un rossinyol pot apaivagar.
Un altre poema molt conegut és
“Assaig de càntic en el temple” de Salvador Espriu. Aquest poeta,
prosista, dramaturg i crític va ser un gran coneixedor de la cultura
clàssica i de la judeocristiana. Són constants en la seua
obra la puresa lingüística i el tema de la mort. Amb La pell
de brau esdevé un símbol de la veu contestatària a
la repressió de la dictadura franquista.
El llegirà Borja Iranzo.
El Cant del poble,
subtitulat Himne de Catalunya, és un text de Josep Ma. de
Sagarra musicat per Josep Anselm Clavé i Amadeu Vives. Sagarra,
que a més de poeta va destacar també com a dramaturg i novel·lista,
dóna a aquest poema la força d’un veritable cant patriòtic.
El darrer poema d’aquesta nit
serà “No puc dir el teu nom”, de Vicent Andrés Estellés,
poeta i periodista, màxim exponent de la poesia catalana al País
Valencià. El seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes,
i el seu arrelament a la terra li valgueren el Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes de l’any 1978.
El llegirà Marta Verge.
Acabem el concert d’enguany amb
l’altra cançó sobre la diada, Senyor Sant Jordi, un
poema de Salvador Espriu musicat per Francesc Vila: un cant a la pau, a
la justícia, i una defensa explícita de la llengua catalana.
Que hagueu tingut una feliç
diada i que el concert us haja agradat.
Bona nit i fins a l’any que ve!