|
|
1. Situació
La Sénia és
un municipi de la comarca del Montsià i un dels més meridionals
de Catalunya. Els 108 km2 del terme limiten pel costat del
Matarranya amb Beseit, pel Baix Maestrat amb Fredes, la Pobla de Benifassà,
el Ballestar i Rossell; amb Ulldecona i el Mas de Barberans pel costat
del Montsià, i amb Roquetes i Alfara de Carles pel Baix Ebre.
El riu de la Sénia marca la divisió administrativa entre
el Principat i el País Valencià, però els mercats
d'influència es reparteixen a banda i banda (Tortosa i Vinaròs).
Cinc carreteres radials
arriben a la localitat des de Rossell, la Tinença de Benifassà
(via molt estreta que els seniencs fan servir pràcticament només
amb objectius turístics), Sant Rafel i Ulldecona, la Galera (les
dues darreres han estat condicionades molt recentment) i Mas de Barberans.
Hi contrasta fortament la xarxa de pistes forestals que s'estén
per la zona muntanyosa del terme tot constituint una zona important pel
que fa a les activitats excursionistes que aprofiten l'avinentesa de llocs
propers com la font de Sant Pere, el pantà d'Ulldecona o el mateix
massís dels Ports, de gran valor natural.
2. Dades històriques
És incert l'origen
del poblament. El mot sínia dóna lloc al topònim
actual a partir de l'arrel àrab. No se sap si el lloc estava
ja organitzat en època sarraïna o amb anterioritat, tot i que
el traçat d'alguns carrers recorda l'estil àrab.
L'any 1232, Hug de Folcalquer, mestre d'Amposta, li concedeix la propietat
al tortosí Guillem de Moragues, el qual donà carta de poblament
a 21 veïns el 1236. Així mateix, el lloc de Refalgarí
fou donat a repoblar per Guillem de Montcada el 1242 sense èxit
(ja es considera despoblat al s. XVI). Tampoc no va reeixir l'intent
el 1238 de poblament del lloc anomenat la Vallcanera.
El 1416 marca la fi de la
dependència senienca en relació a la Comanda d'Ulldecona
quan aquesta capitulà davant les tropes de Joan II que en confirmà
la separació.
Des del s. XIV es tenen
dades sobre antics plets per les aigües del riu de la Sénia:
es conserva, per exemple, un document del canareu Miquel Figueres (advocat)
que es queixa, el 1897, de l'ús que en fan els molins fariners amb
la consegüent retenció de cabal. El 1963, el Tribunal
Suprem dóna prioritat a la Sénia en l'ús d'aquesta
aigua.
A les guerres carlines la
Sénia viu episodis força crus amb l'actuació de Ramon
Cabrera que ocupà el poble (1833 - 1840) i el fortificà.
La fi de la primera Guerra Carlina ve marcada per la derrota de Cabrera
a mans d'O'Donnell. D'aquest any (1840) es recorda especialment l'anomenada
"acció de la Sénia".
Remarquem, igualment, el
naixement del Centre Obrer (1921) amb una considerable tasca cultural fins
el tancament després de la Guerra Civil.
En sorgí la candidatura
republicana de 1933 que obtingué la majoria absoluta a les eleccions
municipals. Durant la Guerra Civil cal fer esment d'una col·lectivitat
de la CNT, nascuda el setembre - octubre del 36, que comptava amb terres
comunitàries, una cooperativa, menjadors comunitaris, barberia i
un parell de fàbriques. Uns 400 col·lectivistes hi
treballaren fins al maig del 37.
De la història recent
hem de recordar, a més, que aquestes terres es van veure afectades
pel reequilibri territorial que la Generalitat republicana assajà
en dividir-les en el Montsià i el Baix Ebre. Tortosa seguiria sent,
encara, el centre hospitalari més proper per a una i altra comarca,
el lloc on anar a pagar els impostos o a renovar el D.N.I. Amposta
representa, en aquest sentit, una influència secundària.
La situació geogràfica del poble, a cavall entre Catalunya,
València i Aragó ha propiciat des de sempre intenses relacions
(especialment amb el País Valencià). Treballadors i estudiants
d'arreu de les comarques creuen diàriament unes divisions administratives
que no coneixen raons naturals: els pagesos d'Alcanar tenen moltes finques
al terme de Vinaròs, la gent de Sant Rafel i Rossell ve a treballar
a la Sénia i tots plegats gaudeixen del paisatge dels Ports en el
temps de lleure...