PASSAT I PRESENT DE L’INS MARGARIDA XIRGU

L’Institut Margarida Xirgu, al número 56 de la travessera de Collblanc. Els alumnes li diuen el Marga. Els profes acostumem a anomenar-lo el Xirgu. Sembla només un edifici, com tants d’altres. Només? No. Les parets, les façanes, són tan sols la pell d’un ésser que viu, que té cor i que té ànima: la tasca docent i el fruit de l’aprenentatge.

El naixement del Xirgu, com no podia ser d’una altra manera, fou força complicat. Però, això sí, molt desitjat. Corrien els darrers anys de la dècada dels setanta. Els instituts d'Hospitalet, estaven cada cop més massificats perquè les generacions del baby boom dels seixanta arribaven a l'edat d'estudiar secundària. Eren els anys que començava el BUP i l'overbooking amenaçava la comoditat a les aules i, per tant, la qualitat de l'ensenyament. Calia un nou institut. Però, com sempre, van topar amb l’administració de torn que rebutjà el projecte per manca de diners. Els barris de Collblanc, la Torrassa i la Florida eren els més afectats per l'escadusser nombre de places així que van posar fil a l'agulla! Havien de fer sentir la seva veu i vaja si ho van fer! Octavetes, manifestacions, talls de carrers...

La reivindicació ciutadana fou una bona eina de pressió i el 1979, gràcies a la demanda popular, l’administració concedí la creació d’un nou centre de secundària: l’institut núm. 6 de l’Hospitalet. Amb aquest nom tan fred i tan impersonal no anàvem enlloc. Poc temps després, els estudiants van proposar una llista de personatges il·lustres per rebatejar el centre que tant havia costat d’aconseguir. Per votació, va guanyar Margarida Xirgu, la gran dama del teatre i des de llavors, se’ns coneix pel seu nom.

El curs 80-81, començà l’activitat acadèmica impartint BUP. El COU va venir una mica més tard. Ja teníem institut! Però no teníem on anar. Així que, provisionalment, ens van instal·lar al casalot del Parc de la Marquesa, el que ara acull l’Escola d’Adults. No s’hi estava malament. Era petit, però acollidor i, al començament, tampoc teníem la quantitat d'alumnes que matriculem actualment. A més, era tan agradable viure just al mig d'un parc! Era, com qui diu, el pati de l’institut.

Mentrestant anaven construint el nou edifici, aquest on som ara. Ens hi vam traslladar el 1986 i hem continuat treballant amb tenacitat i il·lusió fins ara.

L’activitat acadèmica del Xirgu s’assembla molt a la de qualsevol altre centre docent: classes, exàmens, algunes sortides, normes, disciplina... però tenim altres coses que ens fan diferents, que formen part dels nostres trets d’identitat.

Un centre com el nostre, que porta el nom d’una gran actriu, no podia deixar de promoure el gust pel teatre. Des dels inicis, hem tingut grups d’alumnes que els ha agradat actuar. De fet, alguns encara s’hi dediquen a la companyia Strómboli. Des del 2006, estrenem almenys una obra a l’any, normalment per Sant Jordi. Hem actuat, no només a la Sala d’actes de l’institut sinó també a l’Auditori de la Torrassa i, fins i tot, al teatre Joventut. Entre les darreres obres que hem presentat comptem “La casa de Bernarda Alba”, “Cuatro corazones con freno y marcha atrás”, “Don Juan Tenorio”, “Romeo y Julieta” i “La dama boba”.

També hem tingut convidats d’excepció que han vingut a fer-nos xerrades dels temes més diversos. Escriptors com Emili Teixidor, Jordi Sierra i Fabra, Bernat Romaní o Antònia Carré ens han donat una altra visió dels seus llibres; l’actor i director Jose Corbacho, que coneix bé l’ambient dels instituts, va muntar un col·loqui improvisat on tothom hi podia dir la seva; i la Josefina Piquet, de l'Associació de Dones del 36, ens va narrar l'horror de la guerra i l'exili des dels ulls d'una nena de 5 anys.

Als nostres nois i noies els agrada, com no?, sortir de la rutina de les classes convencionals i el centre ho aprofita per injectar-los altres tipus de continguts: els valors solidaris, com el projecte Cicerone; viure l'experiència mediàtica com les visites a Ràdio Florida i TVE o el programa que ComRàdio va venir a fer a la nostra sala d'actes. Com veieu, intervencions del to més divers per aconseguir el nostre objectiu de formació integral.

El Xirgu sap reconèixer el valor de la feina ben feta del seu alumnat. Per això exposem els treballs més destacats: cartells per commemorar la diada de Sant Jordi, màscares, maquetes, reproduccions d’estris prehistòrics, treballs artístics... Volem que tots vegin la tasca dels companys i aprenguin a apreciar-la.

Afavorir la convivència és un dels objectius prioritaris. Aquí, el Pla de l’Esport i l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, l’AMPA, juguen un paper importantíssim animant el nostre jovent a participar en activitats extraescolars, especialment les esportives. El bàsquet o el futbol els fa prendre consciència d’equip i això sempre està per damunt de qualsevol diferència. A més, els entrenadors dels diferents equips, acostumen a ser ex-alumnes cosa que ajuda a reforçar la pertinença al centre.

La diversitat cultural del barri i, per tant, també del nostre institut, fa imprescindible donar a conèixer les nostres tradicions. Cada trimestre hi ha una celebració important: Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi on, docents i estudiants, gaudim junts de la festa.

Per Nadal, es convoca un concurs de guarniment d’aules que és prou exitós. Els diferents grups rivalitzen en la millor decoració. També hem muntat un pessebre vivent, amb profes o amb alumnes.

Per Carnestoltes, evidentment, s’organitza un concurs de disfresses on tots, ensenyants i ensenyats, participem individualment o en comparses. I, a sobre, hi ha premis! L’AMPA patrocina el concurs i dóna els trofeus als guardonats que han estat elegits per un jurat format, novament, per professorat i alumnat. El resultat demostra amb creativitat i imaginació no cal un gran pressupost.

Per Sant Jordi, els actes són més formals però no per això menys celebrats. Els nostres nois i noies participen activament en el certamen literari i col·laboren en lagala de lliurament de premis amb actuacions teatrals, musicals, i amb la lectura de textos en totes les llengües del centre, les que s’imparteixen i les que es parlen. Tothom hi és convidat a compartir la festa del llibre.

En totes aquestes celebracions, els alumnes de 1r de batxillerat organitzen diferents activitats: tornejos de futbol, bàsquet, voleibol, ping-pong, campionats de vídeojocs, tallers de perruqueria, maquillatge, fabricació d’espelmes... També instal·len al porxo una paradeta amb entrepans, pastissos casolans i xocolata desfeta.

Pel que fa al rendiment acadèmic, només podem dir que, com a qualsevol centre docent, depèn de les promocions. Hi ha fornades de tot. La majoria, però, són bones. Prop del 80% aconsegueixen el graduat en ESO i, d’aquests, una part important continua al centre estudiant batxillerat. Els alumnes que es presenten a selectivitat, aproven gairebé tots, amb comptades excepcions.

Històricament, el nostre alumnat, sempre sota la inestimable tutela dels seus professors i professores, ha anat acumulant un munt de premis en el decurs dels anys. Premis que són fruit de la bona tasca del professorat i del profit que d’aquesta tasca en treuen els nostres nois i noies. Vet aquí la nostra col·lecció:

  • 1995: Premi Baldiri Reixach pel treball Explorem el nostre patrimoni lexical d’alumnes de 2n de BUP.
  • 1998: Premi Nacional de Batxillerat.
  • 1999: 1r premi en el IV Concurs de Webs de Ciència.
  • 2000: Premi de 600€ (llavors unes 100.000 ptes) per al treball de recerca Estudi limnològic de la riera de Vallvidrera.
  • 2003: I Premi Leandre Colomer per l'estudi La història recent de Catalunya en la memòria
  • 2003: Premi Europa a l'Escola per a alumnes de 2n de Batxillerat
  • 2003: Premi Joves Economistes, atorgat pel Col·legi d’Economistes, per a alumnes de 4t d'ESO per la millor idea d'empresa.
  • 2004: a les V Jornades Científiques i Tecnològiques de l'Hospitalet, premi en l'àmbit social pel treball El franquisme. Històries de la vida quotidiana realitzat per alumnes de 4t d’ESO.
  • 2004: a les V Jornades Científiques i Tecnològiques de l'Hospitalet, en l'àmbit tècnic-experimental, Menció d’Honor pel treball de recerca M'ho diu el nas. Elaboració de perfums, realitzat per alumnes de 2n de batxillerat.
  • 2008: a les IX Jornades Científiques i Tecnològiques de l'Hospitalet, premi en l'àmbit d’expressió (comunicació i informació) pel treball de recerca d’alumnes de 2n de batxillerat.
  • 2009: diploma Enginycat al treball TIC reaccionant. Col·lecció de vídeos de Química pràctica, elaborat per alumnes de 2n de batxillerat com a reconeixement del talent científic en aquest programa d’impuls a les enginyeries i les vocacions científico-tècniques.
  • 2009: finalista del concurs d’oratòria en català, castellà i anglès a la Nit de l’Educació.
  • 2010: Distinció Blanquerna de la Universitat Ramon Llull pel treball Renal trasplant, realitzat per una alumna de 2n de batxillerat.
  • 2010: Premi Extraordinari de Batxillerat.

Estem molt orgullosos de tot aquest reguitzell de premis perquè el seu triomf és també el nostre.

Totes aquestes activitats, tot el que ens fa diferents, tot el que vivim al Xirgu, té un portaveu: la nostra revista, Xirguries. Va començar el març del 2006 amb un número per trimestre. Actualment, se n’ocupen de la gestió els alumnes de la matèria alternativa de REVISTA, tot i que els continguts són redactats per qualsevol que hi vulgui col·laborar. Un cop impresa es distribueix a la comunitat educativa i es penja a la web del centre. Per cert, la nostra web va ser dissenyada per un grup d’alumnes del centre com a tema del seu treball de recerca durant l’any de la celebració del nostre XXVè aniversari tot i que ha calgut anar-la modificant per a la seva actualització.

En els darrers anys, hem anat actualitzant els espais: comptem amb tres aules d’informàtica, una aula científica al laboratori de Física, i ordinadors als tallers de Tecnologia i a la biblioteca; hem millorat la sala d’actes amb un nou escenari, teló i dos espais per al material de teatre; hem instal·lat un ascensor per fer el centre accessible a tothom, hem automatitzat la porta gran d’entrada d’alumnes...

Hem renovat i ampliat la dotació informàtica del centre fins al punt que totes les aules compten amb un equip complet amb projector per aplicar els recursos TAC a l’activitat docent: presentacions multimèdia, vídeos, webs interactives, simuladors de processos...

La tecnologia també ha arribat a la comunicació ràpida amb les famílies. El nostre programa de faltes, al final del dia, envia un SMS a les famílies indicant qualsevol incidència (falta d’assistència, expulsió de l’alula...) que hagi pogut passar al seu fill/a.

També està tenint molt d’èxit el nostre Facebook que compta amb un nombre cada dia més gran d’alumnes i professors, antics i actuals, com a amics.

I aquest és el nostre institut! Fa més de 30 anys que exerceix la seva tasca docent amb joves dels barris de Collblanc i la Torrassa de l’Hospitalet i encara continua amb il·lusió formant nois i noies arribats ara dels punts més diversos del planeta. Hem fet molta feina però encara ens en queda un munt per fer. La formació integral i integradora del nostre centre contribueix positivament al creixement del barri i de la ciutat. El nostre alumnat d’avui és el motor de la nostra societat de demà i tots porten l’essència del Xirgu.

Margarida Xirgu

Molins de Rei 1888-Montevideo 1969

   El 1896 la família es trasllada a Barcelona després de viure 6 anys a Girona. El 1900 comença a treballar en un taller de passamaneria.   Durant uns anys combina la feina del taller amb els assaigs als Ateneus (el seu pare pertany a l’Ateneu del Districte V).
   El novembre del 1906 és contractada per primera vegada per actuar al Romea en el paper de Blanca de “Mar i Cel”.  El 1908 té un gran èxit amb “Joventut de príncep” al Teatre Principal.   
El 1909 s’incorpora al món del cinema amb la interpretació de “Guzmán el Bueno”.  Va interpretar més cinema però mai en va estar satisfeta perquè “idolatrava” el teatre.
El 1910 es va casar amb en Josep Arnall, el seu amor d’adolescència.
El 1911 Guimerà escriu “La reina jove” per a ella.  
Aquest any crea la seva pròpia companyia de teatre. El 1912 un empresari de Buenos Aires li ofereix un contracte per actuar a Sudamèrica.   Comença la seva carrera internacional.

  El 1914 es presenta a l’escena castellana. La crítica la defineix com a renovadora de l’escena.
Benito Pérez Galdós, Benavente, Marquina, els germans Quintero, ...    li escriuen obres que estrena amb gran èxit.
   El 1927 estrena “Mariana Pineda” de García Lorca, a Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí. El poeta, amb qui mantindrà una profunda amistat, li escriu més tard “Yerma” i “La casa de Bernarda Alba”.   Rafael Alberti i el polític Manuel Azaña també li escriuen obres.
   El seu compromís polític amb l’esquerra i les seves amistats li porten problemes amb part del públic i amb certs sectors de la premsa.
  El 1936 deixa Barcelona amb la idea de tornar-hi però ja no ho farà mai més. El 1937 és nomenada delegada del Govern Català a l’exili a Montevideo. El 1940 se li confisquen tots els seus béns i se la condemna a l’exili a perpetuïtat per part del govern de Franco.
  El 1950 és nomenada directora de la Escuela de Arte Dramático de Montevideo.
  El 1958 grava “La casa de Bernarda Alba” per a la TV argentina.
  Mor durant una intervenció quirúrgica a Montevideo, el 25 d’abril de 1969.
  El 1988 la Generalitat repatria les seves despulles i són enterrades a Molins de Rei.

    Enllaç: http://www.solidaries.org/igualtat/biograf/xirgu.htm