PROJECTE LINGÜÍSTIC PLURILINGÜE

1- Introducció

Aquest Projecte Lingüístic té com a finalitat garantir el dret de l’alumnat de poder fer ús del català i del castellà per a finalitats múltiples, utilitzar les diferents fonts d’informació que hi ha al seu abast amb un  domini eficaç dels llenguatges orals, escrits i audiovisuals. D’aquesta manera pretenem  afavorir el desenvolupament d’una competència plurilingüe que el permeti accedir a qualsevol informació, de diferent procedència lingüística i cultural de manera normalitzada.

L’IES Sabadell està emmarcat dins d’un entorn social del qual no es pot dissociar. És per això que cal establir un pont entre el nostre centre i el context que l’envolta perquè el centre estigui obert a les produccions socials, i també perquè les produccions escolars tinguin el seu ressò en la societat de l’entorn.

Aquest projecte aposta per una obertura a l’entorn educatiu, facilitant activitats a les biblioteques que potenciïn la lectura, afavorint l’ús de materials diversos que tinguin versions en diferents llengües mitjançant versions traduïdes o subtitulades, DVD, TIC…, estimulant  l’assistència a activitats de teatre i d’altres arts; creant espais  per a les sortides escolars de les diferents àrees; impulsant la participació del centre educatiu en activitats culturals.

Tenint com a referència la pretensió de considerar el nostre centre com un espai comunicatiu, fa que la comunicació esdevingui el nucli de la nostra tasca educativa. Per aconseguir aquesta fita tenim present les dificultats que comporta la incorporació d’alumnat amb diferents maneres d’aprendre: l’acolliment de l’alumnat amb dificultats, l’alumnat nouvingut i l’alumnat sord; això significa canviar la metodologia de l’ensenyament o les estructures de l’aula que han de fer possibles les interaccions entre iguals i amb el professorat, reestructurar els espais i el temps per aprendre, atenent l’afavoriment de la comunicació entre qui educa i qui aprèn.

També contemplem les relacions amb altres centres educatius com a potenciadores d’intercanvis que facilitin la realització d’activitats d’aprenentatge: correspondència escolar, recerques, intercanvis escolars…

Considerem les relacions entre l’escola i les famílies i les AMPA un factor important per completar un plantejament d’entorn coherent, perquè molts coneixements vénen donats pel ressò que tenen a casa les tasques escolars i sobretot per les activitats domèstiques i culturals de la família.

Veiem la necessitat de coordinar els aprenentatges lingüístics que es produeixen en totes les àrees curriculars; en relació a totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge de les diferents llengües que s’ensenyen al nostre centre, en relació a les activitats lingüístiques i les dels llenguatges específics de les àrees d’expressió (visual, musical i corporal), i també en relació a les propostes didàctiques centrades en els aspectes lingüístics de la resta d’àrees curriculars; tenint en compte que aquests es basen essencialment en la manipulació de textos orals i escrits. D’aquest manera apostem per una preparació del nostre alumnat com a persones capaces de participar  crítica i activament en la societat.

L’aprenentatge de la llengua com a vehicle de comunicació, no només pot ser considerada des de les matèries instrumentals, si no que ho ha de ser des de totes les àrees curriculars, tenint en compte aspectes més globals per tal de poder construir coneixements alhora que s’expressen sentiments i emocions que afavoreixen la comprensió amb les altres persones.

La llengua ha d’ajudar als nostres alumnes a esdevenir ciutadans conscients i participadors, per això a l’IES Sabadell la considerem una eina de cohesió social que ha d’ajudar a l’alumnat a adquirir l’accés a la informació, la comunicació, a l’entesa i procés dels coneixements i la cultura amb els quals s’estableixen les relacions entre les persones.

L’IES Sabadell fomenta les actuacions cohesionadores del nostre alumnat organitzant trobades entre cultures amb l’objectiu d’aconseguir la flexibilitat de pensament que els porti a aprendre a respectar les llengües i les cultures en el nostre entorn i l’exterior.

2- Perfil lingüístic del nostre alumnat

El nostre alumnat d’ESO i Batxillerat està ubicat en un context urbà on es produeix una concentració de població assentada d’origen immigrant de llengua habitual castellana. La possibilitat que aquests aprenguin o usin el català entre iguals és inexistent. Per altra banda, la utilització de la llengua catalana no els representa cap necessitat per la seva vida diària, ni tampoc tenen una percepció de l’ús del català fora del seu àmbit.

La freqüència de situacions bilingües són múltiples; la tendència, però, és d’unilingüisme. Cap al castellà quant al seu ús. No obstant tot l’alumnat comprèn ambdues llengües.

L’IES Sabadell també ofereix una considerable oferta de cicles formatius. Aquest fet li dóna una obertura a tota la ciutat de Sabadell i comarca, nodrint-se d’un tipus d’alumnat més heterogeni, en aquesta etapa, quant a la seva procedència.

En els darrers anys també s’ha incorporat al barri una nova onada de nouvinguts de diferents països amb una diversitat lingüística considerable.

El nostre plantejament lingüístic se centra en formar alumnes plurliingües i pluriculturals; és a dir que puguin articular diferents competències lingüístiques i socioculturals per resoldre activitats comunicatives en diferents situacions socials.

Aquest plantejament es concreta prioritàriament en el català, la llengua pròpia de Catalunya i, en segon lloc, també té relació amb el castellà com a llengua cooficial. L’assoliment de la competència plena en ambdues llengües és la garantia que el nostre centre proporciona als alumnes el coneixement lingüístic que els cal per tenir les mateixes oportunitats. (Article 21 de la Llei de política lingüística: ...tots els infants del sistema educatiu de Catalunya han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria).

Atesa la presència desigual d’ambdues llengües en l’entorn del nostre centre i també en altres àmbits molt importants en la vida de l’alumnat, com ara els mitjans de comunicació, el nostre projecte lingüístic pretén consolidar els coneixements lingüístics als quals tenen l’accés més difícil, i ha de constituir-se sobre la base del dret a poder parlar català en qualsevol situació de comunicació, per a qualsevol finalitat  i per resoldre qualsevol activitat oral i escrita.

Treballem en l’organització d’uns espais d’ús oral i escrit de les llengües per tal de poder garantit la diversitat d’usos necessària per a un aprenentatge efectiu en totes les àrees curriculars, i no tan sols les hores de llengua. Això en comporta el disseny d’una programació conjunta entre diferents àrees d’ensenyament, que garanteix la seva complementarietat i coherència metodològica, alhora que evita les repeticions.

Pel que fa a l’aprenentatge de les llengües estrangeres, el nostre alumnat ha de ser capaç d’utilitzar aquestes llengües per a la comprensió dels coneixements específics de les diferents àrees curriculars, per a la comunicació amb altres persones en situacions quotidianes i per accedir a la cultura i comprensió de l’altre, com també per establir relacions amb d’altres comunitats.

Els canvis en la composició sociolingüística del nostre centre en relació a la integració de nouvinguts, així com l’allunyament del català en la vida quotidiana del nostre alumnat fa que ens plantegem treballar en la sensibilització vers la valoració de totes les llengües com a riquesa humana: que l’alumnat se’n formi una representació positiva; que tingui interès per conèixer-les i aprendre-les; que identifiqui les característiques rellevants de les seves produccions orals, escrites i audiovisuals; que reflexioni sobre les llengües i els seus estatus, la seva evolució i les relacions que es poden establir entre elles.

A més a més del treball de les quatre habilitats bàsiques en el procés d’adquisició d’una llengua: parlar, escoltar, escriure i llegir, pensem que cal incidir en l’autonomia de l’aprenentatge (elaboració de la informació) i en la transmissió de la informació a d’altres receptors amb qui hi ha dificultat de comunicació (nouvinguts, sords..)

3- Estratègies de l’IES Sabadell per l’ensenyament-aprenentatge i ús de les llengües en el nostre marc plurilingüe

Atenent-nos al marc legal que queda definit a la Llei de política lingüística, la qual, en l’article 2 diu:

1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.

2. El català, com a llengua pròpia, és: a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial... de l’ensenyament.

Pel que fa a l’ensenyament, en l’article 20 precisa:

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatives.

2. Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes

.

Aspecte que completa amb el que diu en l’article 21:

1. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari.

Entenem que el català ha de ser en el nostre centre la llengua comuna per a la creació d’espais que afavoreixin el desenvolupament de la competència plurilíngüe i pluricultural necessària per esdevenir joves conscients i críticament actius en la societat.

Hem de cercar l’equilibri que faci possible que, com diu l’apartat 3 de l’article 21 de la llei abans esmentada:

3.  ...tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació secundària.

Atès que els centres educatius hem de transmetre els coneixements que no transmet la família, ens proposem treballar en el coneixement i ús del català per oferir una igualtat d’oportunitats al nostre alumnat per tal que no puguin ser marginats per raó de llengua. Cal treballar amb una bona coordinació amb el castellà, que ajudi a transferir els aprenentatges i a consolidar el de la llengua pròpia del país, el català.

Aquesta planificació es fa tenint en compte totes les àrees curriculars i tots els espais de la vida escolar.

· S’incideix , mitjançant la coordinació interdepartamental i el treball de la competència comunicativa als currículums, en els aprenentatges lingüístics que es produeixen a les àrees no lingüístiques, amb una atenció molt especial als aspectes discursius, les parts del text i la seva funcionalitat quant als continguts específics. En aquestes àrees el paper de l’aprenentatge del català és un dels eixos articuladors

· Es vetlla perquè l’ús del català sigui coherent amb el seu ensenyament.

· Els alumnes amb deficiència auditiva aprenen la llengua de signes catalana (LSC).

Article 21

       5.   L’alumnat no ha d’ésser separat en centres ni en grups classe diferents per  raó de la seva llengua habitual.

· Es fomenten les actituds i valoracions positives de totes les llengües, així com els procediments lingüístics que relacionen les diferents llengües i cultures.

· Des de la coordinació LIC es programen torbades/jornades entre cultures amb diversitat d’activitats i exposicions a l’entrada del Centre.

       8.  L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional  d’ensenyament del català.

· Es vetlla perquè tot el professorat del centre participi en l’ensenyament i ús del català.

· Es segueix un protocol d’acollida establert i un Pla de treball individual per a cada alumne amb coordinació de tot l’equip docent.

Article 24

1. El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell d’ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent.

4- Línies d’actuació

La nostra línia d’actuació parteix d’una proposta inclusiva que es basa en un treball a partir d’usos reals i significatius (orals i escrits) de les llengües, que involucri no tan sols les classes de llengua, sinó també tots els altres espais de comunicació que envolta l’alumnat.

Amb aquest objectiu es programen activitats de ciències naturals i tecnologia en català/anglès (semiimmersió),  així com de tecnologia i català conjuntament.

Volem aconseguir que el català esdevingui una llengua d’intercanvi, sigui quina sigui la competència de partida de l’alumnat. La inclusió d’altres llengües al centre no ho entenem com un factor de risc per a la potenciació del català, sinó com una oportunitat per generar complicitats i fer reflexionar sobre el respecte per la diversitat lingüística.    

El centre assegura que l’alumnat durant tota la seva etapa d’aprenentatge comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat i autonomia, en llengua catalana i castellana.

EI centre té present la importància dels aspectes pedagògics i didàctics: continua el procés d'ensenyament/aprenentatge de les llengües iniciat a l’Educació Primària, tenint en compte el grau de competència comunicativa dels alumnes i els hàbits d'ús de totes dues llengües.

Des de l’IES i els CEIPS adscrits es programen reunions de treball al llarg del curs per intercanviar informacions i elaborar un acord d’estratègies a emprar per a millorar l’expressió i comprensió oral i escrita de l’alumnat.

Tenint en compte la situació sociolingüística del centre, som conscients que la manca de contextos on s’empri la llengua catalana comporta la segregació sistemàtica de l’alumnat que no disposa d’altres contextos on aprendre-la.

És per això que considerem en el nostre projecte potenciar l’ús de la llengua catalana en diferents àmbits i situacions:

4.1-Àmbit docent

El centre vetlla sobre les pràctiques lingüístiques entre professorat  i alumnat per tal de garantir l’aprenentatge i ús de la llengua catalana de manera igualitària per tot el seu pas pel centre, per garantir el seu dret a tenir plena competència en la llengua del país, un dret de ciutadania i un element necessari per la cohesió  social (annex núm.1).

La llengua d'ensenyament-aprenentatge en les diferents àrees curriculars és sempre la catalana, exceptuant l’específica de ll. castellana.
Això comporta un rigor per part de professorat pel que fa a   les seves aportacions i a l’exigència quant a l’acceptació de les produccions de l’alumnat (annex núm.2).

El nou currículum de l’àrea de català contempla en els seus objectius unes estratègies pel foment de la lectura com a punt de suport per l’aprenentatge i consolidació de la llengua.

L’alumnat nouvingut és atès a l’aula d’acollida durant el  període  d’integració i d’aprenentatge de la llengua catalana.

El centre vetlla perquè aquest alumnat adquireixi, el més aviat possible, el nivell llindar. Sempre que sigui pedagògicament possible, en acabar l’ensenyament secundari, aquests hauran de conèixer tant el català com el castellà (annex núm. 3).

L’adjudicació d’un company guia a la seva arribada al centre l’ajuda a cohesionar-se amb la resta dels seus companys (annex núm.4)

L’alumnat sord que utilitza la llengua de signes s’atén a l’aula  ordinària i              també en una aula especial (USEE) amb un projecte  específic (annex núm.5).

La llengua vehicular en les reunions i les seves actes corresponents, entrevistes amb alumnes, notificacions a les famílies... és la catalana.

L’alumnat del centre cursa en tot l’ensenyament secundari obligatori, l’anglès com a llengua estrangera, mantenint així una línia de coherència i continuïtat amb la llengua estudiada durant l’Educació Primària.

El centre també possibilita l’opció de l’estudi del francès com a segona llengua estrangera amb garantia de continuïtat al llarg de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat.

En acabar el batxillerat, l’alumnat ha de comprendre i saber expressar.se amb fluïdesa i correcció, oralment i per escrit,  almenys en una llengua estrangera. També en els cicles formatius quan la llengua estrangera forma part del seu currículum.

El Departament de llengües estrangeres efectua un intercanvi de llengua francesa amb un Lycé involucrat, també, en l’aprenentatge de la llengua catalana. Valorem la consciència de conviure en altres comunitats plurilingües i la tolerància i el respecte envers la diversitat d'identitats lingüístiques i culturals (annex núm.6).

El Departament de llengües estrangeres. coordinat amb els ceips adscrits, porten a terme un projecte d’innovació en llengües estrangeres (annex núm. 7).

El Departaments de llengües estrangeres, ciències naturals i tecnologia porten a terme la programació d’unitats didàctiques en anglès en el marc de la semiimmersió (català-anglès) (annex núm. 8).

L’IES compta amb una aula d’autoaprenentatge (Self-Access) espai de comunicació (annex núm.9)

4.2- Àmbits informals

· El centre vetlla perquè els àmbits de relació estrictament no acadèmics tinguin un paper determinant per normalitzar l’ús del català, ja que tenen un valor educatiu i cal marcar línies d’intervenció.

· L’ambientació que genera el centre: retolació, informacions    diverses, comunicacions concretes, activitats interactives... normalitzen la vida quotidiana de l’alumnat amb la llengua   catalana.

· Les activitats que organitza el centre a la biblioteca, trobades entre cultures, actes commemoratius, diades esportives, festes radicionals, tallers... són un instrument que el centre utilitza per vincular el català a les relacions interpersonals, afectives,  lúdiques...

· Som conscients que la llengua que es parla al pati no és controlable, però el fet d’organitzar activitats lúdiques en català: cantar en català, actuar en català, cuinar en català...  comporta que l’ús del català passi a ser d’una pràctica normalitzadora a una pràctica seductora, on equivocar-se sigui part d’un aprenentatge. Pretenem portar el català al centre des d’una visió quotidiana (annex núm.10)

    4.3- Relacions amb les famílies

· El centre té en compte la comprensió durant l’intercanvi d’informació, però fa partícips els membres de la família del propi projecte lingüístic, perquè aquestes projectin en els fills la valoració i el desenvolupament de competències  comunicatives en la llengua vehicular del centre, el català.

     4.4- Les activitats no docents

· Considerem que les activitats extraescolars tenen un valor educatiu important. El centre demana l’ús del català en activitats organitzades per l’AMPA i els serveis de l’entorn perquè són un efecte  determinant per la consolidació i normalització de la llengua del país.

     4.5- Àmbit administratiu

· Els funcionaris i treballadors no docents utilitzen el català com a llengua vehicular tant oral com  escrita. Tota la documentació administrativa del centre: actes, llibres de registre, avaluacions (actes, informes) correspondència es desenvolupa en català.

5- Avaluació del projecte

En l’avaluació del nostre projecte pensem que és important la utilització de diferents instruments.

· Enquestes al professorat, al personal no docent, a l’alumnat i a les famílies.

· Observació empírica de l’ús de la llengua catalana en els diferents àmbits.

· Grau de normalització i de satisfacció de la nostra comunitat educativa en       l’ús de la llengua catalana.

· Presència de les diferents llengües, que formen part del projecte curricular,  en la vida social del centre

· Utilització de les TIC.

Volem ajudar al nostre alumnat a percebre i entendre els seus comportaments lingüístics i a millorar-los. Cal que els docents estiguem disposats a dotar l’alumnat d’aquests tipus de responsabilitats.

Entenem que aquest procés comunicatiu interactiu ha de permetre autovalorar la nostra feina; però també amb l’alumnat, amb la finalitat de millorar la planificació i afavorir l’aprenentatge.

L’avaluació dels aprenentatges i de les competències ens serviran també per revisar aquest projecte quan ho considerem necessari.

L’avaluació del projecte és responsabilitat de l’Equip Directiu i de la coordinació LIC. Es porta a terme durant el curs de forma periòdica i els resultats obtinguts es fan públics per a la comunitat educativa.

Contemplem els aspectes següents:

· Competència lingüística del professorat i personal no docent.

· Valoració de l'ús real de la llengua catalana dins les aules.

· Seguiment de les actuacions fetes amb els alumnes d'incorporació tardana i dels programes d'adaptació curricular de Llengua Catalana.

· Materials i recursos didàctics necessaris.

· Valoració de l’ús de la ll. castellana i de les ll. estrangeres.

· Avaluació dels distints àmbits informals en què s'aplica el PLC.

· Seguiment dels projectes incorporats al PLC

   Els resultats d'aquesta avaluació són presentats al Consell Escolar, per a la seva inclusió en la Memòria Anual del Centre.

ANNEXOS

 (annex núm.1)

Objectius  Estratègics: 1. Millora curricular 2. Millora de la cohesió social

COORDINACIÓ AMB CEIPS

ESTRATÈGIES	ACTUACIONS	RESPONSABLES	INDICADORS D’AVALUACIÓ
Traspàs d’informació dels alumnes entre professionals dels centres educatius	Gener traspàs dels resultats de la primera avaluació d’ESO als centres de procedència i recollida d’informació d’alguns alumnes concrets.	Cap del Dep. Orient. Coordinació 1r ESO Coordinació ceips
	Maig traspàs dels alumnes que faran 1r d’ESO el curs vinent.	Dep. d’Orientació Coordinació 1r ESO
Traspàs d’informació als                              possibles nous alumnes i les                               seves famílies.	Febrer-març sessió informativa als centres de primària. Revisió del material audiovisual. Jornada portes obertes Març-abril revisió del material audiovisual i el que es dona a la xerrada.	Equip directiu	Gau d’assistència de famílies a la xerrada.
	Juny visita al centre dels alumnes dels centres de primària, revisió de les activitats que fan aquests alumnes durant la visita.	Equip directiu, coordinació de primer d’ESO.
Pla de llengües estrangeres	Establir per cada trobada les activitats prèvies a la trobada a cada centre, i les activitats a fer durant i després de la trobada.	Professorat de llengües estrangeres.
Coordinació curricular a les àrees              de llengua i matemàtiques	Àrea de llengües. Lectures: treballar aspectes a treballar de forma gradual abans, durant i després de la lectura. Àrea de matemàtiques elaborar un guió per la resolució de problemes	Departaments de les àrees de llengua i matemàtiques.	Elaboració de pautes de treball

(annex núm.2)

Objectius  Estratègics: 1. Millora curricular  2. Millora de la cohesió social

CURRÍCULUM 07/08

ESTRATÈGIES	ACTUACIONS	RESPONSABLES	INDICADORS D’AVALUACIÓ
Formació del professorat	· Assistir a les jornades de formació per caps de departament i coordinadors pedagògics · Xerrades informatives sobre la LOE: nous currículums i Cbs	Coordinació pla millora	Implicació del professorat en la millora curricular
Pla de formació IES	· Assessorament sobre competències bàsiques	Coordinació pedagògica	Implicació del professorat en la millora curricular
Elaborar les programacions de 1r i 3r d’ESO, segons el calendari establert	· Facilitar document d’exemple de programació · Reflexió en els departaments sobre les Cb · Elaboració de continguts de 1r i 3r d’ESO · Relacionar els continguts amb les Cb ( 1 i 5 ) · Contemplar les adaptacions curriculars dins la programació.	Departaments Coordinació curricular	Millora dels resultats acadèmics de les competències bàsiques
Revisar el procés d’avaluació /recuperació	· Reflexió a la comissió pedagògica sobre avaluació quantitativa i comentaris · Revisió de criteris i procediments de recuperació	Comissió pedagògica Departaments Coordinació curricular	Millora dels resultats acadèmics
Potenciar i facilitar el treball interdepartamental	· Establir els continguts comuns i la seva temporització · Programar i fer el seguiment de les activitats d’innovació (clil, artic, ple)i intercanvis	Departaments Coordinació interdepartamental	Establiment de relacions entre matèries per part de l’alumnat. Millora de les competències bàsiques, treballades al centre
Potenciar i facilitar l’ús de les TIC	· formació interna i externa del professorat · Fomentar la utilització de materials curriculars Tic	Coordinació Tic	Millora de l’atenció i motivació a classe
Establir les actuacions de la Comissió diversitat (cad)	· adaptacions curriculars · integració usee	Coordinació diversitat
Coordinació amb primària	· Acordar els aspectes a treballar sobre la comprensió i expressió, oral i escrita · Elaborar criteris comuns de resolució de problemes matemàtiques
Projectes d’innovació	· Coordinar el Pla de llengües estrangeres · Elaborar unitats didàctiques de ciències en anglès (clil/ si) · Elaborar unitats didàctiques de música a l’aula tic
Cohesió social	· Actualitzar el projecte lingüístic de l’IES · Protocol i seguiment d’absentisme · Activitats programades des de la coordinació LIC

(annex núm. 3)

IES SABADELL

AULA D’ACOLLIDA

Entenem la nostra aula d’acollida com un recurs del centre que ens facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.

L’aula d’acollida pretén:

• Ser per a l’alumnat nouvingut un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, atenent en tot moment les seves necessitats emocionals.
• Facilitar el procés d’integració d’aquest alumnat al nostre sistema escolar i al context sociocultural del qual en forma part.
• Impartir un ensenyament intensiu de la llengua catalana, proporcionant una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics.
• Participar amb el professorat de l’aula ordinària en l’adaptació del currículum de l’alumnat en àrees amb una forta càrrega lingüística.
• Elaborar un programa d’incorporació progressiva a l’aula ordinària i col·laborar  en el disseny de suports específics i mètodes d’avaluació.
• Ajudar l’alumnat a realitzar un procés socialitzador amb el seu grup classe.

Considerem alumnat nouvingut aquell que el seu temps d’estada a Catalunya no és superior a dos anys. I entenem que mereix un tractament diferenciat, segons si la llengua materna és romànica o no. També hem de tenir em compte la segona llengua que ha estudiat.

Dins d’aquest marc prioritzem l’atenció d’alumnat de 3r i 4t perquè el seu temps de permanència en l’institut serà menor i, per tant, tindrà menys oportunitats d’adquirir un bon domini de la llengua catalana que l’ajudarà en l’obtenció del graduat de l’ESO.

El nombre d’hores d’atenció que rep cada alumne/a té en compte diferents variables:

· Procedència.

· Escolarització prèvia.

· Resultat de l’avaluació inicial i de la seva evolució en l’aprenentatge.

Aquestes hores d’atenció es planifiquen en un horari marc estable, aplicant un criteri coherent de selecció de les matèries que alumnat deixa de rebre i que poden ser ateses dins l’aula d’acollida. Un cop establerts els agrupaments es concreta la programació de l’aula.

El tutor de l’Aula d’acollida és, inicialment, el referent per l’alumnat nouvingut. El seguiment és compartit amb el tutor/a de l’aula ordinària quan l’alumne/a s’incorpora a aquesta aula.

El/la tutor/a de l’Aula d’acollida:

· Realitza l’avaluació inicial.

· Col·labora en la realització dels plans de treball individuals intensius.

· Gestiona l’AA: planificacions, programacions, aplicació de metodologies i avaluació dels procés i dels resultats.

· Aplica metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a l’adquisició de la llengua.

· Participa en les reunions dels equips docents, comissions d’avaluació... per a coordinar actuacions i fer el seguiment de l’alumnat.

· Col·labora amb el/la coordinador/a LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Socials, i amb altres especialistes DO, EAP...

La programació de l’aula d’acollida té com a base les programacions elaborades pel Departament d’Educació del nivell A-1 i el nivell Llindar, per tant, s’adequa a les necessitats de l’alumnat nouvingut del nostre centre.

Comprèn els següents temes:

- Presentació i identificació personal i dels altres.

- Salutacions

- Hàbits de l’aula: dies de la setmana, mesos, estacions...

- Vocabulari de: L’aula

                            L’institut

                            La casa

                            La roba

                            Els aliments i les botigues

                            Els vehicles

                            Els oficis ...

- Treball de la frase :

                      - Oracions simples: Els temps verbals

                         La concordança subjecte i predicat

                      - Oracions compostes:els connectors

- Comprensió i eficàcia lectora. Estratègies

- Expressió escrita: processos d’escriptura

A l’aula d’acollida s’utilitza una metodologia activa, intentant que l’alumnat participi des del primer moment amb els seus companys.

L’aprenentatge de la llengua ha de ser funcional i significatiu, per tant, es plantegen activitats tenint en compte la realitat d’aquests alumnes i els seus interessos.

La llengua oral és la base per introduir tots els aprenentatges, ja que, l’objectiu principal de l’aula és aconseguir la competència lingüística necessària per poder integrar l’alumne/a el més aviat possible a l’aula ordinària.

Paral·lelament a la llengua oral es treballa la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Dins l’aula es combina el treball amb diferents agrupaments.

És important utilitzar diferents eines de treball, per això es fan servir  les TIC, jocs, dossiers , llibres, fotografies ...

Els passos que es fan per introduir els aprenentatges consisteixen en:

• Presentació de l’activitat a realitzar i explicació oral (per part del docent) dels continguts a treballar.
• Els alumnes repeteixen de forma oral els continguts a aprendre.
• Expressió oral individual o per parelles (dramatitzant sempre que sigui possible) de les estructures o continguts treballats.
• Expressió escrita en comú dels continguts pertinents.
• Expressió escrita individual dels continguts treballats.

S’avaluen conjuntament els continguts treballats i apresos durant l’activitat.

Paral·lelament a aquest procés d’aprenentatge de la llengua, entenem la nostra aula d’acollida com un punt de suport de totes les matèries que l’alumne/a nouvingut cursa en el centre. Seguint aquest criteri s’intervé en el treball de vocabulari específic per tal d’introduir i ajudar l’alumnat en les diferents assignatures, i també s’incideix en aprenentatges que requereixen una comprensió prèvia de la llengua.

Quan l’alumnat nouvingut s’incorpora al centre, aquest roman dues setmanes a l’aula d’acollida. Durant aquest període, només assisteix al centre les hores que l’AA té obertes, entrant així en la dinàmica del centre d’una manera gradual i amb un clima de confiança.

El tutor/a de l’aula d’acollida  inicia  un Pla Individual Intensiu (PII) amb les dades obtingudes de l’entrevista amb la família i les proves d’avaluació inicial . Aquest Pla  es va  completant a mida que l’alumne/a evoluciona en els seus aprenentatges i es va incorporant a l’aula ordinària. Per realitzar aquest Pla Individual partim dels continguts mínims elaborats pels Departaments.

Aquest pla el coordina el tutor/a de l’aula d’acollida juntament amb el tutor de l’aula ordinària. Intervenen en l’elaboració d’aquest Pla el professorat de matèria que li imparteix classes, atenent a les necessitats curriculars que l’alumnat té en les diferents matèries a l’aula ordinària.

El coordinador pedagògic o coordinador LIC  vetlla perquè aquest Pla es porti a terme.

En el moment que l’alumne/a deixa l’AA, aquest PII té una continuïtat de seguiment en qualsevol altre atenció que a l’alumne/a se li assigna.

La primera avaluació de l’alumnat nouvingut és qualitativa. No se li lliura butlletí de notes. En finalitzar el segon trimestre d’estada a Catalunya ja rep una avaluació ordinària, fent constar en el butlletí de notes el seu PII (adaptació curricular). Juntament amb el butlletí se li adjunta un informe elaborat pel tutor/a de l’aula d’acollida on es valora el seu progrés en relació als objectius establerts

El tutor/a d’aula d’acollida forma part del departament d’orientació i assisteix a les reunions d’aquest departament, essent aquest el lloc on es valora l’alumne/a i es fa un seguiment d’aquest.

El tutor/a d’aula d’acollida es coordina amb d’altres professors que intervenen en l’AA, si és el cas, tenint una reunió setmanal per a desenvolupar totes les tasques internes de l’aula.

El tutor/a d’aula d’acollida es coordina amb el/la responsable LIC del centre i l’Assessor/a LIC en una reunió setmanal.

(annex núm.4)

(annex núm.5)

La llengua de signes catalana (LSC).

L’IES Sabadell és un centre amb molts anys d’experiència en la integració d’alumnes sords a l’ESO, escolaritzats en una modalitat educativa bilingüe (LSC /Llengua oral i escrita en català).

La Llengua de Signes és la llengua natural de Comunicació i d’E/A  dels alumnes amb sordeses pregones, i és imprescindible per a facilitar-los l’accés als continguts escolars i per aprendre la segona llengua d’ús i comunicació escolar i social: La llengua catalana, en la vessant escrita i parlada.

L’ús i la integració de la Llengua de Signes al centre es fa a diferents nivells:

- A l’aula: És la llengua vehicular de comunicació que s’utilitza a la classe per a transmetre els continguts escolars als alumnes sords (tant si estan integrats en una aula de l’ESO ordinària com si conformen una tutoria específica)

- Als professors i professionals de l’IES: es fan cursos de formació permanent de Llengua de Signes per al professorat interessat en aprendre les nocions comunicatives bàsiques per a usar aquesta llengua directament amb els alumnes sords.

- Als alumnes oïdors del mateix nivell educatiu: a través de Crèdits Variables de LSC per a tots els alumnes oïdors, de Projectes del PAT de sensibilització  sobre la Sordesa dels alumnes sords de l’IES, de la participació en diferents activitats LIC que promouen el contacte i el coneixement lingüístic entrecultures per tal d’afavorir la comunicació dels alumnes dins la diversitat del centre i la presència de la figura de la intèrpret en tots els actes, celebarcions i reunions on hi ha presents alumnes o mestres sords de l’IES

Les característiques lingüístiques de la LSC

- No és universal: cada país té la seva pròpia Llengua de Signes. La LSC és diferent que la LS. Espanyola

- És una llengua oficialment reconeguda a Catalunya: formada per codis lingüístics articulats amb valor simbòlic, intencional i convencionalitzats. En tant que llengua de signes manual, aquests codis exerceixen les mateixes funcions que les llengües orals.

- És una llengua visual: les llengües orals s’articulen en el pla auditiu - oral. En canvi, les llengües de signes s’articulen en l’espai, en un pla visual. Són, per tant, instruments adequats al canal perceptiu superior intacte de les persones sordes: la vista

Si l’aprenentatge de la LSC es dóna en unes condicions familiars i de l’entorn adequades, pot ser adquirida pels infants sords en les etapes que cronològicament corresponen, seguint un procés paral·lel al que realitzen els nens/es oïdors amb les llengües orals. Per això mateix, en el cas de ser apresa tardanament, es poden assolir capacitats  lingüístiques instrumentals en un termini raonable en funció de cada cas.

- És una llengua natural per a les persones sordes, i pot ser apresa per immersió o adquirida. Garanteix una capacitat comunicativa plena entre totes aquelles persones que la utilitzen

- Facilita el desenvolupament cognitiu atès que, com a llengua, té un valor instrumental cabdal com a vehicle dels processos mentals

- Enforteix l’autoestima perquè els seus usuaris es saben plenament competents lingüísticament

- Emprada com a llengua d’aprenentatge, és útil per vehicular de manera efectiva els continguts del currículum

- És un instrument metalingüístic útil per facilitar l’aprenentatge de les llengües orals, aprofitant la competència lingüística de l’alumnat en LSC per explicar, en aquesta llengua, el funcionament del català, castellà, Anglès... Principalment en la vessant escrita.

(annex núm.6)

Intercanvi lingüístic i cultural francès-català

Índex

Contingut                                                                                                    pàgines

1. Introducció i presentació del projecte d’intercanvi                              3

2. Objectius pedagògics i Competències Bàsiques                               4

3. Programació d’actuacions pel curs 2007-08                                       5

4. Programa de la sortida per l’intercanvi a Font-Romeu                                  6

5. Programa de l’acolliment del grup de francesos a Sabadell                        7

6. Valoracions i conclusions finals                                                            8

1.         Introducció i presentació del projecte d’intercanvi

Introducció

L’IES Sabadell és un institut situat al barri de Can Rull, allunyat del centre de Sabadell. El barri presenta una població  en major part de fills i néts d’immigrants de la resta d’Espanya, i darrerament també d’altres països extra-comunitaris. Els nostres alumnes, doncs, provenen de tot tipus d’origen i moltes vegades amb un nivell social i econòmic mig-baix.

És per aquesta raó que el nostre centre, com a centre educatiu públic obert a tothom, voldria  donar igualtat d’oportunitats a aquelles famílies que no podrien tenir accés a part de les activitats que s’hi realitzen, com per exemple l’intercanvi a França per als alumnes de 3er d’ESO.

Presentació del projecte d’intercanvi

Aquest curs 2007-08, com el curs passat, el departament d’idiomes de l’institut realitza un intercanvi amb els alumnes de 3er d’ESO cursant francès segon idioma.

Aquests crèdits, optatius, són triats pels alumnes de manera voluntària, moltes vegades recolzats per les famílies. Per això, els alumnes que trien aquest crèdit són alumnes motivats, treballadors, amb bons resultats acadèmics i que poden treure molt profit de l’intercanvi a França.

L’intercanvi consisteix en treballar el francès a través d’activitats programades al llarg de tot el curs des del mes de setembre 2007 fins el mes d’abril 2008:

• Primerament hi ha una presa de contacte amb unes presentacions personals que continuen amb treballs i exposicions sobre l’institut, el barri i la ciutat de Sabadell. Tot això mitjançant el correu tradicional i l’electrònic via e-mail.
• Una vegada s’acaba la primera part s’inicia l’estada a França, allotjats  en les famílies dels corresponents francesos i acollits a les classes del centre educatiu “LYCÉE PIERRE DE COUBERTIN” de Font-Romeu, en el Sud de França.
• En una tercera fase, el grup de Sabadell allotja a casa el grup dels corresponents francesos i els acull a l’institut acompanyant-los a les classes durant la seva estada.

L’esforç de les famílies ha estat considerable ja que tots s’han acollit al pagament fraccionat de la sortida i a més, alguns han hagut d’optimitzar espais a casa, amb la corresponent despesa extraordinària, per tal d’acollir el corresponent francès.

2. Objectius pedagògics

Dintre del Pla de Millora i el Pla d’Autonomia del Centre IES Sabadell, el nostre institut ha impulsat tota activitat complementària a la que es fa dins l'aula amb l’objectiu de la millora dels aprenentages dels alumnes. És per això que la línia pedagògica del departament d’idiomes té com a objectius els d’optimitzar l’ensenyament de les llengües estrangeres amb mitjans com el de l’intercanvi, aquest en l’àrea de francès.

Ja adaptats a la nova LOE, els alumnes de 3er d’ESO treballaran amb aquest intercanvi les Competències Bàsiques següents:

· Competència comunicativa lingüística

· Competència cultural

· Competència d'aprendre a aprendre

· Competència d'autonomia i iniciativa personal

· Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

· Competència social i ciutadana”

 “El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació” (decret LOE 2007).Tot això per:

· Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

· Aprendre a pensar i comunicar.

· Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

· Aprendre a conviure i habitar el món.

Els principals objectius d’aquest intercanvi, ja adaptats al concepte de les Competències Bàsiques que ens aporta la nova LOE, són, a més dels personals de cada alumne i família, els següents de l’àrea de llengües.

1. Valorar la llengua i la comunicació com a mitjà per a la comprensió del món dels altres i d'un mateix, per a participar en la societat plural i diversa del segle XXI, per a l'enteniment i mediació entre persones de procedències, llengües i cultures diverses, evitant qualsevol tipus de discriminació i estereotips lingüístics.

2. Aconseguir la competència en llengua francesa com a eina d'aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal, i com a porta oberta a altres persones i cultures.

3. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

4. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.

5.  Aplicar de manera reflexiva els coneixements sobre el funcionament de la llengua estrangera i les normes d'ús lingüístic per comprendre i produir missatges orals i escrits amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

6. Conèixer la realitat plurilingüe del món actual, i valorar la diversitat lingüística del món com una riquesa cultural.

7. (especialment per als alumnes de 4rt d’ESO que acullen el nou grup de francesos) Aconseguir la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per al desenvolupament personal i l'expressió, i per a la seva participació en els intercanvis culturals.

3. Programació d’actuacions pel curs 2007-08

Primer trimestre

• Setembre: plantejament de l’intercanvi als alumnes i a les famílies.
• Octubre: aprovació de l’activitat al Consell Escolar. Inici del treball a l’aula:
1. la carta: l’estructura de la carta formal i informal en francès.
2. La descripció personal, física i del caràcter i personalitat.
3. Gustos i preferències, activitats en el temps lliure.
• Novembre:
1. La cuina catalana i francesa, receptari  i degustació de plats típics francesos.

Segon trimestre

• Desembre:

2. Descripció de la família i els seus membres.
3. Les professions dels membres de la família.

1. La casa, els animals de companyia, l’entorn més immediat.

• Gener:

1. Descripció de l’institut
2. les matèries, els crèdits, els professors, l’horari, els companys de classe.
3. Les activitats extraescolars.

• Febrer:

1. preparació del programa de la sortida.

Tercer trimestre

• Març: estada  a Font-Romeu: Intercanvi.
• Abril:  acolliment dels francesos a Sabadell, a casa i al nostre institut.

6.         Valoracions i conclusions finals                                                                    

Aquest intercanvi és fruit de moltes hores de treball per part de la professora de francès de l’IES Sabadell Mercè JOVER i la professora de català del Lycée Pierre de Coubertin de Font-Romeu, Marisa GOROSTIZA, per 4rt any consecutiu.

L’estada a França és una meta per a l’alumne que cursa francès segona llengua estrangera al nostre institut. Un idioma no s’aprèn només a l’aula, sinó que s’ensenya a l’aula i s’aprèn a l'estranger. És d’aquesta manera que els alumnes poden començar  a posar en pràctica el francès perquè tinguin en el seu currículum un nivell avançat de francès i puguin, en el seu futur continuar la formació d’aquest idioma.

Així com l’intercanvi resulta beneficiós  per a  l’aprenentatge d’idiomes, també ho és per al desenvolupament integral de l’alumne com a persona. L’alumne, pre-adolescent, entrarà en contacte amb noves situacions diferents a la seva quotidianeïtat i s’ha de veure obligat a valer-se com a persona autònoma dins de cada nova situació tant al Lycée a Font-Romeu, com amb la família francesa que l’acull.

D’aquesta manera, també els pares d’alumnes, amb els esforços que hi ha posat, són també els primers actors d’aquest intercanvi ja que són els que obren portes als seus fills prioritzant els estudis d’aquests, tot i les dificultats econòmiques.

Aquest curs, hem inclòs també en el programa d’acollida, un nou grup d’alumnes de Font-Romeu acollits voluntàriament i unilateralment en el nivell de 4rt d’ESO (a més dels alumnes acollits en els nostres 3ers d’ESO). Aquest fet ens reforça l’intercanvi a nivell lingüístic i cultural a través de les llengües catalana i francesa a més a més de consolidar-lo.

El departament de català de l’IES Sabadell, i en especial la professora de català Àssum COSTA, juntament amb un segon professor de català a França, Laurent LEYGUE han treballat conjuntament en coordinació per tal d’ampliar aquest intercanvi i els seus objectius (veure objectius de l’intercanvi, pàg.4).

Conclusió final

El balanç final de l’intercanvi, tant del treball previ fet a l’aula, com de l’estada a França i de l’acolliment del grup de francesos a l’institut ha estat molt positiu  perquè s’han assolit tots els objectius prèviament marcats.

Els alumnes constaten una millora en les competències del francès i en la desimboltura de cadascun d’ells en noves situacions. Aquest curs especialment perquè els alumnes i les famílies de Sabadell han estat molt satisfets i demanen repetir l’experiència, tal i com ho esperen també molts dels alumnes que comencen l’aprenentatge del francès segon idioma en el centre.

El Departament d’Idiomes de l’institut, el departament de català i el grup de professors de tercer d’ESO i de quart, així com la direcció també han valorat l’experiència com a molt positiva per als alumnes ja que els permet realitzar un dels objectius més importants en l’aprenentatge de les llengües i de qualsevol matèria, que és la de la posada en pràctica d’allò que s’ha après a classe, per a l’assoliment de les competències bàsiques.

Si tot va bé, el pròxim objectiu serà el de continuar la mateixa tasca el curs vinent.

(annex núm.7)

Projecte experimental de llengües estrangeres (PELLE)

“Aplicació d’eines metodològiques a l’aprenentatge de i en la Llengua Anglesa”

“A trip to Ireland”

Idioma: La redacció del projecte serà en Català, tot i que els recursos estaran en Anglès.

Breu resum: Aquest projecte s’emmarca en el Pla de Millora que es porta a terme a l’IES Sabadell i que té l’objectiu bàsic de fer de l’Anglès una llengua viva entre els alumnes i l’especialista, així com possibilitar que els nostres alumnes aprenguin part del currículum de l’àrea de ciències en anglès.

Amb col·laboració del professorat de ciències programarem unitats didàctiques de contingut en anglès des de 5è de primària a 2n d’ESO, amb l’objectiu d’ampliar-ho a tota la secundària.

Es dinamitzarà l’aprenentatge de l’Anglès a partir d’oferir una sèrie de recursos: cançons, contes, representacions teatrals i recursos telemàtics centrats en un blog. Es tracta d’incrementar el temps d’exposició a la llengua. Els alumnes podran accedir a recursos web complementaris dels continguts treballats al seu nivell. A més, s’establirà un vincle entre els tres centres de la zona, i els recursos seran compartits per tots els alumnes.

El tema central de recerca del projecte és “Irlanda”; els alumnes cercaran informació sobre cultura, música, paisatge, història, costums... d’aquest país.

1. Descripció

a) Justificació del Projecte d’innovació

MOTIVACIÓ

· Incrementar el contacte de l’alumnat amb la llengua anglesa per tal d’aconseguir una millora de la competència lingüística de l’anglès.

· Potenciar el coneixement de la llengua anglesa en àmbits no lingüístics

· Potenciar un espai de relació amb la Llengua anglesa, a partir de l’ús de les noves tecnologies. Fomentar el seu ús  en el procés d’aprenentatge dels alumnes.

· Mitjançant la creació d’un blog, establir una comunicació propera entre els alumnes, centres i professors de la zona.

· Oferir recursos alternatius als de l’aula per a millorar la seva competència lingüística: treball de projectes des de la sala self-access, en relació amb el currículum, i des d’una perspectiva interdisciplinària (crosscurricular).

EXPERIÈNCIES PRÈVIES

· S’havia integrat a les programacions de manera informal i esporàdica l’ús d’alguns dels diferents recursos programats. S’havia assistit a alguna obra de teatre, a l’aula es treballaven cançons relacionades amb les unitats didàctiques, es feien petites dramatitzacions, s’explicaven històries i llegendes populars...Aquests esdevenien reforç dels continguts treballats a l’aula. Amb el projecte es pretén dur a terme una sistematització i intensificació d’aquests pel seu valor pedagògic.

· Voluntat i necessitat d’interconnexió dels especialistes de Llengua Anglesa dels centres de la zona.

· Bona acceptació i interès envers les noves tecnologies per part dels alumnes... i dels professors.

VINCULACIÓ A LA REALITAT

· Necessitat social de potenciar l’Anglès com a eina de comunicació i de futur professional. Crear la figura d’una persona a la que s’han d’adreçar sempre en Anglès.

· S’ofereixen recursos reals, adaptats als diferents nivells. Aquest són d’origen nadiu  i molt vinculats amb el centre d’interès treballat a classe.

· S’ofereixen una sèrie de inputs culturals del món anglosaxó que enriqueixen i vitalitzen l’aprenentatge de la llengua.

· La investigació es centrarà en un país que, malgrat la seva importància en aquestes cultures, molts alumnes desconeixen. Per tant es parteix de zero. Hi haurà una tasca de recerca, descoberta, tria i elaboració d’informació per part dels alumnes, seguint un aprenentatge cooperatiu i significatiu, que possibilitarà el coneixement d’aquest país.

· Introducció formal de les primeres produccions escrites estructurades, seguint una pauta.

· Connexió entre els tres centres del barri. Els recursos produïts es compartiran amb els ceips, i en forma de recursos web.

b) Objectius

· Millorar els resultats acadèmics dels nostres alumnes

· Crear projectes basats en el treball a l'aula self-access

· Aprendre a utilitzar la llengua anglesa com a eina de coneixement curricular.

· Buscar informació a través d'Internet

· Dissenyar presentacions creatives de cada activitat

· Utilitzar la llengua anglesa com a vehicle de comunicació oral i escrit amb un estil creatiu

· Valorar l'aprenentatge de la llengua anglesa com a desenvolupament personal i mitjà de comunicació

· Conèixer la realitat dels altres països, i en particular d’Irlanda.

· Potenciar l’ús de la llengua oral i escrita als diferents nivells

· Cercar la millora de la competència lingüística dels nostres alumnes.

· Connectar els diferents centres de la zona i desenvolupar una sèrie d’activitats paral.leles en relació a la Llengua anglesa.

· Oferir recursos alternatius a l’alumne per a complementar el seu procés d’aprenentatge.

· Posar en contacte a l’alumne amb produccions tradicionals de la cultura anglesa i americana.

· Estimular els alumnes a aprofundir en l’estudi de la llengua, i fomentar l’esforç i la recerca de la millora personal.

· Desenvolupar un esperit crític. Opinar respecte als diferents recursos, i fer del blog un fòrum de comunicació, de trobada i d’opinió.

· Observar diferents models i comparar les produccions escrites dels companys.

· Enriquir el seu coneixement de la llengua i de la cultura anglesa.

· Relacionar i aplicar les noves tecnologies de la comunicació i de la informació (TIC) per a l’aprenentatge. Bàsicament a partir d’un blog i de diferents links a pàgines web guiades pels mestres. I posteriorment amb la creació d’una web amb els resultats finals del projecte.

· Aconseguir un coneixement més ampli i una millor fluïdesa en llengua anglesa

· Millorar la formació integral dels nostres alumnes de cara a la seva formació posterior

c) Accions a desenvolupar i temporalització

CURS 2006-2007 (TREBALL PREVI A LA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE)

Experiència pilot. Formació per part del professorat. Reunions prèvies i acords entre CEIPs i IES. Proposta de projecte d’innovació conjunt. Introducció d’algunes activitats al treball diari de l’aula. Primeres proves.

CURS 2007-2008

• Programació d’unitats didàctiques de ciències naturals en anglès, des de 5è a 1r d’ESO, utilitzant recursos TIC, amb coordinació dels departaments de ciències i anglès i alternança de les llengües catalana i anglesa a l’aula.
• Elaboració d’un producte final de la unitat treballada, en format video, informàtic o web.
• Creació formal i manteniment dels blogs. Cada mes els especialistes publicaran nous materials al blog. Aquests inclouran links a webs i produccions escrites dels alumnes, corregides prèviament pels professors.
• Els alumnes investigaran un tema concret a internet. Cercaran informació, la valoraran i la produiran en llengua anglesa. Hi ha una temporalització temàtica a la graella que ve a continuació. Cada tema correspon a unes 20 hores de treball a la self-access.
• El tema és obert. Els alumnes seguiran un guió de recerca que serà obert, en funció de les descobertes, i dels interessos propis i dels professors.
• Als alumnes de Cicle Superior se’ls requerirà de manera successiva la preparació de materials complementaris per a publicar.  D’altra banda, també s’acceptaran treballs fets per a iniciativa pròpia dels alumnes, amb la intenció d’ampliar els continguts.
• El blog oferirà una sèrie de recursos permanents, acordats entre els especialistes. Uns recursos fixes són un cercador, un diccionari web i accés directe al blog dels altres dos centres. D’aquesta manera la interconnexió és immediata.
• A Cicle Superior es treballarà una petita representació teatral (guiada per l’especialista) dins la programació de cada unitat. Aquesta serà rotativa i obligatòria.

CURS 2008-2009

• Consolidació de les unitats didàctiques de ciències en anglès des de 5è a 1r d’ESO.
• Programació d’unitats de ciències en anglès a 2n d’ESO.
• Elaboració d’un producte final en video o presentació power point.
• A Cicle Superior i a l’ESO, programació d’uns recursos web. Recerca de pàgines relacionades amb els continguts de cada curs. Aquests recursos seran publicats periòdicament als blogs respectius. Introducció a les web-quest. Visita i participació activa a diverses web-quest adaptades a l’edat. Anàlisi de l’estructura de les web-quest.
• Avaluació dels resultats obtinguts. Participació, implicació i aportacions dels alumnes.
• Atenció als suggeriments i demandes dels alumnes, per intentar fer el blog més proper a ells.
• Projecte; fase temporalitzada a la graella.

CURS 2009-2010

• Possibilitar la integració d’altres àrees curriculars en anglès a l’ESO.
• Consolidar les unitats didàctiques de ciències en anglès des de 5è a 2n d’ESO.
• A Cicle Superior i a l’ESO, creació d’una web-quest a cada classe, a cada centre. Establir la participació rotativa de tots els alumnes a la publicació de materials i a la recerca de recursos.
• Projecte; fase temporalitzada a la graella.
• A 4rt d’ESO es crearà una web que oferirà el resultat del projecte.
• Redactar una memòria amb les conclusions finals del projecte.
• Compartir els recursos entre els centres participants, i d’altres.

d) Integració al Projecte Lingüístic del centre i al Currículum

En el marc del Pla de Millora en el qual es troba l’IES, un dels objectius a aconseguir és el de potenciar l’aprenentatge de i en la llengua anglesa com a vehicle d’aprenentatge , comprensió i expressió no només a nivell lingüístic si no també curricular.

L'anglès és la primera llengua estrangera que s'estudia a l'institut. També s'ofereixen crèdits variables per millorar el domini oral de la llengua tot fent intercanvis amb estudiants d'altres països emprant l'anglès com a llengua vehicular (projecte Comenius). També s’ofereix una introducció de les noves tecnologies (TIC) a l’aula. Programar i fer el seguiment del projecte telemàtic en llengua anglesa

El professorat d' anglès ens vam plantejar la possibilitat d'adequar i oferir als nostres alumnes la possibilitat de conèixer i utilitzar amb el màxim rendiment, el món de les noves tecnologies d'informació i comunicació (ICT), per tal d'aconseguir un aprenentatge més global de la llengua anglesa, Cal dir que el nostre centre gaudeix d'una aula de " Self -Access"

Aquest projecte, que considerem força ambiciós, va proporcionar als nostres alumnes la possibilitat d'utilitzar fons d'informaçió diferents a les usuals, i aconseguir el disseny de presentacions més creatives de les activitats realitzades, així com estar en contacte amb alumnes d'altres països bescanviant informació personal, interessos, esperances i hàbits, bo i coneixent entorns i realitats socio-històriques d'altres indrets.

e) Alumnes participants (cicles, nivells, grups)

Educació Infantil i Educació Primària del CEIP Andreu Castells i del Ceip Can Rull

Educació Secundària de l’IES Sabadell

f) Metodologia. Materials exemplificadors

• A les aules interactives es  presentaran els continguts curriculars de les diferents unitats didàctiques en anglès.

• A l’aula ordinària es portaran a terme activitats en petit i gran grup, potenciant la comprensió i expressió tant oral com escrita.

• A l’aula d’informàtica es realitzaran els productes finals de cada unitat (video o presentació power point).

• S’utilitzaran els bogs de cada un dels centres amb articles publicats, links i comentaris fets pels alumnes.

BLOG CEIP ANDREU CASTELLS: “Our door to English”    

http://ourdoor.blogspot.com

BLOG IES SABADELL: “Bloquejat”

http://bloquejat.blogspot.com

BLOG CEIP CAN RULL: “Do it easy”                            

http://doiteasy.blogspot.com

g) Criteris i indicadors d’avaluació

- Exercicis programats de contingut curricular

- Comentaris fets a classe per a valorar el seguiment

- Aportació de materials per a publicar als blogs, individualment o en grups

- Comentaris aportats al blog

- Valoració de la millora de les competències bàsiques dels alumnes. Observació diària del progrés.

- Producte final de la unitat didàctica en anglès

- Esforç i treball per aconseguir utilitzar la llengua anglesa com a vehicle d’aprenentatge.

4- ALTRES CENTRES EDUCATIUS IMPLICATS

a) Nom: CEIP Andreu Castells  Codi: 08044314

    Non: CEIP Can Rull               Codi: 08032737

b) Actuacions conjuntes previstes

· Activitat de cinema en anglès: “The Quiet Man”.

· Creació formal i manteniment dels blogs, i d’una webquest i una web al final del projecte.

· Representació teatral o dramatització de rondalles populars irlandeses.

· Programació d’unitats didàctiques de l’àrea de Medi Natural, establint una línia de progressió de l’aprenentatge.

· Celebrar una “ceili”, festa folk irlandesa amb música i dansa.

· Visionat de diferents materials audiovisuals sobre Irlanda.

· Visita al Consulat d’irlanda a Barcelona, per a rebre informació i establir contactes.

· Celebració a l’IES de “Saint Patrick’s day”

· Presentació conjunta dels productes finals elaborats a cada nivell.

· ...

Temporalització del Projecte

	NIVELL	TEMPORITZACIÓ	TEMARI DEL PROJECTE
CURS 2007-2008	1er ESO	20 hores de treball a la Self-Access	LLEGENDES I TRADICIONS POPULARS
	2on ESO	20 hores de treball a la Self-Access	GEOGRAFIA FÍSICA I PAISATGE D’IRLANDA
	3er ESO	20 hores de treball a la Self-Access	HISTÒRIA D’IRLANDA; RELACIONS AMB CATALUNYA I ESPANYA
	4rt ESO	20 hores de treball a la Self-Access	POLÍTICA; RELACIONS AMB LA GRAN BRETANYA
CURS 2008-2009	1er ESO	20 hores de treball a la Self-Access	FESTIVALS EVERY DAY LIFE
	2on ESO	20 hores de treball a la Self-Access	MÚSICA I (POP MUSIC)
	3er ESO	20 hores de treball a la Self-Access	CULTURA I PERSONATGES I
	4rt ESO	20 hores de treball a la Self-Access	WEBQUEST: “A TRIP TO IRELAND”
CURS 2009-2010	1er ESO	20 hores de treball a la Self-Access	POBLACIÓ I ECONOMIA; LES GRANS MIGRACIONS
	2on ESO	20 hores de treball a la Self-Access	CULTURA I PERSONATGES II
	3er ESO	20 hores de treball a la Self-Access	MÚSICA II (FOLK MUSIC)
	4rt ESO	20 hores de treball a la Self-Access	EDICIÓ DE LA PÀGINA WEB; RECULL I PUBLICACIÓ DEL PROJECTE

(annex núm.8)

Activitats CLIL (Content Learning interactive language) –SI (semiimmersió).

CLIL project based on The Common European Framework of Reference for Languages (CEFR). Strasbourg, 6 – 8 February 2007

Nowadays, a new situation is growing in Europe, new needs, new challenges and new responsibilities for language education policies.

A growing awareness at local, regional and national level, and in the various European bodies, of the importance of language skills has resulted in the acquisition of language competences being accorded a very high priority in education policy. The place given to modern languages in the European Union’s 2010 Education and Training Programme and the forthcoming European Indicator of Language Competence for young Europeans, based on the CEFR, are two illustrations of this.

The growing mobility of citizens, especially of workers and students, and the development of exchanges throughout Europe make it necessary to improve the transparency of language qualifications.

The reaffirmation of the need to recognise the value of the linguistic and cultural diversity of Europe requires a re-examination of the role and place of the various languages as well as of teaching objectives and the means of making plurilingualism accessible to every European.

Multilingualism is at the very heart of European identity, since languages are a fundamental aspect of the cultural identity of every European.

By means of this kind of educational provision (CLIL), pupils learn school subjects in the curriculum while at the same time exercising and improving their language skills.

Subjects and languages are combined to offer a better preparation for life in Europe, in which mobility is becoming increasingly more widespread.

This project which is focused on teaching CLIL (Content and Language Integrated Learning) for Foreign Language Department of IES Sabadell working together with science and diversity Departments.

In fact we could talk about three projects into one itself. First teaching science in English language by the teachers of our secondary school, second giving to teacher trainees, both English and Science ones (from UAB) the possibility of its implementation with our pupils in the classroom and third opening this way to other European teacher trainees (from SPriTE project) coming to IES Sabadell practicing CLIL in the curriculum.

One of the most important aims of this project is improving our students’ skills in languages competence as European citizens.

“CLIL refers to situations where subjects, or parts of subjects, are taught through a foreign language with dual-focussed aims, namely the learning of content, and the simultaneous learning of a foreign language”. (Marsh, 1994)

Even though there may be differences in how the brain works as a child grows older and becomes an adult, a key issue in “picking up” languages relates to the opportunities we have for learning languages.

This is where CLIL can be of interest. What CLIL can offer to youngsters of any age, is a natural situation for language development which builds on other form of learning.

It is not so much what we know but how we use it which is so important when we consider effective language learning and communications

CLIL doesn’t only promote linguistic competence; it can also have an impact on conceptualization, literally ”how we think”.

Being able to think about something in different languages can enrich our understanding of concepts and help broaden our conceptual mapping resources.

We provide a situation in which the attention of the child is on some form of learning activity which is not the language itself.

Most CLIL classes involve use of two languages, the majority language and the CLIL language.

Often the main issues are given in the first language and the learning activities carried out in the additional language.

(annex núm.9)

 L’aula d’autoaprenentatge. Self-Access.

Treball autònom a l'àrea de llengües estrangeres. Aula amb espais diversificats

ANNA MORELL I BEATRIZ PAPASEIT  IES Sabadell (1998-99)

La nostra experiència s’emmarca dins del context de l’escola secundària i s’adreça als alumnes d'ESO que tenen la llengua estrangera com a obligatòria dins el seu currículum. Vam iniciar la creació d’una aula d’autoaprenentatge per a alumnes adolescents per diversos motius:

Tractament de la diversitat: Ens calia donar resposta als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge dels nostres alumnes, els quals procedeixen de tres centres diferents. A aquesta diversitat inicial cal afegir la diversitat de ritmes, interessos, àmbits i motivacions personals. L’espai del self-access ens permet tractar aquesta diversitat ja que es pot treballar a diferents nivells i ritmes al mateix temps.

Potenciació de l’autonomia: Creiem que és bàsic potenciar en els alumnes des del principi el fet de prendre la iniciativa en l’elecció de les tasques que més els convenen per al seu aprenentatge. Així, cal que aprenguin a mesurar la dificultat dels continguts i a confiar en el seu propi criteri a l’hora de seleccionar i realitzar tasques.

Conscienciació del propi nivell i procés d’aprenentatge: En el procés d’aprenentatge,és essencial que l’alumne aprengui a ser conscient de les pròpies febleses i habilitats, ja que això portarà a l’autocrítica i a buscar estratègies de superació de dificultats i solució de problemes. Un cop l’alumne és capaç de percebre les seves mancances i destreses ha de respondre responsabilizant-se de l’elecció de les tasques que més li convenen.

Inicis i funcionament

Quan vam començar a utilitzar l’aula d’autoaprenetatge ho vam fer amb tots els materials de què disposava el Departament de Llengües Estrangeres en aquells moments (maletes d’àudio de la dotació, dos ordinadors, un vídeo, un equip de música i una tele reciclada, a més de llibres, CD i cassets del Departament).

Gradualment hem anat afegint material nou i actualitzant activitats i espais. Al principi vam oferir només crèdits variables, però actualment tots els alumnes d'ESO assisteixen quinzenalment a l’aula en setmanes alternes. Aquells grups amb característiques especials poden utilitzar-la més sovint sempre que l’horari ho permeti.

Funcionament de l'aula

Hem dissenyat l’aula d’autoaprenentatge com un espai on potenciar les habilitats bàsiques de la llengua: comprensió oral i escrita i expressió oral i escrita; en particular la part oral, ja que a l’aula ordinaria, donades les seves característiques, no s’incideix tant sobre aquest aspecte.

Hem dividit l’aula en espais, actualment 7, on els alumnes desenvolupen aquestes habilitats, ja sigui de forma integrada i general o de forma més específica i intensiva.

Les activitats que realitzen el alumnes estan graduades segons la dificultat (mínima, mitjana, avançada) i segons curs/anys (seguint la programació del Departament).

Aquest sistema és força flexible i trobem que és molt útil quant a qüestions d'organització i de seguiment curricular.

Avaluació

La major part de les activitats apareix en format de fitxa autocorrectiva. L'alumne fa la fitxa, la corregeix i n'anota els resultats. El professor monitoritza el treball de l’alumne durant la sessió i a la fitxa de seguiment anota un comentari que servirà per a l'avaluació de l'alumne. Nosaltres entenem el treball realitzat a l’aula com a part integral del currículum de l'alumne, no pas com a extensió o treball addicional, per la qual cosa la nota és part íntegra de la nota del trimestre.

Integració al currículum

Actualment, el sistema que seguim és entregar als alumnes una proposta d’activitats trimestral que cal realitzar a cada secció elaborada segons els continguts del programa del Departament a cada nivell. L'alumne tria un mínim d'activitats/ fitxes que ha de dur a terme estretament lligades amb la feina realitzada a l’aula ordinària.

També, en un grup en concret, estem utilitzant l’aula de self-access per potenciar activitats comunicatives, mentre que a l’aula ordinària s’incideix més en les estructures sintàctiques i gramaticals.

Actualment treballem en el disseny d’itineraris per als alumnes amb un objectiu final clarament marcat, com ara la realització d’un projecte, que permeti integrar totes les habilitats i ofereixi un grau molt gran d’autonomia a l’alumne.

(annex núm. 10)

Trobades entrecultures a la biblioteca

La comunicació és l’element essencial per donar vida als integrants d’un centre educatiu d’una manera normalitzada.

Donar vida a un espai entrecultures des de la nostra pròpia cultura consisteix en fomentar el coneixement i el respecte per altres maneres de ser, de divertir-se, de viure... I tot això fent-ho des del procés d’aprenentatge que realitza el nostre alumnat.

La participació de l’alumnat nouvingut en la recerca i la participació generalitzada de la resta de l’alumnat en l’activitat comporta un reconeixement de les diferents cultures.

Es tracta de crear un espai on cada cultura participa en condicions d’igualtat i que no posa èmfasi en allò que ens fa diferents sinó en allò que ens fa iguals.

La llengua vehicular d’aquestes trobades és la catalana perquè sentir, utilitzar la llengua catalana per explicar o presentar una activitat fora de l’aula és normalitzar-ne el seu ús en un centre on la llengua dominant és la castellana. També significa establir lligams entre l’alumnat per esforçar-se en presentar el resultat d’un treball efectuat en grup.

Aquestes trobades es donen a la biblioteca perquè aquest és un espai viu, on hi podem trobar llibres que ens parlin de qualsevol temàtica cultural i de qualsevol indret. Hi podem trobar un llibre de receptes del Marroc, també un cançoner hebreu, obres de teatre angleses, contes i rondalles d’arreu del món.

Els objectius d’aquestes trobades són vitalitzar els aprenentatges realitzats a l’aula i fer-los significatius. Donar-los a conèixer i gaudir-ne de manera informal però alhora respectuosa. Potenciar la llengua vehicular del centre com a mitjà de comunicació sense renunciar a altres llengües. Interelacionar aspectes culturals d’arreu del món. Fomentar la participació de l’alumnat dintre d’un procés entrecultural i involucrar diferents àrees per intervenir en diversos aspectes:

La metodologia per preparar aquestes trobades està connectada amb les activitats de classe relacionades amb la programació del nivell.

a) Recerca i treball de rondalles i contes d’arreu del món.

(utilització de material plàstic de suport: titelles, dibuixos...)

            b) Recerca i treball de receptes (text instructiu)

            (utilització del microones per la realització dels menjars)

            c) Recerca de cançons, ritmes, tendències d’arreu del món.

            (utilització de tota classe d’instruments, CD...)

            d) Lectura d’obres de teatre seriades.

Setmanalment la biblioteca facilita una trobada perquè l’alumnat, de manera voluntària, pugui gaudir d’un moment cultural on l’objectiu és establir relacions entrecultures. Unes relacions que enriquiran el nostre alumnat individualment i col·lectivament i que el formaran com a persona. perquè el fet de conèixer altres maneres de fer, altres cultures, és el que farà que les respectin i les valorin d’una manera normalitzada.

La diversitat de procedència de l’alumnat i la diversitat de procedència de les rondalles, les cançons, les receptes de cuina... donen vida a les relacions humanes.

Aquestes relacions humanes fetes de manera informal i voluntària aportaran com a resultat un avenç molt important vers la cohesió social del nostre alumnat.         

En les trobades es porten a terme diferents activitats entreculturals durant les hores d’esbarjo:  Representació de rondalles, Cants corals, Concerts instrumentals, Demostració de diferents receptes de cuina, Lectures dramatitzades d’obres de teatre.

La participació de l’alumnat està representada en tots els nivells de l’ESO. Aquest alumnat prepara les activitats amb el professorat especialista en diferents contextos, en crèdits comuns i en crèdits variables.

Al mateix temps s’exposen materials relacionats amb les temàtiques tractades: llibres de contes, rondalles, llegendes, receptes de cuina i partitures. Fotografies i dibuixos.

Les trobades es donen a conèixer amb un programa de mà; també es fa ús de la megafonia del centre per anunciar cada trobada.

En l’execució de l’organització hi participen el professorat implicat en l’activitat, la bibliotecària i la coordinadora linguïstica i de cohesió social. 

II TROBADES ENTRECULTURES  A LA BIBLIOTECA 

CUINA ENTRECULTURES

Dimarts 27 de març Cuina de Marroc a 3 quarts d’11

Dimarts 17 d’abril Cuina d’Equador a 3 quarts d’11

CUINA D’ARREU DEL MÓN

Vine a conèixer receptes de diferents

Països.

A la Biblioteca podràs llegir i aprendre a cuinar diferents menjars que  després podràs elaborar i així sorprendre els teus amics.

MÚSICA  ENTRECULTURES

DIVENDRES DIA 9 DE MARÇ

CÀNON HEBREU

                                                            a 3 quarts de 12

DIMARTS DIA 20 DE MARÇ

BATUCADA

                                                  a 3 quarts d’11

TEATRE ENTRECULTURES

DIVENDRES DIA 4 DE MAIG

ROMEO I JULIETA

                                                  a 3 quarts de 12

(Cada curs s’actualitzarà el programa d’activitats a realitzar)