En el primer quart del segle XX, Catalunya, que ja era un important nucli industrial, va ser un dels punts més conflictius d'Europa: el moviment obrer es començava a organitzar, especialment a partir d'organitzacions anarquistes (atemptats terroristes, vagues generals, sublevacions com la Setmana Tràgica).
Com a resposta, la burgesia catalana i la policia van respondre amb repressió que sovint superava tota legalitat, amb assassinats extrajudicials (pistolerisme, llei de fugues).
El resultat és un espiral de violència imparable. Alguns d'aquells fets són molt coneguts (Setmana Tràgica, atemptat del Liceu...), però el pistolerisme del període 1918-1923 queda sovint oblidat, tot i que generà a en cinc anys més de 400 víctimes.
Per això hem retut un modest homenatge a les víctimes de tots dos bàndols. Hem localitzat (aproximadament) el lloc on van ser assassinades algunes de les víctimes de la lluita social entre 1918-1923, i hi hem penjat un cartell explicant qui hi va morir i en quines circumstàncies. Gairebé 200!

Ens hem basat en l'estudi de Maria Amàlia Pradas: L'anarquisme i les lluites socials a Barcelona, 1918-1923 (2003), que identifica els següents perfils de víctimes:

168 Sindicalistes i anarquistes
3 Advocats de la CNT
40 Patrons
29 Encarregats
30 Agents de l'autoritat
6 obrers amb posició antisindical
76 obrers de filiació desconeguda
42 pistolers del Sindicat Lliure
30 altres