Coral 2004

El dimecres 28 d'abril les alumnes components de la Coral de l'IES vam anar a cantar a Tarragona. La trobada era oberta a tots els instituts de Catalunya. Ens hi vàrem reunir un total de 2000! persones. Totes les corals en havíem preparat dues cançons per cantar nosaltres sols i sis obres per cantar tots junts a la Trobada.
Com a bones garriguenques el nostre programa va consistir en dues obres d'autors del nostre poble. Dedicatòria, un cànon de Josep Margarit amb lletra de Núria Albó i Sonajeros de colores, dels Dusminguet. Després de cantar aquestes dues cançons davant de tres corals participants, en vàrem dirigir al Camp de Mart, una espècie d'amfiteatre a l'aire lliure al costat de les muralles de Tarragona.
L'experiència en aquest indret va ser impressionant. Allí ens vam reunir totes les corals participants, venien de tot Catalunya, quan entràvem llegien el nom de cada IES participant. La gent aquí ja va començar a cridar i ovacionar cada coral que arribava. N'hi havia fins i tot de Terol i d'Alacant!
És difícil transcriure l'eufòria i l'ambient que es va crear. Ens havíem reunit dues mil persones i totes anàvem a fer el mateix: cantar.
Vam començar a assajar amb l'orquestra. El clima era brutal, tothom cantant les cançons ( bé tothom no, hi havia alguns que no se sabien la lletra de les cançons i altres que no obrien boca). Però el millor va ser les coreografies que, espontàniament, es van crear per cada cançó. Alguns grups van començar a posar-se drets i moure els braços segons el que feia cada cançó, i ens vam començar a contagiar i tothom va acabant fent el mateix. Realment, veure que dues mil persones es donen les mans i es mouen alhora ens va impressionar molt. Entre cançó i cançó algunes corals van iniciar l'ona i van aconseguir que tots ho féssim. Semblava que allò s'estava descontrolant, tothom vibrava i es sentia contagiat de tanta eufòria. Les cançons les cantàvem convençuts, un exemple: quan cantàvem l'havanera "El meu avi" en el moment que es diu "tingueren la culpa els americans" o quan es diu "visca Catalunya i visca el català" la gent ho ressaltava i cridava encara més.
El que va ser també increïble és que fins llavors allò era l'assaig! Sense canviar de lloc ni davant de cap públic (no hi cabia ningú, l'amfiteatre l'ocupaven totes les corals) ens van dir que ara tocava fer el concert. I, màgicament, la gent va canviar l'actitud es va posar a cantar i a moure's però sense cap descontrol, allò era el concert!
En acabar van sortir els professors a l'escenari, la cridòria va superar tots els límits de decibels, cada IES cridava el seu profe. Vam cantar "és l'hora dels adéus" i l'acte es va acabar.
Tots vam dinar al parc del costat, l'organització ens van oferir una beguda, ah!, i també ens havien regalat una samarreta per cadascuna.
A la tarda vam tornar a la Garriga, contentes d'haver viscut l'experiència i d'haver vist almenys alguna cosa de Tarragona, les muralles i el balcó del mediterrani.
Ho repetiríem un altre any? SÍ, sens dubte.

	El dimecres 28 d'abril les alumnes components de la Coral de l'IES vam anar a cantar a Tarragona. La trobada era oberta a tots els instituts de Catalunya. Ens hi vàrem reunir un total de 2000! persones. Totes les corals en havíem preparat dues cançons per cantar nosaltres sols i sis obres per cantar tots junts a la Trobada. Com a bones garriguenques el nostre programa va consistir en dues obres d'autors del nostre poble. Dedicatòria, un cànon de Josep Margarit amb lletra de Núria Albó i Sonajeros de colores, dels Dusminguet. Després de cantar aquestes dues cançons davant de tres corals participants, en vàrem dirigir al Camp de Mart, una espècie d'amfiteatre a l'aire lliure al costat de les muralles de Tarragona. L'experiència en aquest indret va ser impressionant. Allí ens vam reunir totes les corals participants, venien de tot Catalunya, quan entràvem llegien el nom de cada IES participant. La gent aquí ja va començar a cridar i ovacionar cada coral que arribava. N'hi havia fins i tot de Terol i d'Alacant! És difícil transcriure l'eufòria i l'ambient que es va crear. Ens havíem reunit dues mil persones i totes anàvem a fer el mateix: cantar. Vam començar a assajar amb l'orquestra. El clima era brutal, tothom cantant les cançons ( bé tothom no, hi havia alguns que no se sabien la lletra de les cançons i altres que no obrien boca). Però el millor va ser les coreografies que, espontàniament, es van crear per cada cançó. Alguns grups van començar a posar-se drets i moure els braços segons el que feia cada cançó, i ens vam començar a contagiar i tothom va acabant fent el mateix. Realment, veure que dues mil persones es donen les mans i es mouen alhora ens va impressionar molt. Entre cançó i cançó algunes corals van iniciar l'ona i van aconseguir que tots ho féssim. Semblava que allò s'estava descontrolant, tothom vibrava i es sentia contagiat de tanta eufòria. Les cançons les cantàvem convençuts, un exemple: quan cantàvem l'havanera "El meu avi" en el moment que es diu "tingueren la culpa els americans" o quan es diu "visca Catalunya i visca el català" la gent ho ressaltava i cridava encara més. El que va ser també increïble és que fins llavors allò era l'assaig! Sense canviar de lloc ni davant de cap públic (no hi cabia ningú, l'amfiteatre l'ocupaven totes les corals) ens van dir que ara tocava fer el concert. I, màgicament, la gent va canviar l'actitud es va posar a cantar i a moure's però sense cap descontrol, allò era el concert! En acabar van sortir els professors a l'escenari, la cridòria va superar tots els límits de decibels, cada IES cridava el seu profe. Vam cantar "és l'hora dels adéus" i l'acte es va acabar. Tots vam dinar al parc del costat, l'organització ens van oferir una beguda, ah!, i també ens havien regalat una samarreta per cadascuna. A la tarda vam tornar a la Garriga, contentes d'haver viscut l'experiència i d'haver vist almenys alguna cosa de Tarragona, les muralles i el balcó del mediterrani. Ho repetiríem un altre any? SÍ, sens dubte.



	Laura Crosas, Marta Fernàndez, Coral Lozano, Alba Lobato, Núria Kluft, Sandra Rodriguez, Sara Garcia, Carla Castillo, Cristina Catalan, Anna Gómez, Irene Maldonado, Júlia Miró, Eulàlia Miró, Juli Moro Marta Ortega, Aroa Samblàs, Aina Galín