Newton

Isaac Newton

(Woolsthorpe, Lincolnshire 1642 - Kensington, Middlesex 1727)

Físic anglès. Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge.

Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que hauria d’ésser la seva obra futura.

Després dels 54 anys es traslladà a Londres per dirigir la casa de la moneda i presidir fins a la seva mort la Royal Society. Era un home totalment allunyat dels problemes pràctics, tímid, enemic de les discussions, indiferent a les Belles Arts, sense cap inclinació a les plasenteries. Mai no es casà ni es coneix cap lligam sentimental amb d’altres persones.

Va retronar a Cambridge i fou nomenat “fellow” (col·lega) i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que va ocupar fins que complí 54 anys, que va ser quan es va traslladar a Londres en ser nomenat Interventor de la Casa de la Moneda que es trobava dins de la famosa Torre de Londres.

De les obres de Newton escrites en anglès o bé en llatí, destaca indiscutiblement Philosophiae Naturalis i els Principia Mathematica (1687), que hom ha comparat, per la seva transcendència, amb els Elements d’Euclides i amb el posterior On the Origin of Species de Darwin. En aquesta obra, Newton volgué demostrar que tot l’univers funciona segons una llei natural : la de la gravitació.

L’obra comença definint els conceptes de massa o quantitat de matèria, quantitat de moviment, força, temps i espais absoluts, i, exposa les tres lleis del moviment (la d’inèrcia, la de la proporcionalitat entre la força motriu i quantitat de moviment i la d’igualtat entre acció i reacció). Partint d’aquestes definicions i lleis, l’autor vol explicar el sistema de l’univers amb demostracions matemàtiques fetes a l’estil geomètric clàssic, però amb l’ajuda implícita del seu mètode de fluxions.

L’obra del savi anglès fou considerada una construcció científica acabada i perfecta, irrebatible i d’una vigència definitiva.

Com a matemàtic, a part de l’invent del càlcul infinitesimal, va fer unes aportacions dins del camp de la geometria sobre les corbes cúbiques i dins del camp de l’àlgebra -Arithmetica universalis- , on perfeccionà la teoria general de les equacions. En el seu llibre De Analysis apareix el teorema general del binomi conegut avui amb el seu nom (binomi de Newton).