La tristesa

 

Temps era temps

Que pensaba que res tenia sentit

 

No menjava,

No parlava,

No cantava,

Ni molt menys

Ballava…

 

No em sentía a gust

Amb mi mateixa.

 

TOT HO VEIA MOLT FOSC

 

Jo veia  totalment normal

El no menjar,

El no parlar,

El no cantar,

El no ballar.

 

El que no veía normal

Era veure nens de la meva edat ser feliços.

 

Lorena González Verdú  3r ESO