La
tristesa
Temps era temps
Que pensaba que
res tenia sentit
No menjava,
No parlava,
No cantava,
Ni molt menys
Ballava…
No em sentía a
gust
Amb mi mateixa.
TOT HO VEIA
MOLT FOSC
Jo veia totalment normal
El no menjar,
El no parlar,
El no cantar,
El no ballar.
El que no veía
normal
Era veure nens
de la meva edat ser feliços.
Lorena González
Verdú 3r ESO