GUIA BÀSICA PER A LA REALITZACIÓ I LA PRESENTACIÓ D'UN TREBALL ESCRIT
Introducció | El
tema del treball | El
material de referència | Realització
i redacció del treball | La realització d'aquesta "guia" neix
de la voluntat d'oferir als alumnes d'ESO i Batxillerat una eina de
consulta a l'hora de realitzar i presentar els "treballs"
escrits que s'exigeixen en determinades matèries o crèdits. Aquesta "guia", en el seu format escrit, (Versió text/paper en format document de Word) respecta l'estructura i el tipus de presentació que s'hi descriu i aconsella, de manera que vol ser també un exemple o model possible entre d'altres de semblants. En aquesta pàgina web en presentem la versió en format hipertextual, que permet d'incloure enllaços a documents i referències en format electrònic. En l'apartat "El material del treball"
suggerim algunes estratègies per a la recerca i recopil·lació d'informacions. En general, els temes dels treballs que realitzen els alumnes en l'ESO i el Batxillerat i els estudiants dels primers cursos universitaris els fixen els professors de les diferents matèries. I només en casos excepcionals, es deixa a l'alumne o a l'estudiant la lliure elecció del tema a desenvolupar, com és el cas dels projectes de 2on de Batxillerat.. En la majoria de casos, se'ls demana que siguin capaços de reunir una sèrie de materials en relació a un aspecte concret de la matèria i que l'organitzin de la millor manera possible en un treball de síntesi d'una extensió raonable. L'aspecte més important és saber fixar
de manera precisa no només el tema o títol general, sinó els límits
del mateix. Això equival, en realitat, a concretar amb un cert detall
els aspectes fonamentals que haurà d'incloure el treball. 2. EL MATERIAL DE REFERÈNCIA UTILITZAT PER A LA REALITZACIÓ DEL TREBALL. La qualitat d'un treball, depèn en gran part del material o continguts que utilitzem per a la seva realització. Per aquesta raó, és fonamental aprendre a cercar informació de tot tipus, i en tota mena de suports, en relació amb el tema genèric del treball. En alguns casos, són els professors qui fixen el tema, el material i l'estructura del treball. En aquest cas, òbviament, cal respectar les consignes donades. En d'altres, es demana a l'estudiant que realitzi un treball de creació pròpia a partir d'un tema o títol genèric. Nosaltres ens referirem, especialment, a aquest segon supòsit.
Una vegada s'ha recopil·lat el material objecte d'estudi, es tracta d'anar dissenyant un esquema bàsic de desenvolupament (modificable a mida que s'hi treballi) que inclogui:
3. LA REALITZACIÓ DEL TREBALL I LA SEVA REDACCIÓ. La millor manera d'enfrontar-se a qualsevol tipus de treball és començar per fer un esquema o mapa conceptual sobre el tema que es vol desenvolupar. Aquesta estratègia consisteix bàsicament en intentar fixar: 3.1. L'ESTRUCTURA GLOBAL: Un treball ha d'estar necessàriament dividit
i estructurat en apartats. Així doncs, cal decidir quins seran els
diferents capitols/seccions/apartats del tema tractat (en forma de branques en un mapa conceptual). 3.2. ORGANITZACIÓ GLOBAL: El següent grau de concreció consisteix a establir l'ordre de prioritat en que es presenten els apartats o seccions fixades i les connexions entre els diferents aspectes en joc. 3.3. DESENVOLUPAMENT DELS DIFERENTS APARTATS El cos del treball serà d'extensió variable o bé la que fixin els professors en cada cas. En el cas que s'hagi establert l'estructura del treball per part del professor, caldrà respectar-la en els termes fixats. És fonamental organitzar el contingut en apartats i sub-apartats numerats si així ho requereix la complexitat de la informació presentada. Cada apartat o capítol serà considerat com un bloc complert format per un conjunt d'idees o d'elements d'informació. Cal que el treball respecti l'estructura següent:
En la introducció convé expressar de manera clara i concisa el motiu de la realització del treball, els seus objectius, el tipus de tractament que es fa del tema i la seva estructura global. El millor moment de redactar la introducció és doncs després d'haver realitzat el treball i redactat la conclusió i no pas al principi! Cada idea o element d'informació s'ha expressar en un paràgraf. El conjunt de paràgrafs constituirà el contingut d'un apartat. Organitzar i reorganitzar la informació del diferents paràgrafs/idees de cada apartat: aquesta és probablement la tasca més complicada, perquè suposa la capacitat d'anar retocant l'ordre dels paràgrafs i l'expressió en funció d'allò que realment s'obté en passar del disseny estructural al redactat concret del treball. La lògica, l'experiència i la capacitat crítica de cadascú és la que determina en definitiva la millor manera de presentar els continguts de cada apartat. Només cal tenir en compte dos referents fonamentals:
L'apartat de la conclusió cal entendre'l no com el lloc on es repeteix el que ja s'ha dit, sinó com el lloc on es fa la valoració global de tot el que s'ha tractat, expressant-ho de manera clara i sintètica. 4. NORMES GENERALS BASIQUES PER A LA PRESENTACIÓ DEL TREBALL. Una de les raons per les quals redactem aquí aquestes consignes de treball és la d'aconseguir la màxima homogeneïtat i racionalització possible a l'hora de presentar per escrit els resultat dels treballs que els estudiants han de presentar per a les diferents matèries d'estudi. Val a dir que, tot i la voluntat de donar unes pautes generals, som contraris a unes normes estrictes i inflexibles. Hi ha d'haver, lògicament, unes normes generals bàsiques i d'altres variables o lliures. La presentació material d'un treball en
suport paper ha de tenir en compte els elements següents: 4.1. Marges i aspectes tipogràfics: Cal deixar sempre un marge superior i inferior, i uns marges laterals: esquerre i dret. Els quatre marges han de ser sempre els mateixos per a tots els fulls del treball. Unes mides estàndard recomanables són: marge esquerre: 3 o 4 cm. El tipus de lletra, la justificació completa o no de les pàgines, la indentació o no dels paràgrafs, el tipus d'espai d'interlínia (senzill o doble), la distribució de les imatges -fotos o gràfics, dibuixos, etc.- en les pàgines, el tipus d'enquadernació i d'altres variables es deixen a l'elecció de l'estudiant, en funció dels seus gustos personals i de les característiques del tractament de text utilitzat en la redacció. En tots els casos caldrà tenir cura de
la correcció en l'expressió lingüística com ortogràfica, així com
de l'estètica global del treball, tal com s'apunta amb detall a l'apartat
de la realització del treball. 4.2. Numeració de pàgines: Cal numerar totes les pàgines, excepte la de la portada, en el marge superior (centre o dreta) o en el marge inferior (en el centre). 4.3. Cites textuals: Quan el treball inclogui cites textuals de més d'una línia, caldria donar-ne la referència a peu de pàgina o bé, si n'hi hagués moltes, per mitjà d'un número que remetria a un apartat final (annex o notes) on es llistarien aquestes referències. Cal tenir en compte que les cites textuals s'han d'utilitzar per a illustrar les pròpies idees, no com la base del treball. Per tant cal descartar la temptació d'utilitzarles de manera sistemàtica i de recopiar paràgrafs sencers de les fonts que estem utilitzant per a fer el treball. L'unic treball realment útil és el que resulta de la síntesi personal feta sobre el conjunt de materials consultats. La mera còpia textual de fragments d'aquí i d'allà no és pot considerar un treball pròpiament dit. En els treballs, per tant, cal aprendre a marcar clarament allò que redactem personalment d'allò que "copiem" de les fonts bibliogràfiques o electròniques. 4.4. Portada. El treball ha d'incloure una primera pàgina com a portada on hi figuri com a mínim el títol de treball, l'autor o autors del mateix i la data de realització. 4.5. Índex. En l'índex o sumari s'indiquen els diferents apartats o capítols del treball i de les respectives pàgines on comencen. L'índex d'un treball pot figurar o bé al començament, després de la portdda, o bé al final. 4.6. Bibliografia. En l'apartat bibliogràfic, on es llisten
les fonts consultades, caldrà respectar l'esquema de "fitxa bibliogràfica"
tradicional, tant si es tracta d'un article, com si es tracta d'un
llibre. L'ordre lògic de llista és l'ordre alfabètic. Pel que fa a
les fonts electròniques, consulteu els documents
referenciats. Exemple de referència bibliogràfica d'un article: * Cognom de l'autor seguit d'una ","
i nom o inicial del nom. En el cas de dos autors o més, aniran
separats per ";".
BAUMAN, Zygmunt. "Age of extremes". New Statesman & Society. Vol 8 No 338. pp. 18-20. London. 1995. GOMIS, Llorenç. "Estudiar es pensar". La Vanguardia p. 34. Barcelona. 1989. LORÉS, Jaume. "La impotència dels intel·lectuals". Avui p. 19. Barcelona. 1994 SUFFERT, Georges. "Recherche: les secrets
de la mémoire". Le Point Nº 575. pp. 111-114. Paris. 1983. Exemple de referència bibliogràfica d'un llibre o volum d'una obra: * Cognom de l'autor seguit d'una ","
i nom o inicial del nom. En el cas de dos autors o més, aniran
separats per ";". COROMINA, Eusebi. Pràctiques d'expressió i comunicació. RACIONERO, Luis. El arte de vivir a través de
los cinco sentidos. 4.7. Annexos (si s'escau). Si cal afegir al treball materials complementaris
per a illustrar el contingut, es poden presentar com a annexos, de
manera que aparegui com un apartat independent. La realització i presentació dels treballs escrits estan regulades per unes normes generals que cal respectar perquè constitueixi un treball ben fet. És fonamental entendre que un treball útil és el que suposa una síntesi personal del material informatiu que s'ha recopil·lat i exigeix, per tant, una redacció personal. No es tracta de recopiar la informació recollida, aquesta s'ha de adjuntar a la nostra redacció només en forma de cites curtes i il·lustratives. El gruix del material es pot adjuntar en forma d'annexos, però mai com a contingut bàsic del nostre treball. Aplicant nosaltres mateixos allò que proposem, i seguint les consignes donades, hem realitzat un "treball" perquè pugui servir de guia als estudiants que n'hagin de realitzar algun per a les diferents matèries dels seus estudis. Hem intentat que la redacció d'aquestes consignes generals fossin el més útils possible per a la majoria d'alumnes i, per tant, aplicables en qualsevol dels diferents nivells d'estudis. Tanmateix, cada estudiant farà bé de consultar els seus professors sobre la conveniència de modificar o no alguns dels consells presentats més amunt i respectar les indicacions de la persona que ha d'avaluar el treball en qüestió.
ÁLVAREZ, M.; FERNÁNDEZ, R.; RODRÍGUEZ, S.; BISQUERRA,
R. COROMINA, Eusebi. Pràctiques d'expressió i comunicació. KANE, Thomas S. The new Oxford guide to writing. Oxford University Press. Oxford. 1988 NOGUEROL, Artur. Tècniques d'aprenentatge i estudi. Aprendre a l'escola. Col. Guix Nº 12. Ed. Graó. Barcelona. 1989 PARILLAUD, M. "Efficacité personnelle et
organisation individuelle" VERJAT, A. "Quelques conseils
pour la rédaction et la dissertation" LOW, G. et al. "Guidelines to writing linguistics essays." Language Teaching Centre. University of York. 1991. Documents electrònics Com citar recursos electrònics
(Català): http://www.ub.es/div5/biblio/citae.htm#intro
Cómo citar los recursos electrónicos (Castellà): http://www.ub.es/div5/biblio/citae.htm#intro Comment citer des documents électroniques (Francès): http://www.bibl.ulaval.ca/doelec/citedoce.html Rédaction d'un travail de recherche : "Je cite les auteurs dans mon texte" http://tornade.ere.umontreal.ca/~guertinh/secondai/citation.htm (21.11.1997) Anglès: http://www.cas.usf.edu/english/walker/mla.html
(1) L'aparició del fenòmen Internet ha modificat ja el sistema tradicional d'accés a la Informació i és previsible que el tranformi més encara en un futur proper. Ara és possible accedir des de qualsevol punt geogràfic a un nombre gairebé infinit de recursos sobre la pràctica totalitat de temes culturals, socials o econòmics, tot evitant els problemes que suposava localitzar primer i poder diposar després del material bibliogràfic necessari per al treball que es volia realitzar.
|
|
