Segurament va ser una casualitat, però alguns dies abans de què ens diguessin que faríem un mural entre nosaltres havíem comentat que la paret del passadís de la nostra aula estava molt buida, i que estaria bé fer-hi alguna cosa amb pintura. La veritat és que tots ens vam entusiasmar molt amb la idea del mural, però francament, ens van trencar una mica els esquemes quan ens van dir que el tema del mural havia de ser la ciència, ja que se celebrava la setmana de la ciència. Al principi ens vam atabalar una mica, ja que nosaltres no som experts del tema, i no sabíem com començar, i a partir d’aquí va començar el treball conjunt amb els del batxillerat científic. Ells ens van marcar unes pautes, havien decidit fer com una sèrie d’elements, de gran a petit mostrat ‘els nivell d’organització de la matèria’. La idea encara ens va atabalar més, per una part veiem que es podia treure suc, però d’altra banda no veiem ben bé la manera de fer-ho. Vam estar un parell de setmanes perduts i sense saber com començar, però de mica en mica vam donar forma a totes les idees que teníem, i finalment cadascú va fer el seu dibuix. La veritat és que tots ens vam sorprendre força, ja que van sortir idees molt diferents. Ens va costar forces hores decidir el dibuix que triaríem, ja que un ens agradava de color, l’altre la idea era millor, l’altre el que volíem ensenyar es veia més clarament... però al final, vam decidir triar el dibuix d’en Salvador Saseta, que era el que cridava més l’atenció i amb el que d’alguna manera podíem jugar més amb el color. Els científics crec que es van sorprendre força amb la nostra decisió, ja que era el més abstracta de tots, però nosaltres estàvem força contents de la feina feta, tot i que tan sols era una petita part de la que ens quedava per fer.

 

Ja havia arribat l’hora. Al principi crec que sobretot el que teníem era por a la paret blanca. Se’ns feia enorme. Vam començar per no atabalar-nos i marcar una quadrícula per tal de fer el dibuix el més exacte possible. Primer la vam marcar al dibuix i després a la paret.  Un cop acabat, ja podíem començar a fer el dibuix amb llapis sobre la paret i seguidament ho vam resseguir amb pintura gris. Ja havia arribat el moment de veritat, començar a posar-hi colors. Uns més atrevits, altres menys, però vam començar a tacar el fons, que no era fàcil. El que ens va costar més van ser els degradats, però amb esponja i de mica en mica els vam anar aconseguint. Poc a poc vam perdre la por i cadascú es va anar fent el mural una mica més seu.

Vam tenir alguns problemes, sobretot de temps, ja que només teníem una hora i entre agafar totes les pintures i preparar les barreges ja se n’havia passat mitja, i sobretot al principi, que també ens costava una mica posar-nos-hi, ja que moltes vegades no sabíem com començar i no ens atrevíem. Mica en mica el mural anava avançant, però sempre vèiem petits detalls per anar arreglant. Alguns trossos se’ns resistien més que d’altres, i molts dies acabàvem enfadats i netejant de mala gana, però l’endemà ja ens miràvem les coses de manera diferent i començàvem de nou.
Al principi, ho embrutàvem tot. Moltes paletes, pinzells, esponges i la meitat innecessàries i de mica en mica ja vam anar aprenent a embrutar el material necessari i així podíem pintar més estona.

El treball cap al final s’anava fent pesat, ja que hi havia trossos que necessitaven molts detalls i ens hi havíem de passar força dies, i ja estàvem tots una mica cansats, però la feina s’anava acabant, fins que sense adonar-nos-en el vam tenir acabat. La tècnica que utilitzàvem cada dia se’ns feia més fàcil sense fixar-nos-hi, i de seguida sabíem com posar-nos a treballar. Quan ja sabies com posar-t’hi, començar a treballar era com relaxar-se i tenir una hora de descans. Fent aquest mural, hem après molt de la tècnica amb pintura plàstica i també a treballar en equip, ja que de vegades aquesta feina es feia una mica difícil, perquè cadascú té un estil, alguns més marcats que d’altres, però es notava molt el tipus de pinzellada i la manera de treballar, però crec que tot això ens va ajudar a unir-nos com a grup i a saber treballar en conjunt, contant amb els altres i confiant en nosaltres mateixos.

Estem segurs, que si ens proposessin per fer un altre com aquest, tothom estaria d’acord en acceptar-lo, ja que va ser una experiència que segurament no podrem tornar a tenir.  

Raquel Bosch