Hi ha moltes tipologies de càmeres segons l'ús que se'n vulgui fer i el tipus d'imatges que es vulgui obtenir. Podem distingir les càmeres fotogràfiques per diferents elements:

-El format: el tamany resultant de la imatge que capturen. En el cas de les càmeres que funcionen amb pel·lícula sensible el format depèn de la mida de la pel·lícula. En el cas de les càmeres digitals no podem parlar exactament de format referint-nos a les mides de la placa de lectura. En aquest cas ens podem referir al tipus de fitxer que genera, a la resolució de la imatge o d'altres paràmetres que ens determinen la seva qualitat.

-El sistema de visió i l'òptica: el sistema de visió és el que permet que nosaltres puguem veure allò que enquadrem a través de la càmera. Distingim segons el sistema òptic les càmeres réflex i les que no ho són.

-El sistema de funcionament: segons les càmeres facin moltes de les seves funcions mecànicament o electrònicament.

-El tipus d'imatge que generen: segon generin una imatge a través de procediments químics (la llum afectarà una emulsió fotosensible) o una imatge digital (la llum serà llegida per fotosensors).

-Les característiques del cos de la càmera: la forma del cos de la càmera, la seva compactibilitat i la disposició fixa dels elements o bé la possibilitat d'intercanviar alguns del elements, la rigidesa o mobilitat del cos de la càmera, entre d'altres són característiques que també diferencien a les càmeres.

             


               

Les càmeres es classifiquen segons formats. Fins al moment el format venia determinat per la mida del negatiu, per la mesura de l'espai de recepció de les imatges projectades dins la càmera. Com més gran sigui l'espai de recepció amb més precisió es capturaran els detalls de la imatge. I com més gran sigui el negatiu resultant més gran serà el positiu que podrem aconseguir preservant la qualitat i definició de la imatge. Els formats es divideixen en: petit format, format mig i gran format. Cada un d'ells utilitzarà pel·lícules sensibles de diferents mides. Amb la fotografia digital ja no tenim pel·lícula sensible, ni negatius. La captació de la imatge es fa directament amb una placa de censors que llegeix la informació lumínica. La càmera traduirà aquests informació lumínica a llenguatge digital i convertirà la imatge en un fitxer. La imatge tindrà un format concret però el que determinarà la definició i les possibilitats d'engrandir la imatge no serà pas només el seu perímetre sinó la densitat de fotosensors de la placa cada un dels quals serà un píxel de la imatge i també dels bits (informació de color) de cada un d'aquests bits. Com més densitat de píxels (com més resolució de censor) a més tamany es podrà ampliar a la imatge sense perdre definició. En definitiva, tot i que hi ha diferent mesures de censors en les càmeres digitals no parlem de formats referint-no s a la mesura de les imatges sinó de píxels i de resolució.

Càmeres compactes: Són les càmeres que normalment tot aficionat té. Funcionen amb rodets de 35 mm i moltes de les funcions solen ser automàtiques. Són reduïdes de mida i de pes. Funcionen amb visor òptic (allò que apareix a la fotografia no és exactament allò que veiem pel visor. Hi ha error de paral.laxi). Tots els components són fixes, van incorporats al cos de la càmera. Moltes porten un flash i zoom.

APS. Funcionen amb cartutx i no cal remenar la pel·lícula, només cal obrir la tapa, introduir el rodet i tancar-la. Utilitzen pel·lícula de 35 mm tot i que es poden obtenir tres formats diferents. Entre ells el format panoràmic (tot i que la presa que fa la càmera no és panoràmica ni tampoc tenen res a veure amb les càmeres panoràmiques).

Càmeres réflex de 35 mm: La particularitat de la càmera réflex és que hom veu, a través del visor, allò que quedarà impressionat al negatiu. La llum entra a través de l'objectiu i, un mirall inclinat a 45º situat entre l'objectiu i la pel·lícula reflecteix la cap amunt on es torna a reflectir en un pentaprisme fins a fer-la visible pel visor. Quan premem el disparador el mirall s'aixeca i, momentàniament, impossibilita la nostra visió però permet que la imatge arribi a la pel·lícula.

La càmeres réflex ofereixen l'opció de regular diferents mecanismes (diafragma, velocitat, enfoc...) o fer que aquestes funcions siguin automàtiques. Normalment disposen d'objectius intercanviables o la possibilitat d'incorporar-hi d'altres accessoris.

            

           


1. Càmera compacta.
2. Càmera compacta amb zoom
3. Exemple del funcionament de les càmeres réflex.          
 4. Càmera reflex amb objectiu intercanviable multifocal (28-80mm)

Com més gran sigui el format del negatiu més gran serà la qualitat del positiu i més grans es podran ampliar les imatges sense perdre qualitat. Les càmeres de format mig treballen amb negatius més grans. El seus estàndards de negatius són de 6x4,5 cm, 6x6 cm, 6x7 cm. No empren carrets sinó rulls de pel·lícula sensible. Les càmeres de mig format normalment són càmeres réflex. Són utilitzades per professionals. El cos de la càmera és més gran que les de format petit.

Càmeres instantànies: Aquest procediment fou inventat al 1947. Proporciona una còpia acabada i permanent en pocs minuts. Funcionen sense negatiu i no cal laboratori per a revelar-les. La pel·lícula ja produeix directament el positiu i es rebel·la instantàniament. El suport sensible va enganxat sobre una cartolina plàstica blanca. Un cop tirada la fotografia la imatge apareix gradualment sobre el suport.

A partir de negatius de 9x12 les càmeres es consideren de gran format. El major format de negatiu permet l'obtenció de còpies més grans sense pèrdua de qualitat. Aquestes càmeres funcionen amb plaques. El cos de la càmera és flexible i té un panell per a l'objectiu i un de posterior per a la placa. Tots tres elements van subjectats per rails. Aquestes càmeres s'utilitzen amb trípode. Són càmeres professionals que, a part de la qualitat permeten eliminar o crear efectes, ja que podem modificar les posicions relatives del panell de l'objectiu i de la placa.